Bacallà

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaBacallà
Cod at MacDuff Aquarium by Bruce McAdam.jpg
Bacallà
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Gadus morhua
Regne animal
Distribució
Gadus morhua-Atlantic cod.png
Modifica dades a Wikidata

El bacallà és un peix de la classe dels osteïctis, de l'ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera.[1]
Book icoline.svg  — Salvador Espriu

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la Rambla de les flors, de bacallà hi ha olors.[2]
  • Acabada la Quaresma, acabat el bacallà.[3]
  • Bacallà, que som Quaresma.[4]
Dita popular El bacallà és el símbol de l'abstinència i del temps quaresmal.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Agafar un bacallà.[7]
Frase feta Remullar-se molt (Pobla de Segur).
  • Ésser sec com un bacallà.[7]
Frase feta Ésser molt sec o magre.
  • Ésser més dolent que l'aigua de bacallà podrit.[7]
Frase feta Tenir molt mal gust (Pineda).
  • Tallar el bacallà.[7]
Frase feta Actuar amb total llibertat d'acció i autoritat independent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La Frase del Dia (arxiu)». Any Espriu 1913/2013. Anyespriu.cat, 2013. [Consulta: 28 gener 2013].
  2. Trepat, 1995, p. 101-108.
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quaresma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, 1999, p. 467-470.
  5. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 juliol 2018].
  6. Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bacallà». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881.