Garsa

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaGarsa
Commonmagpiewalking.jpg
Garsa
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Pica pica
Regne animal
Distribució
Pica pica map.png
Modifica dades a Wikidata

La garsa (Pica pica) és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família dels còrvids, amb la cua llarga i el bec i les potes negres.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Si vas per Abrera a la Festa Major et donaran garsa.[1]
  • A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça.[2]
  • El corb diu a la garsa: comare, molt negra sou.[2]
(var.) En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa.[2]
  • La garsa a poblat? Plourà o nevarà.[3]
  • Les garses roben tot allò que lluu i ho amaguen.[4]
  • Per Sant Valentí, la garsa puja al pi.[5]
  • Quan la garsa baixa, vent senyala, i quan puja senyala pluja.[3]
  • Quan la garsa fa baix el niu trona sovint a l'estiu.[3]
  • Quan la garsa puja a la muntanya, senyal de pluja.[3]
  • Quan plou, la garsa se'n va a la caça, i quan fa bon temps apreta les dents.[3]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Donar (vendre, fer veure, etc.) garsa per perdiu, o garses per perdius (o per coloms).[2]
Frase feta Enganyar donant una cosa per una altra.
  • Ésser més lladre que una garsa.[2]
Frase feta Tenir molta habilitat per robar.
  • Xerrar més que una garsa.[2]
Frase feta Ésser molt xerraire.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Garsa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 25-26 (Primer llibre de les set sivelles). 
  4. Cinc mil, 1965.
  5. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 785. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.