Conill

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaConill
Oryctolagus cuniculus Tasmania 2.jpg
Conill
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

El conill (Oryctolagus cuniculus) és un mamífer lagormof de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i d'orelles i potes més curtes.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A conill anat, consell arribat.[1]
  • El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.[2]
  • El conill és de qui el mou; la llebre, de qui l'agafa.[2]
  • En el cau dels conills, lo que fan els pares, fan els fills.[2]
  • Gat o conill, tots són d'un pèl.[2]
  • La llebre és de qui l'alça, i el conill, de qui l'alcança.[2]
  • La Mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en treu.[3]
  • Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.[2]
  • Passen bones festes
    festes de Nadal;
    bones tarongetes
    i un conill ben gran.[4]
  • Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l.[3]
  • Per Sant Jaume, el conill s'amaga, i, per la Mare de Déu, del llit s'amaga més endins.[5]
  • Qui bat la mata, que mengi el conill.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Refranero Multilingüe». Centro Virtual Cervantes. Madrid: Instituto Cervantes, cop. 1997-. [Consulta: 12 abril 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Diccionari català-valencià-balear». Barcelona: IEC, 2002. [Consulta: 12 abril 2014].
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. Reig, Eugeni S.. «Nadal. Clar i en valencià». Elpuntavui.cat/, 21 de desembre de 2009. [Consulta: 20 desembre 2014].
  5. Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.