Conill

El conill (Oryctolagus cuniculus) és un mamífer lagormof de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i d'orelles i potes més curtes.

Dites populars

En Càrcel, els conills pareixen rates, els hòmens, dones, i les dones, botifarres.^[4]

(var.) El conill és de qui el mou; la llebre, de qui l'agafa.^[2](Mall.)

Marieta, Mariola, no et casis a Corbins, que et faran anar al defora a fer herba pels conills.^[6]

Passen bones festes, festes de Nadal; bones tarongetes i un conill ben gran.^[7]

Per Sant Jaume, el conill s'amaga, i, per la Mare de Déu, del llit s'amaga més endins.^[8]

↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 17 agost 2026].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Alcover; Moll, 2002.
↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 agost 2026].
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 126, Vol. 5. Sector central interior.
↑ ^5,0 ^5,1 Parés i Puntas, 1999.
↑ Amades i Gelats, 2001, p. 37.
↑ Reig, Eugeni S. «Nadal. Clar i en valencià». El Punt Avui, 21-12-2009. [Consulta: 20 desembre 2014].
↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «conill». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.