Vés al contingut

Charles de Gaulle

De Viquidites
Infotaula de personaCharles de Gaulle
Retrat de Charles de Gaulle (1942)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Lilla (França)
22 de novembre de 1890
Mort Colombey-les-Deux-Églises (França)
9 de novembre de 1970 (79 anys)
Ocupació Estadista, memorialista, teòric militar, oficial i polític
Obra amb drets d'autor
Modifica dades a Wikidata

Charles de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 — Colombey-les-deux-Églises, Xampanya, 9 de novembre de 1970), de nom complet Charles André Joseph Marie De Gaulle, fou un militar i estadista francès que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial. Fundador de la Cinquena República Francesa el 1958, fou el seu primer President (1959-1969).

  • Com voleu governar un país que té dues-centes quaranta-sis varietats de formatge?[1]
(en francès) Comment voulez-vous gouverner un pays qui a deux cent quarante-six variétés de fromage?
  • El talent és un títol de responsabilitat.[2]
(en francès) Le talent est un titre de responsabilité.
(en francès) La fin de l'espoir est le commencement de la mort.
(en francès) La pire calamité après un général bête, c'est un général intelligent.
  • L'autèntica escola del Comandament és la cultura general.[2]
(en francès) La véritable école du Commandement est la culture générale.
Vers l'armée de métier, 1934.
  • La política és un assumpte massa seriós per deixar-ho en mans dels polítics.[3]
(en francès) La politique est une affaire trop sérieuse pour être laissée aux politiciens.
Resposta a la declaració de Clement Attle que el considerava com un bon soldat però un polític dolent.
  • Visca el Quebec lliure![1]
(en francès) Vive le Québec libre!
Discurs a la comunitat francesa del Quebec a l'Ajuntament de Montreal, 24 de juliol de 1967.

Crida a la resistència (1940)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de la crida a la resistència de Charles de Gaulle pronunciades el 18 de juny de 1940 a la BBC Radio (Londres), poc després de l'armistici i l'ocupació de França per les tropes alemanyes:

  • Però s'ha dit l'última paraula? S'ha de perdre l'esperança? És definitiva la derrota? No![4]
(en francès) Mais le dernier mot est-il dit? L'espérance doit-elle disparaître? La défaite est-elle définitive? Non!
  • Els mateixos mitjans que ens han vençut ens poden portar un dia la victòria.[4]
(en francès) Les mêmes moyens qui nous ont vaincus peuvent faire venir un jour la victoire.
  • Aquesta guerra no està limitada al desgraciat territori del nostre país. Aquesta guerra no ha quedat decidida per la batalla de França. Aquesta guerra és una guerra mundial.[4]
(en francès) Cette guerre n'est pas limitée au territoire malheureux de notre pays. Cette guerre n'est pas tranchée par la bataille de France. Cette guerre est une guerre mondiale.
  • Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà pas.[4]
(en francès) Quoi qu'il arrive, la flamme de la résistance française ne doit pas s'éteindre et ne s'éteindra pas.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Lejeune, Anthony (ed.). The concise dictionary of foreign quotations. London: Stacey London, 1998. ISBN 9780953330003. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Charles de Gaulle a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  3. Ratcliffe, Susan. Oxford treasury of sayings and quotations. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2011. ISBN 9780199609123. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Appel du 18 juin 1940 -l'appel à la Résistance lancé par le général de Gaulle» (PDF). Fondation Charles de Gaulle, 3-2017. [Consulta: 12 maig 2021].

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]