Perdiu
.jpg) Perdiu | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
La perdiu (Alectoris rufa) és un ocell de l'ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 34 cm, que té plomatge conspicu, amb les parts superiors de color gris rogenc, les galtes i la gola blanques i limitades per una franja negra, i les potes i el bec vermells.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni.[1]
- El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú.[3]
- La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu.[2]
- (var.) La muller de la perdiu tan aviat plora, tan aviat riu.[4]
- La perdiu, per lo pic mor.[2]
- La perdiu cansada, és més delicada.[2]
- La perdiu, pel gener, busca muller; pel febrer, el niu ja té; pel març, ja està covant; per l'abril, tot el dia al niu; pel maig, a fer piu-piu; pel juliol, corre pel poliol; per l'agost, no l'agafa qui vol.[4]
- La perdiu vella no es recorda de quan era novella.[4]
- Les perdius fan poagre.[3]
- Les perdius moren allí on neixen.[4]
- (var.) Val més una perdiu a la mà, que dues volant.[2]
- Per Sant Antoni del porcot, cada perdiu amb el seu perdigot.[1]
- Per Sant Antoni del porquet, cada perdiu canta en son indret.[1]
- Per Sant Feliu es vesteix de gala la perdiu.[5]
- (var.) Per Sant Feliu, pinta la perdiu.[5]
- Perdiu esparverada, pronte caçada.[4]
- Perdiu revoladora, fuig-li l'estora.[4]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]
Enganyar donant una cosa per una altra.
- No saber-ne mè ni perdiu.[2]
- Valer (o pujar) més el suc que la perdiu.[2]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 10 agost 2026].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «perdiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Blanch; Espot, 1999, p. 200-201.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Blanch, Xavier; Espot, Laura. Fer l'animal : bestiari popular il·lustrat. Barcelona: La Galera, 1999. ISBN 842465806X.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.