Cansalada

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'alimentCansalada
Bacon.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus outer membrane protein B CTL0082 Tradueix i producte alimentari
Ingredients principals carn
Modifica dades a Wikidata

La cansalada, també anomenada xulla, xuia o bacó si és fumada, és el producte gras del porc situat entre la pell i la carn.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Aleluia, aleluia: qui no mata porc, no menja xuia.[1]
  • A l'hort hi ha la cansalada, no hi deixis anar la criada.[2]
Dita popular Ha de ser la mestressa qui gestioni els béns.
(var.) Cansalada i ous fregits lleven la vista al marits.[2]
  • D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà.[4]
  • En Llíria són uns fartons que es mengen la cansalada, i en Benaguasil, la cotna, perquè és gent desfargalada.[5]
  • En Montitxelvo s'acabarà la cansalada, però els porcs no.[6]
  • Mentres venguen la cansalada a trossos, no cal matar porc.[2]
  • Quan toquen al·leluia ja es pot menjar xulla.[7]
  • Un pa a la post i cansalada al resbot.[8]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta suar molt, fer grans esforços per assolir quelcom.
Frase feta Hi ha assumptes més importants del que semblen en un primer moment.
  • Ser com sa xuia de verro.[1]
Frase feta Tenir mal genir, ser difícil de suportar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «xulla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cansalada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Parés i Puntas, 1999.
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 maig 2019].
  5. Sanchis Guarner, 1983, p. 25, Vol. 5. Sector central interior.
  6. Sanchis Guarner, 1983, p. 198, Vol. 5. Sector central interior.
  7. Amades, 1982, p. 821.
  8. Cinc mil, 1965.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.