Vés al contingut

Arenys de Mar

De Viquidites
Infotaula de geografiaArenys de Mar
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Arenys de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Arenys, els de la bòbila.[1]
  • A Arenys són vaixellers dels que van a l'altra banda.[2]
  • A Arenys de Mar, per sant Zenó, farts de tripes i morts de son.[3]
  • A Arenys de Mar, setciències[4]
  • A Caldes ne són nansers i a Arenys se'n porten la palma.[5]
  • A Llavaneres, nansers; Caldes s'emporta la palma; a Arenys en són vaixellers dels que van a l'altra banda; a Canet són figueters; a Sant Pol són gent de manta; a Calella són cadells.[6]
  • Arenys, blanc de puntes i blau de mar.[2]
  • Canet? Un piló de cases entre Arenys i Sant Pol.[1]
  • D'Arenys només n'hi ha un i no és Arenys de Munt.[1]
  • Els d'Arenys de Mar, quan dormen no hi veuen.[1]
  • Els d'Arenys de Mar són batejats sota l'escala.[7]
  • Els d'Arenys dormen amb ulleres, els dijous parlen en castellà i els diumenges mengen xocolata desfeta amb guants blancs.[1]
  • Els d'Arenys són setciències i per fer més savi dormen amb ulleres.[2][7]
  • Soc a Arenys, a Barcelona, a Grècia i a Sant Andreu; però ni a París ni a Roma encara que molt cerqueu, jo sé que no em trobareu.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Pàmies i Riudor, Víctor. «Arenys de Mar» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
  2. 2,0 2,1 2,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 juliol 2024].
  3. Farnés, 1992, p. 686, Volum I.
  4. Amades, 2001, p. 23.
  5. Farnés, 1992, p. 508, Volum II.
  6. Amades, 2001, p. 11.
  7. 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999, p. 501.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293. 
  • Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna Edicions, 1992. ISBN 847809427X. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]