Vés al contingut

Rovelló

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaRovelló
Rovellons
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Lactarius sanguifluus
Regne fong
Modifica dades a Wikidata

El rovelló (Lactarius sanguifluus), també anomenat esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge, és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Catalunya.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Per a figueres, Maella, per a rovellons: lo Port i per a xiques boniques les de Prat de Comte i Bot.[4]
  • Per Santa Caterina, el rovelló ja fina.[2]
  • Pinatells i rovellons s'amaguen pels racons.[2]
  • Quan a l'octubre plou, el rovelló és mou.[5]
  • Si a l'octubre plou, el rovelló mou.[2]
  • Si trobes una llora, el rovelló hi és a la vora.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Conservar-se com un rovelló.[1]
Frase feta Mantenir-se ben conservat, sense envellir.
  • Fer el rovelló.[1]
Frase feta Quedar un cremalló al cap del ble del llum.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rovelló». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Parés i Puntas, 1999, p. 456-460.
  3. Fàbrega, 2021.
  4. Navarro Gómez, Pere «Gentilicis, renoms col·lectius i dites tòpiques de la comarca de la Terra Alta» (PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 82, (2000), pàg. 304-312 [Consulta: 10 gener 2017].[Enllaç no actiu]
  5. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 juny 2024].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fàbrega, Jaume. 100 refranys sobre el menjar i el beure : la saviesa popular a taula. Valls: Cossetània, 2021. ISBN 9788413560441. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.