Perdiu

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaPerdiu
Perdix perdix (Marek Szczepanek).jpg
Perdiu
Projectes germans
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

La perdiu (Alectoris rufa) és un ocell de l'ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 34 cm, que té plomatge conspicu, amb les parts superiors de color gris rogenc, les galtes i la gola blanques i limitades per una franja negra, i les potes i el bec vermells.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni.[1]
  • Afortunada perdiu que torna al niu.[2]
  • El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú.[3]
  • La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu.[2]
  • La perdiu, per lo pic mor.[2]
  • La perdiu cansada, és més delicada.[2]
  • La perdiu és dolenta si no es menja calenta.[3]
  • Les perdius fan poagre.[3]
  • Més val un pardal en la mà que una perdiu (o una grua) en l'aire.[2]
(var.) Val més una perdiu a la mà, que dues volant.[2]
  • No deixis una perdiu per un ropit.[2]
  • Per Sant Antoni del porcot, cada perdiu amb el seu perdigot.[1]
  • Per Sant Antoni del porquet, cada perdiu canta en son indret.[1]
  • Per Sant Feliu es vesteix de gala la perdiu.[4]
(var.) Per Sant Feliu, pinta la perdiu.[4]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Donar (vendre, fer veure, etc.) garsa per perdiu, o garses per perdius (o per coloms)[2]
Frase feta Enganyar donant una cosa per una altra.
  • No saber-ne mè ni perdiu.[2]
  • Valer (o pujar) més el suc que la perdiu.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 7 desembre 2019].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Perdiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Cinc mil, 1965.
  4. 4,0 4,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.