Cansalada
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
raw whole-muscle cut (en)  i carn |
| Ingredients principals |
carn de porc i fatback (en) |
 | |
La cansalada, també anomenada xulla, xuia o bacó si és fumada, és el producte gras del porc situat entre la pell i la carn.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Aleluia, aleluia: qui no mata porc, no menja xuia.[1]
- A l'hort hi ha la cansalada, no hi deixis anar la criada.[2]
Ha de ser la mestressa qui gestioni els béns.
- Botifarra, cansalada i ous fregits fa perdre la vista als marits.[3]
- (var.) Cansalada i ous fregits lleven la vista al marits.[2]
- D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà.[4]
- En Llíria són uns fartons que es mengen la cansalada, i en Benaguasil, la cotna, perquè és gent desfargalada.[5]
- En Montitxelvo s'acabarà la cansalada, però els porcs no.[6]
- Mentres venguen la cansalada a trossos, no cal matar porc.[2]
- Quan toquen al·leluia ja es pot menjar xulla.[7]
- Un pa a la post i cansalada al resbot.[8]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
suar molt, fer grans esforços per assolir quelcom.
- Hi ha assumptes més importants del que semblen en un primer moment.
- Ser com sa xuia de verro.[1]
- Tenir mal genir, ser difícil de suportar.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «xulla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cansalada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 25, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 198, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Amades, 1982, p. 821.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. II. Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual. Barcelona: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.