Bolet
Aparença
|
Amanita muscaria | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
Un bolet és l'aparell esporífer de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit).
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «La naturalesa sola és antiga i l'art més antic un bolet.»[1](en anglès) Nature alone is antique, and the oldest art a mushroom.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A tot arreu se'n fa, de bolets, quan plou.[2]
- (var.) Els millors bolets, llença'ls al femer.[5]
- L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret.[4]
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- Pobres de segadorets / que encara segau civada! / Damunt sa vostra espinada / vos hi naixeran bolets.[3]
Canço popular mallorquina
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Alabat sia Déu,
que crea les meravelles,
cosa que només té un peu
i més de dues-centes costelles.[8]
- Petit i rodonxó per la terra es presenta: no té més que una cama i costelles més de trenta.[5]
- Sentadet està don Panxo
sentadet en una penya,
de peus en té només que un,
de costelles més de trenta.[9]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Clavar un bolet.[5]
Pegar una bufetada a algú.
Tenir manies, estar boig.
- Fer-s'hi bolets, a un lloc.[3]
Ésser molt brut.
- Mos se faran bolets a l'esquena![3]
Expressió que es diu quan fa molt de temps que plou.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). New York: The MacMillan, 1908.
- ↑ Espunyes, 2007.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bolet». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 Parés i Puntas, 1999.
- 1 2 3 4 5 6 7 Gomis i Mestre, 2015, p. 127-129.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 7 octubre 2026].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ Castellví, 1956.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Espunyes, Joan. Dites, locucions i frases fetes. Proa, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).