Vés al contingut

Sopar

De Viquidites
Sopar
Escena d'àpat típic
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

El sopar és tradicionalment l'àpat que es pren al vespre.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A qui li has de donar sopar, no li plangues el berenar.[4]
(var.) A qui hagis de donar sopar, no li planyis el berenar.[4]
  • Bon sopar, bon esperar fa.[4]
  • De bons sopars, n'estan plens els fossars.[4]
(var.) De penes i bons sopars, n'estan plens els fossars.[6]
(var.) El dinar, reposat; el sopar, passejat.[7][6]
  • Ni el pare es mor ni nosaltres soparem.[7]
  • Poc sol, poca pena i poc sopar, si vols viure ben sa.[3]
  • Qui diners d'altri sol guardar, no va al llit sense sopar.[4]
  • Qui sopa massa, somia molt.[4]
(var.) Qui sopa de vi, berena d'aigua.[4]
  • Qui sopa i se'n va a dormir, mala nit vol tenir.[3]
  • Qui té més, que sopi dos cops.[4]
  • Qui totes les nits sopa, alguna s'enfita[4]
  • Sopa poc, i viuràs molt.[4]
(var.) Qui vol viure molt, ha de sopar poc.[4]

Frases fetes

[modifica | modifica el codi]
Frase feta Morir-se.
  • (Ésser) sopar de duro.[9]
Frase feta Fet intranscendent que es presenta com a magnífic.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ Bolinches, 2005.
  2. ↑ Gomis i Mestre, 2015.
  3. 1 2 3 4 5 Castells, 2016.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sopar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
  5. 1 2 Parés i Puntas, 1999.
  6. 1 2 3 4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  7. 1 2 3 4 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 12 novembre 2026].
  8. ↑ Viladot-Puig, 2003.
  9. ↑ «Sopar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 març 2014].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  • Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.