Vés al contingut

Ampolla

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Botella)
Infotaula d'objecteAmpolla
Botella de vidre
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus vaixella, long, thin object (en) Tradueix i recipient
Modifica dades a Wikidata

Una ampolla o botella és un vas portàtil de vidre, cristall, plàstic, etc., de coll estret, destinat a contenir i transportar líquids.

  • Espanya és una ampolla de cervesa i jo sóc el tap. En el moment que aquest salti, tot el líquid contingut s'escamparà i Déu sap per quins camins.[1]
(en castellà) España es una botella de cerveza y yo soy el tapón; en el momento en que éste salte, todo el líquido contenido se derramarà, sabe Dios en qué derrotero.
Madrid, 1833. — Ferran VII d'Espanya

Dites populars

[modifica | modifica el codi]

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • Una dona molt seriosa
    que a la taula mai fa nosa,
    un la pren, l'altre la deixa
    i encara que ella no es queixa,
    quan la panxa buida té
    ja ningú no li diu res.[5]
  • Jo presideixo la taula
    amb presidents al voltant;
    l'un em pren i l'altre em deixa
    i em quedo sense casar.[6]
Ampolla de vi
  • Una dama molt seriosa
    que a la taula mai fa nosa.
    Un la pren, l'altre la deixa
    i encara que ella no es queixa,
    quan la panxa buida té
    ja ningú no li diu res.
    Si no ho encerteu
    molt tontos sereu.[7]
Ampolla del vi

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Com que bufar i fer ampolles.[3]
Frase feta Fer les coses amb molta facilitat.
  • Bufant bufant fan ampolles / i bòtils de bona sort; / quan l'amo ja serà mort, / En Jaume durà ses bolles.[3]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379. 
  2. Parés i Puntas, 1999.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938. 
  5. Correig i Blanchar, 1986.
  6. Castellví, 1956.
  7. Bassols, 1994.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "pares" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.