Els de Navata estaven indignats amb el sol perquè, tant quan anaven a mercat a Figueres al matí, com quan en tornaven a la tarda, el sol mai no els volia mirar la cara i sempre els sortia per l'esquena. Van acudir a un advocat, disposats a entaular un plet al sol. El lletrat va mitjançar i, després de moltes consultes, els digué que el sol estava disposat a donar-los sempre la cara amb la condició absoluta que canviessin de fer: que anessin a Figueres a la tarda i que en tornessin el matí. Els de Navata s'hi van avenir i des d'aleshores així ho fan i el sol sempre més els ha donat la cara.