Vés al contingut

Fideu

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Fideus)
Infotaula d'alimentFideu
Sopa de fideus
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Modifica dades a Wikidata

Els fideus són un tipus de pasta seca feta amb farina de blat, arròs o altres cereals que es cuina habitualment bullida i que té forma cilíndrica i de poc gruix. Poden estar buits per dins o ser completament massissos.

  • Ens els mengem fent tabola / els fideus a la cassola. / Llargs o curts són divertits / i bons per llepar-s'hi els dits.[1]
«Fideus a la cassola», dins Bon profit, 1986. — Miquel Martí i Pol

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • Els fideus fan estar alegre quaranta-vuit hores.[2]
  • Fideus no en veus, arròs no en "vòs", doncs què "vòs"..[2]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
(var.) Semblar un fideu[3]
Frase feta Esser molt prim; es diu especialment de les persones molt magres.
Frase feta Estar ple de satisfacció, mostrar excés de complacència.
  • Menjar fideus.[3]
Frase feta Esser molt xerraire.
  • Posar-se fet un fideu.[3]
Frase feta Irritar-se molt.
  • Quins fideus tan clars![3](Mall.)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Es diu a un qui dóna raons molt poc consistents.
  • Quins fideus tan clars, per menjar amb forqueta![3](Mall.)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Es diu referint-se a una cosa que va de qualsevol manera, que no duu bona marxa.
  • Tot és estat brou i fideus.[3](Mall.)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Es diu referint-se a una cosa que semblava de gran importància o que anava molt bé, i a la fi s'ha resolt en no-res o ha fracassat.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Nopca, Jordi «Miquel Martí i Pol, 10 anys després». Ara, (09-11-2013) [Consulta: 22 gener 2019].
  2. 2,0 2,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 5 novembre 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Fideu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.