Lladre

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Lladre
Hieronymus Bosch 052.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un lladre és aquella persona que es dedica a robar, és a dir, a apropiar-se de béns i materials que no són seus.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Són els catalans el lladre de tres mans, que per a robar a les esglésies, agenollat, ajuntava amb l'esquerra una altra de pal, i en tant que veient-li posades les dues mans, el jutjaven devot, robava amb la dreta.[1]
(en castellà) Son los catalanes el ladrón de tres manos, que para robar en las iglesias, hincado de rodillas, juntaba con la izquierda otra de palo, y en tanto que viéndole puestas las dos manos, le juzgaban devoto, robaba con la derecha.
Book icoline.svg La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero, 1640. — Francisco de Quevedo y Villegas
  • El privilegi d'estar a tot arreu només pertany als reis, a les noies i als lladres.[2]
(en francès) Le privilège d'ètre partout chez soi n'appartient qu'aux rois, aux filles et aux voleurs.
Book icoline.svg Les Femmes, 1856. — Honoré de Balzac
  • El món està avui governat per lladres i pirates.[3]
Book icoline.svg Discurs del ple d'investidura del President de la Generalitat, 21 de desembre de 2012. — David Fernàndez i Ramos

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres.[5]
  • De moliner mudaràs, però de lladre no escaparàs.[5]
(var.) (Olot) De moliner mudaràs, que de lladre no podràs.[5]
(var.) (Mall.) De moliner mudareu, però de lladre no sortireu.[5]
(var.) (Poll.) De moliner mudaràs, però lo mateix trobaràs.[5]
  • De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas.[5]
  • De moliner pots mudar, que de lladre no pot faltar.[5]
  • La ocasió fa el lladre.[7]
  • Lladre de cala, lladre de peix.[6]
  • Lo lladre no té perdó, si no fa la restitució.[7]
  • Los vagamonts son l'arna de la república y llevor de lladres.[7]
  • Pots canviar de moliner, canviaràs pas de lladre.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Quevedo, Francisco de. «La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero». A: Obras de Don Francisco de Quevedo Villegas. Madrid: Imprenta y estereotípia de M. Rivadeneyra, 1852, p. 281-286. 
  2. Balzac, Honoré de. Les Femmes. Paris: Michel Levy; J. Hetzel & Ce., 1856 [Consulta: 17 juny 2014]. 
  3. «David Fernàndez ofereix 'mà oberta per l'autodeterminació, i el puny tancat contra les retallades'». Vilaweb. Partal, Maresma & Associats, 21 de desembre de 2012. [Consulta: 9 de febrer de 2013].
  4. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lladre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,0 6,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  7. 7,0 7,1 7,2 {{Bons consells}}
  8. Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X.