Joan Solà i Cortassa

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Solà i Cortassa
Joan Solà.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Bell-lloc d'Urgell
10 de gener de 1940
Mort Barcelona
27 d'octubre de 2010 (70 anys)
Ocupació Lingüista, filòleg, professor d'universitat, escriptor i romanista
Modifica dades a Wikidata

Joan Solà i Cortassa (en català: Joan Solà Cortassa) (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català. Rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2009.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El nostre estat no és nostre: és un estat contra nosaltres.[1]
  • La societat serà catalana el dia que tots els escrivents es vegin obligats a escriure en català, encara que no en sàpiguen.[2]
  • El sol fet que la llengua és un organisme viu ja en justifica la tasca contínua d'estudi i de vigilància, que és la que la societat ens encomana.[3]
Book icoline.svg Lingüística i normativa, 1990.
  • Aquí no hi ha pau lingüística. Aquí el que hi ha és una part de la societat que viu angoixada per la lingüística i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim.[4]
Book icoline.svg VilaWeb TV, 9 de juny de 2009.
Book icoline.svg VilaWeb TV, 9 de juny de 2009.
  • La gent vol conservar el català, però no pot.[5]
Book icoline.svg Programa de televisió El Club9 de juliol de 2009.

Articles[modifica | modifica el codi]

  • Jo no m'he pogut sentir mai espanyol. Exactament tot al contrari. Jo vull, només, ser precisament igual que els altres: en economia, en dret, en llengua, en dignitat personal.[3]
Book icoline.svg "El canvi que necessitem". Avui16 de març de 2004.
  • No vull haver d'abdicar més de la meva llengua dins la meva mateixa terra, no vull constatar més que la justícia i la policia són els meus enemics, no vull veure amb la ràbia de la impotència que s'espolia econòmicament el meu país, que se'l manté subordinat de mil maneres a un poder central que ens vol esborrar.[3]
Book icoline.svg "El canvi que necessitem". Avui16 de març de 2004.
  • Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?[6]
Book icoline.svg "Adéu-siau i gràcies!". Avui21 d'octubre de 2010.
Últim article publicat dies abans de la seva mort
  • Una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.[6]
Book icoline.svg "Adéu-siau i gràcies!". Avui21 d'octubre de 2010.
Últim article publicat dies abans de la seva mort

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gordillo, Saül. «El pitjor comiat per a Joan Solà». Avui. Barcelona: Grup Hermes, 28 de novembre de 2010. [Consulta: 11 agost 2012].
  2. Planas, Xevi. «Joan Solà». Avui. Barcelona: Grup Hermes, 14 de novembre de 2010. [Consulta: 11 agost 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Joan Solà i Cortassa». Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 11 agost 2012].
  4. 4,0 4,1 Serra, Montserrat. «Joan Solà i el lligam inextricable entre poble, individu i llengua». VilaWeb. Barcelona: Partal, Maresma i Associats, 27 de novembre de 2010. [Consulta: 11 agost 2012].
  5. «Joan Solà: "La gent vol conservar el català, però no pot"». TV3. Sant Joan Despí: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 9 de juliol de 2014. [Consulta: 7 setembre 2014].
  6. 6,0 6,1 «Adéu-siau i gràcies!». Avui. Barcelona: Diari Avui, 21 d'octubre de 2010. [Consulta: 11 agost 2012].