Maties (apòstol)

Maties (apòstol)
	Sant Maties (ca. 1317–1319)
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Judea, ; segle I dC
Mort	Jerusalem (Regne de Judà), ; 80 dC
Ocupació	Missioner

Sant Maties (?, segle I) també conegut com Sant Macià, fou un un dels dos candidats per a substituir Judes Iscariot entre els apòstols. Se celebra la seva festivitat el 14 de maig.

Dites populars

De la desgràcia de Judes, Sant Macià en tengué ventura.^[1]
Per la Candelera, el berenar al darrera, i per Sant Macià migdiada i berenar.^[2]
Per Sant Benet arriba el somniafred i per Sant Macià se'n torna a anar.^[3]
Per Sant Macià, agafa la canya i vés a pescar.^[3]
Per Sant Macià, el cuc de seda cucarà.^[3]
Per Sant Macià, es puput ve i es tord se'n va.^[1]
Per Sant Macià, l'oronella ve i el tord se'n va.^[1]
Per Sant Macià, l'oreneta ve i el fred se'n va.^[3]
Per Sant Macià, nanses a la mar, i per Sant Miquel, de cara al cel.^[3]
Per Sant Macià, posa el cuc a revifar.^[3]
Per Sant Macià, posa la cuca a remullar.^[1]
Per Sant Maties, canten els ocellets ses gallardies.^[2]

(var.) Per sant Maties, canten els ocells llurs alegries.^[4]

Per sant Maties, canten les calàndries.^[4]
Per Sant Maties, entra el sol per les ombries.^[2]
Per Sant Maties, igual són les nits que els dies.^[2]
Per Sant Maties, tan llarga és la nit com el dia.^[1]
Per Sant Maties, tant de nits com de dies.^[1]
Per Sant Maties, tantes ovelles mortes, tantes ovelles vives.^[3]
Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel; per Sant Macià, torna a baixar.^[1]
Sant Pau ermità troba a Sant Antoni; Sant Antoni allarga la mà i troba a Sant Sebastià; aquest reganyant les dents troba a Sant Vicens; Sant Vicens rosega les crostes i troba els Carnestoltes; Carnestoltes dura tres dies; veus aquí Sant Maties que iguala les nits i els dies.^[5]
Si el cucut no ve per Sant Macià mal any farà.^[3]
Tant com canta l'alosa per Sant Macià, després ha de callar.^[6]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Macià». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 ^3,6 ^3,7 Parés i Puntas, 1999.
↑ ^4,0 ^4,1 Amades, 1982.
↑ Gelabert i Fiet, 1973.
↑ Amades, 1982, p. 790.

Bibliografia

Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.

[alcover-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Macià». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTECorreas_MartínezGargallo_Gil2003-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 ^3,6 ^3,7 Parés i Puntas, 1999.

[FOOTNOTEAmades1982-4] 4,0 ^4,1 Amades, 1982.

[FOOTNOTEGelabert_i_Fiet1973-5] Gelabert i Fiet, 1973.

[FOOTNOTEAmades1982790-6] Amades, 1982, p. 790.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]