Bacallà
 Bacallà | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Gadus morhua |
| Regne | animal |
| Distribució | |
 | |
 | |
El bacallà és un peix de la classe dels osteïctis, de l'ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera.[1]
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A la Rambla de les flors, de bacallà hi ha olors.[2]
- Acabada la Quaresma, acabat el bacallà.[3]
- Bacallà, que som Quaresma.[4]
El bacallà és el símbol de l'abstinència i del temps quaresmal.
- El bacallà fa marxar els forasters.[4]
- Paella de pobre: arròs amb ceba i bacallà.[5]
- Per sopar peix o bacallà.[4]
- Quaranta dies de Quaresma, quaranta dies de menjar, arengades rovellades i bocins de bacallà.[6]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Agafar un bacallà.[7]
Remullar-se molt (Pobla de Segur).
- Ésser sec com un bacallà.[7]
- Ésser molt sec o magre.
- Tenir molt mal gust (Pineda).
- Tallar el bacallà.[7]
- Actuar amb total llibertat d'acció i autoritat independent.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «La Frase del Dia (arxiu)». Any Espriu 1913/2013. Anyespriu.cat, 2013. Arxivat de l'original el 1513683986. [Consulta: 28 gener 2013].
- ↑ Trepat, 1995, p. 101-108.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quaresma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, 1999, p. 467-470.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981 [Consulta: 1504526188].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bacallà». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881.