Pebrot
 pebrots verds | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Capsicum |
| Regne | planta |
 | |
El pebrot (Capsicum), també anomenat pimentó, pemintó, pebrera, pebrina o xili, és el fruit de la pebrotera. Baia de color groc, vermell o verd quan madura, generalment inflada i buida, de vegades llarga i punxeguda, de sabor dolç i un xic picant, comestible directament o polvoritzada.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Sant Vicenç dels Horts, tomàquets i pebrots.[1]
- A Torà, pebrots i pa.[1]
- Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort.[1]
- El meló vol vi bo, el pebrot vol vi fort, i el préssec també en vol.[2]
- Les noies de Torà mengen pebrots i pa.[2]
- pebrots amb aigua reneguen.[1]
- El peix, l'arròs i el pebrot volen el vi ben fort.[2]
- Per Sant Nin i Sant Non, tomàtecs i pebrots.[2]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pebrot». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Pebrot». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 23 de maig de 2012]
- ↑ «Pebrot». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2012].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.