Escombra
(S'ha redirigit des de: Granera (eina))
 Tipus d'escombres | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
brotxa, cleaning tool (en)  i producte |
| Ús |
sweeping (en) |
 | |
Una escombra o granera és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc., lligat generalment al cap d'un bastó o canya (dit mànec), que s'utilitza per a arreplegar i llevar la brossa, la pols o la brutícia d'una superfície.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Es mestral és sa granera del cel[1](Mall.)
- En Llanera acacen les dones amb la granera.[2]
- Granera nova agrana net.[1](mall., men.)
- (var.) Granera nova agrana arreu.[1](mall., men.)
- L'espinac és l'escombra del ventre.[3]
- La primera, la granera; la segona, la senyora.[1](Urgell, Segarra)[1]
- Pel desig del margalló, rossegava la granera.[4]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Faig música pel carrer,
vaig d'un cotxe acompanyat,
i les dones, al sentir-me,
llur present em fan aviat,
que jo prenc i me ne'n torno
fent ma via sens parar.[5]
- Escombriaire
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Tenir molt poca importància.
- Semblar una granera.[1]
- No tenir gràcia en les formes o en el vestir.
- Tenir tant de seny com la granera[1]
- (var.) Tenir tant de suc com la granera[1]
- Ésser molt ruc.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «granera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 164, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ Bassols, 1994.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.