Crosta
(S'ha redirigit des de: Crostes)
 Crosta | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 |
Una crosta és una capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. En la medicina, fa referència a la formació cutània temporal, constituïda per plaquetes i sang, que cobreix una ferida al cicatritzar-se.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Una crosta és cosa que has d'aguantar mentre no arriba el moment d'arrencar-te-la i llençar-la ben lluny.[1]
- (en anglès) A scab is something you have to put up with until the time comes when you can pick it off and flick it away.
«La lectora de llibres». Matilda, 1988. — Roald Dahl
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- De Pasqua a Pentecosta, l'espertina és d'una crosta.[2]
El berenar o espertina no és gaire menjar perquè encara es pon el sol aviat.
- Sant Pau ermità troba a Sant Antoni; Sant Antoni allarga la mà i troba a Sant Sebastià; aquest reganyant les dents troba a Sant Vicens; Sant Vicens rosega les crostes i troba els Carnestoltes; Carnestoltes dura tres dies; veus aquí Sant Maties que iguala les nits i els dies.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Ésser bona crosta.[4]
Ésser espavilat, viu.
- Ésser de la crosta.[5]
- Ésser reaccionari, fanàtic, d'idees endarrerides.
- Ésser d'idees avançades.
- Ésser una crosta.[4]
- Ésser un beneït, ximple.
- Brodat, atapeït d'or.
- Faltar-ne les crostes.[4]
- Faltar-hi prou per a esser així com diuen.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Dahl, 2005.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «espertina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «crosta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 «Crosta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «crosta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Dahl, Roald. Matilda. Barcelona: Empúries, 2005. ISBN 847596172X.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.