Vés al contingut

Crosta

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Crostes)
Crosta
Crosta
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

Una crosta és una capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. En la medicina, fa referència a la formació cutània temporal, constituïda per plaquetes i sang, que cobreix una ferida al cicatritzar-se.

  • Una crosta és cosa que has d'aguantar mentre no arriba el moment d'arrencar-te-la i llençar-la ben lluny.[1]
(en anglès) A scab is something you have to put up with until the time comes when you can pick it off and flick it away.
«La lectora de llibres». Matilda, 1988. — Roald Dahl

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
Dita popular El berenar o espertina no és gaire menjar perquè encara es pon el sol aviat.

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Ésser bona crosta.[4]
Frase feta Ésser espavilat, viu.
  • Ésser de la crosta.[5]
(var.) Ésser de la crosta dura.[4](Tremp)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Ésser reaccionari, fanàtic, d'idees retrògrades.
Frase feta Ésser reaccionari, fanàtic, d'idees endarrerides.
Frase feta Ésser d'idees avançades.
  • Ésser una crosta.[4]
Frase feta Ésser un beneït, ximple.
Frase feta Brodat, atapeït d'or.
  • Faltar-ne les crostes.[4]
Frase feta Faltar-hi prou per a esser així com diuen.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Dahl, 2005.
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «espertina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Gelabert i Fiet, 1973.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «crosta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 «Crosta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «crosta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Dahl, Roald. Matilda. Barcelona: Empúries, 2005. ISBN 847596172X. 
  • Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.