Ermità
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un ermità és una persona que viu en una ermita entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Va cremar tots els seus llibres i va retirar-se com un ermità a una biblioteca pública.[1]
- (en alemany) Er verbrannte alle seine Bücher und zog sich als Eremit in eine öffentliche Bibliothek zurück.
Aufzeichnungem, 1960. — Elias Canetti
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Montserrat me n'anava a cercar un bocí de pa i vaig veure una sargantana que es menjava un ermità.[2]
- El compte de l'ermità: un per a mi, un per tu i un per a mi.[3]
- El diable, quan fonc vell, se féu ermità.[4](Mall.)
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Collison; Collison, 1980.
- ↑ 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ermità». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Collison, Robert; Collison, Mary. Dictionary of foreign quotations. New York: Facts of File, 1980. ISBN 0871964287.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.