Rovelló

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaRovelló
2009-11-12 Lactarius sanguifluus 64507 crop.jpg
Rovellons
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Lactarius sanguifluus
Regne Fong
Modifica dades a Wikidata

El rovelló (Lactarius sanguifluus), també anomenat esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge, és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Catalunya.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Per a figueres, Maella, per a rovellons: lo Port i per a xiques boniques les de Prat de Comte i Bot.[3]
  • Per Santa Caterina, el rovelló ja fina.[2]
  • Pinatells i rovellons s'amaguen pels racons.[2]
  • Quan a l'octubre plou, el rovelló és mou.[4]
  • Si a l'octubre plou, el rovelló mou.[2]
  • Si trobes una llora, el rovelló hi és a la vora.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Conservar-se com un rovelló.[1]
Frase feta Mantenir-se ben conservat, sense envellir.
  • Fer el rovelló.[1]
Frase feta Quedar un cremalló al cap del ble del llum.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rovelló». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Parés i Puntas, 1999, p. 456-460.
  3. Navarro Gómez, Pere «Gentilicis, renoms col·lectius i dites tòpiques de la comarca de la Terra Alta» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 82, (2000), pàg. 304-312 [Consulta: 10 gener 2017].
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 13 desembre 2018].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.