Vés al contingut

Francisco de Quevedo y Villegas

De Viquidites
Infotaula de personaFrancisco de Quevedo y Villegas
Retrat de Francisco de Quevedo
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Madrid
14 de setembre de 1584 (Julià)
Mort Villanueva de los Infantes
8 de setembre de 1645 (60 anys)
Ocupació Escriptor, poeta i novel·lista
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Francisco de Quevedo y Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1584Illueca, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista castellà, una de les màximes figures del barroc.

(en castellà) Afición es todo lo que vence la razón.
  • Avui no és ahir; demà no ha arribat.[1]
(en castellà) Ayer se fue; mañana no ha llegado.
  • Cap vençut té justícia si l'ha de jutjar el seu vencedor.[2]
(en castellà) Ningún vencido tiene justicia si lo ha de juzgar su vencedor.
  • El més segur és no posar-se en perill.[2]
(en castellà) Lo más seguro es no ponerse en peligro.
(en castellà) El rico come, el pobre se alimenta.
  • És més fàcil escriure contra la supèrbia que vèncer-la.[1]
(en castellà) Más fácil es escribir contra la soberbia que vencerla.
  • La supèrbia mai baixa d'on puja, però sempre cau d'on va pujar.[2]
(en castellà) La soberbia nunca baja de donde sube, pero siempre cae de donde subió.
  • Mal abriga al pobre el costum de no tenir abric.[3]
(en castellà) Mal abriga al pobre la costumbre de no tener abrigo.
  • Millor vida és morir que viure mort.[2]
(en castellà) Mejor vida es morir que vivir muerto.
  • No convé mostrar la veritat despullada, sinó en camisa.[4]
(en castellà) No conviene mostrar la verdad desnuda, sino en camisa.
(en castellà) Donde hay poca justicia es un peligro decir la verdad.
  • Poques vegades qui rep el que no mereix, agraeix el que rep.[2]
(en castellà) Pocas veces quien recibe lo que no merece, agradece lo que recibe.
  • Si vols que et segueixin les dones, posa-t'hi al davant.[5]
(en castellà) Si quieres que te sigan las mujeres, ponte delante de ellas.
(en castellà) En tanto que en quedase algún catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra.

La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero (1640)

[modifica | modifica el codi]
  • Són els catalans el lladre de tres mans...[7]
(en castellà) Son los catalanes el ladrón de tres manos, que para robar en las iglesias, hincado de rodillas, juntaba con la izquierda otra de palo, y en tanto que viéndole puestas las dos manos, le juzgaban devoto, robaba con la derecha.
  • Són els catalans avortament monstruós de la política. Lliures sense senyor...[7]
(en castellà) Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Señor, 1999.
  3. 3,0 3,1 Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el Trabajo y el Dinero. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634380. [Enllaç no actiu]
  4. Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre la Familia y los Amigos. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634403 [Consulta: 1546412016]. 
  5. Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el Amor, el Sexo y el Matrimonio. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634236 [Consulta: 1546412016]. 
  6. Polo, Xavier. "Todos los catalanes son una mierda". Les grans gestes contra el franquisme. La història d'una vida. 2a ed. rev. Barcelona: Proa, 2009. ISBN 9788484375739. [Enllaç no actiu]
  7. 7,0 7,1 Quevedo, Francisco de. «La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero». A: Obras de Don Francisco de Quevedo Villegas. Madrid: Imprenta y estereotípia de M. Rivadeneyra, 1852, p. 281-286. [Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Señor, Luis. Diccionario de citas. 2a ed. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 8423994155.