Mataró

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografiaMataró
Ajuntament de Mataró Catalunya.JPG
Ajuntament de Mataró
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Mataró és un municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Mataró, caps de bou.[1]
  • A més a més, no hi ha terra com Granollers, i per millor, la de Mataró, i per no haver de fer res, la de Montornès.[2]
  • Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen aquests porcs de Mataró![3]
  • Bon Déu de Mataró, estima les dones i els homes no.[1]
  • La merda de Mataró és la millor.[1]
  • La Santa de Mataró, que cura aquell que està bo.[4]
  • Les gallines d'Argentona van a pondre a Mataró.[1]
  • Senyor de Mataró que mata les dones en un racó.[1]
  • Si vols saber què és calor, vés per les Santes a Mataró.[1]
  • Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent.[2]
  • Valga'm Déu de Mataró!, mateu les dones i els homes no.[1]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Ai! bon Déu de Mataró, amic de les dones i dels homes, no.[5]
Frase feta Exclamació festiva i humorística.
  • Ai, bon Déu de Mataró!, sóc a l'ombra i tinc calor.[1]
  • Caps grossos de Mataró.[4]
(var.) Cap de bou de Mataró.[5]
Frase feta Aplicat a les coses que un cop fetes no serveixen pel que se les destinava.
  • Fer com els alcaldes de Mataró, que l'un acompanyava l'altre.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  2. 2,0 2,1 Pàmies i Riudor, Víctor. «Mataró». Paremiologia tòpica. l'autor, cop. 2010. [Consulta: 26 setembre 2013].
  3. Fontana i Tous, Joan; Ugarte i Ballester, Xus. «"Quan el Montseny és florit..." Representació Paremiològica de la comarca d'Osona a l'enquesta "Els refranys més usuals de la llengua catalana"». Ausa. Vol. 27. Núm. 177, (2016), p. 673–691. ISSN: 2014-1246 [Consulta: 26 gener 2018].
  4. 4,0 4,1 Cinc mil, 1965.
  5. 5,0 5,1 5,2 Amades, Joan. «Refranys geogràfica». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol. 47. núm. 507, (desembre 1937), p. 187-194 [Consulta: 8 març 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]