Gat
(S'ha redirigit des de: Gats)
[[]]
 Gat | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
El gat o moix (Felis silvestris catus) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids, subordre dels fissípedes, de cap arrodonit i ample, llengua aspra i pelatge suau.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Un gat mai no riu ni es queixa; sempre està rumiant.[1]
- (en castellà) Un gato nunca se ríe o se lamenta, siempre está razonando.
- Un gat té una absoluta honestedat emocional; els éssers humans poden ocultar els seus sentiments, però els gats no.[1]
- (en anglès) A cat has absolute emotional honesty: human beings, for one reason or another, may hide their feelings, but a cat does not.
- Tot el que sé ho he après del meu gat: quan tinguis gana, menja. Quan estiguis cansat, fes la migdiada en un raig de sol.[1]
- (en anglès) Everything I know I learned from my cat: When you're hungry, eat. When you're tired, nap in a sunbeam.
- És una missió molt difícil guanyar-se l'afecte d'un gat; serà el teu amic si sent que ets digne de la seva amistat, però mai serà el teu esclau.[1]
- Els gats ja naixem pobres
per això, ja naixem lliures.
- (en portuguès) Nós, gatos, já nascemos pobres
Porém, já nascemos livres.
"História De Uma Gata", 1977. — Os Saltimbancos
Dites populars
[modifica | modifica el codi]
mai no serà bon caçador.
- A gat vell, no cal mostrar la rata.[2]
- A gat vell, no li diguis moixina.[3]
- A gat vell vols dir mèu?[4]
- Arròs covat, per al gat.[2]
- Baralles de gat, qui va a sota, bat.[4]
- Darrera la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat.[5]
- De gat a gat no hi ha més que arpades.[4]
- De nit tots el gats són negres.[6][2]
- Dos gats i una gata, no faltarà serenata.[4]
- Dos gats per una gata, ni l'un ni l'altre.[4]
- Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.[6]
- Gat maulador, mai no serà bon caçador.[6]
- Gat sobre balcó, no vol companyó.[7]
- Gripau, la cua li cau i el gat se li menja.[8]
- El gat és de la casa i no de l'amo.[4]
- El gat no és fiat perquè té ungles i el nas aplanat.[4]
- El gat no hi és sinó pel formatge.[4]
- El gat no mostra les ungles fins que en té menester[7]
- El gat sobre les tecles també toca el piano.[4]
- El gat vell procura per ell.[4]
- Els gats, encara que se'ls tiri d'un terrat, cauen de potes.[4]
- Els gats hi veuen, a les fosques.[4]
- Els gats tenen set vides.[2]
- No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola.[6]
- No s'han de guardar els gatets de la primera gatinada, perquè no són ratadors.[2]
- Un ull al plat i un altre al gat.[2]
Dites relacionades amb les supersticions
[modifica | modifica el codi]- El que trepitja la cua d'un gat no es casa en tot aquell any.[2]
- Els gats negres duen sort a les cases on els tenen.[4][2]
- Els gats no es veuen als miralls.[4][2]
- Matar un gat a casa, porta desgràcia.[2]
Dites relacionades amb altres animals
[modifica | modifica el codi]- A gat vell, no cal mostrar la rata.[4]
- A gat vell, rata jove.[4]
- El fill de la gata, rates mata.[4]
- El gat és de la casa i el gos del seu amo.[4]
- Gat miolador mai serà bon ratador.[6]
- Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina.[7]
- Paciència i non grunyatis, deia el gat a la rata.[7]
- Quan el gat dorm, les rates ballen.[6]
- Quan el gat no hi és, les rates ballen.[6][2]
- Quan el gat no hi és les rates van per la cuina.[6]
- Els gats que mengen llangardaixos, s'aflaqueixen.[2]
Dites relacionades amb els mesos de l'any
[modifica | modifica el codi]- Gat de gener, ratador i mioler.[9]
- Gats de gener valen molt diner.[9]
- Gat miolador, gener a la porta.[9]
- Pel gener, bodes de gats i marramaus pels terrats.[9]
- Pel gener els gats al joquiner.[9]
- Pel gener els gats cerquen muller.[9]
- Pel gener i pel febrer marramaus fins al celler.[9]
- Quan el gat miola, el gener s'acosta.[9]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]_-_Google_Art_Project.jpg)
- Agafar el gat.[10]
Embriagar-se
- Anar a tirar gats al mar.[11]
- Anar amb la cua entre les cames.[5]
- Caure de quatre potes com els gats.[5]
- Cercar els tres peus al gat.[5]
- Donar o prendre una cosa per una altra.
- Ésser gat de mar.[5]
- Noi aprenent de mariner.
- Ésser gat vell.[3]
- Ésser persona de molta experiència, que sap tots els trucs.
- Ésser quatre gats.[3]
- (var.) Haver-hi quatre gats.[8]
- (var.) Ser quatre gats.[8]
- Haver-hi un nombre de persones insignificant.
- Ésser un orgue de gats.[5]
- Reunió de persones on tothom crida, ningú no s'entén, etc.
- Ésser una colla de gats.[3]
- Conjunt de persones de poc seny o poca significació.
- Haver-hi gat amagat.[3]
- Haver-hi un motiu, un maneig, ocult.
- Ja t'hi voldria veure, amb un gat arrapat darrera l'esquena![7]
- Jugar al gat i a la rata.[5]
- Què sap el gat de fer culleres si no ha estat mai cullerer.[5]
- Semblar un gat escorxat.[3]
- Ésser molt magre.
- Tenir el gat.[10]
- Estar embriagat.
- (Ésser una) persona de poc seny.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Lliçons espirituals dels gats». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio, 2010. Arxivat de l'original el 1285364814. [Consulta: 6 febrer 2013].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Gat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Sugranyes, 1999, p. 21-31.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Sánchez Férriz, 2003.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 Amades, 1982, p. 279-612.
- ↑ 10,0 10,1 «Gat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 de juny de 2012]
- ↑ Amades, Joan. Refranyer català comentat. Barcelona: Selecta, 1951.
- ↑ Espinal, 2006.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sánchez Férriz, Miquel Àngel. «Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres» (
PDF). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 2003. [Consulta: 3 maig 2012]. - Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla (en català). Valls: Cossetània, 1999 (El Tinter ; 13). ISBN 8489890471.
