Llíria
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Vista general de Llíria | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Llíria és un municipi del Camp de Túria, al País Valencià.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- (var.) Adéu, sant Miquel de Llíria i les beates també, que jo me'n vaig a València i Déu saps si tornaré.[1]
- Diuen que Llíria és la glòria i Benaguasil el cel, que la Pobla és purgatori i Benissanó l'infern.[2]
- Dolçs com la mel és l'arrop que en Benigani es fabrica, però guanyar-los no pot als torrons de gat de Llíria.[3]
- Els de Llíria són quelos.[4]
- El manco Llíria que menjava miques pel braç.[4]
- En Llíria són uns fartons que es mengen la cansalada, i en Benaguasil, la cotna, perquè és gent desfargalada.[2]
- En Vilamarxant, flatosos, en Riba-roja, esquerres, en Llíria, culipardalts, i en Benaguasil, figuers.[2]
Són els malnoms dels respectius habitants d'aquests pobles.
- No anirem a Llíria no anirem a vore l'àngel Sant Miquel, que els diners que costa nos van a fer falta quan vinga l'hivern.[1]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sanchis Guarner, 1983, p. 30, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sanchis Guarner, 1983, p. 25, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 31, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 4,0 4,1 Sanchis Guarner, 1983, p. 29, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions Topiques Valencianes». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Tom XVIII, Núm. 4, (juliol-agost 1936), pàg. 5-26 [Consulta: 26 gener 2018].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
