Clavell
 Clavells blancs | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Dianthus |
| Regne | planta |
 | |
El clavell, clavellina o clavellet (Dianthus) és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies, originària principalment d'Euràsia.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Ai Canet, bé en tens de roses, qui diu roses diu clavells, mes no hi ha clavell ni rosa de tan gran mereixement.[1]
Auques i ventalls, 1914. — Josep Carner
- Cada clavell és un clau que s'ensorra en el somni de les dolces finestretes, que vigilen de puntetes el mar blau i les estrelles de sorra.[2]
- Àncores i estrelles, 1936. — Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
- El temps de les cireres, 1977. — Montserrat Roig
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A la rosa, l'amor s'hi posa; al clavell, fa com aquell.[4]
- A l'ermita de Paretdelgada la Mare de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc.[5]
- Benimodo és un jardí de clavells i roses fines, els clavells són els fadrins i les roses les fadrines.[6]
- (var.) Vinaròs és un jardí de clavells i roses fines; los clavells són los fadrins i les roses les fadrines.[7]
- Clavell a l'orella crida donzella.[4]
- El clavell, l'amor amb ell.[4]
- Escataina la gallina, té alambor la clavellina, mentre modega el porcell i renilla el cavall vell.[4]
- Godella, flores i clavells; Rocafort, tot pimentons; Massarrojos, xiques guapes, i en Montcà, totes pendons.[8]
- La flor més gentil, la clavellina d'abril.[4]
- La millor salsa, la del clavell.[4]
- Per Santa Agripina, sembra la clavellina.[4]
- Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors.[4]
- València jardí de flors, de clavels i roses fines; els clavells són per als fadrins, les roses per a les fadrines.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Carner, 1914.
- ↑ Segarra, 1936.
- ↑ Roig, 1977.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981), 1981.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 105, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, 1982, p. 80-82, Vol. 2. Sector septentrional.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 53-54, Vol. 4. Sector central litoral.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Carner, Josep. Auques i ventalls (en català). Barcelona: Can Marián Galve, 1914.
- Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981 [Consulta: 1527610808].
- Roig, Montserrat. El temps de les cireres (en català). Barcelona: Edicions 62, 1977. ISBN 8429712828.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Sagarra, Josep Maria de. Ancores i estrelles (en català). Barcelona: Llibreria Catalònia, 1936.