Arenys de Mar
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 41°34′55″N 2°33′1″E |
| Lloc web | http://www.arenysdemar.cat/ |
 | |
Arenys de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Arenys, els de la bòbila.[1]
- A Arenys són vaixellers dels que van a l'altra banda.[2]
- A Arenys de Mar, per sant Zenó, farts de tripes i morts de son.[3]
- A Arenys de Mar, setciències[4]
- A Caldes ne són nansers i a Arenys se'n porten la palma.[5]
- A Llavaneres, nansers; Caldes s'emporta la palma; a Arenys en són vaixellers dels que van a l'altra banda; a Canet són figueters; a Sant Pol són gent de manta; a Calella són cadells.[6]
- Arenys, blanc de puntes i blau de mar.[2]
- Canet? Un piló de cases entre Arenys i Sant Pol.[1]
- D'Arenys només n'hi ha un i no és Arenys de Munt.[1]
- Els d'Arenys de Mar, quan dormen no hi veuen.[1]
- Els d'Arenys de Mar són batejats sota l'escala.[7]
- Els d'Arenys dormen amb ulleres, els dijous parlen en castellà i els diumenges mengen xocolata desfeta amb guants blancs.[1]
- Els d'Arenys són setciències i per fer més savi dormen amb ulleres.[2][7]
- Soc a Arenys, a Barcelona, a Grècia i a Sant Andreu; però ni a París ni a Roma encara que molt cerqueu, jo sé que no em trobareu.[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Pàmies i Riudor, Víctor. «Arenys de Mar» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 maig 2025].
- ↑ Farnés, 1992, p. 686, Volum I.
- ↑ Amades, 2001, p. 23.
- ↑ Farnés, 1992, p. 508, Volum II.
- ↑ Amades, 2001, p. 11.
- ↑ 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999, p. 501.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna Edicions, 1992. ISBN 847809427X.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
