Gos

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Ca)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaGos
Able 12 weeks with max 078.jpg
Cadell de gos de dotze setmanes.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

El Gos (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Barcelona fins els gossos porten rellotge.[1]
  • A bon gos, bon os.[1]
  • A casa pobra, el gos hi sobra.[1]
  • A gos flac, tot són puces.[1]
  • A gos maleït, el pèl lluït.[1]
  • A gos vell, no hi ha tus-tus.[1]
  • A l'agost, vesprades de gos.[1]
  • A la merda van dos: tu i el gos.[1]
  • A mala hora, el gos no lladra.[1]
  • A qui Déu vol bé, la gossa li pareix garrins.[1]
  • A tothora el gos pixa i la dona plora.[1]
  • Adéu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos.[1]
  • Això passava abans, quan els gossos eren cans.[1]
  • Al gos flac, puces amb ell.[1]
  • Al gos mort, treu-lo del hort.[1]
  • Al gos rabiós, aigua amb ell.[1]
  • Al gos vell, no li digues xitxo.[1]
  • Al gos vell, pedres amb ell.[1]
  • Al llop flac, tots els gossos li lladren.[1]
  • Al peresós escomet el gos.[1]
  • Al qui té gossos, al carrer li trauen els ossos.[1]
  • Amor de germà, amor de ca; amor de cunyat, amor de gat; amor d'espòs, amor de gos.[1]
  • Any plujós, any de fer el gos.[1]
  • Atureu-vos, mossèn Raig, que la gossa va de part.[1]
  • Caçador de gos i fura, fam segura.[1]
  • Caçador sense gos, és com soldat sense fusell.[1]
  • Cotxera de gos i plor de bagassa, prompte passa.[1]
  • Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer.[1]
  • El gos de l'hortolà que ni menja ni deix menjar.[2]
  • Faena de dos, merda de gos.[3]
  • Gos que lladra no mossega.[4]
(var.) El gos que no lladra acaba sempre mossegant.[5]
  • La pell de gos atrau els llamps.[5]
  • Quan els gossos lladren, alguna cosa senten.[4]
  • Benifato i Confrides, terra de lladres: els gossos solts, i les pedres lligades.[6]
  • Els gossos jaient se la guanyen, la vida.[6]
  • Els gossos no lladren a les persones nues.[5]
  • En giner i febrer, no hi ha cap gos coniller.[6]
  • Gos amb ràbia, a son amo trava.[6]
  • Home roig i gos pelut, primer mort que conegut.[6]
  • Lo febrer corre com un gos llebrer.[6]
  • Malaventarat quan se comença de dir que aquest gos és rabiós![6]
(var.) Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós.[6]
  • Mort el gos, morta la ràbia.[6]
  • Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós.[6]
  • Sempre va el gos al de les calces esgarrades.[6]
  • Voleu mal a un gos? Digau que és rabiós.[6]
(var.) Si vols mal a un gos, digues que és rabiós.[5]

Dites relacionades amb altres animals[modifica | modifica el codi]

  • A carn de llop, dents de gos.[1]
  • A fam de llop, dent de gos.[1]
  • A on està el gos, se'n va el gat.[1]
  • A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.[1]
  • Als gossos del rei, no se li escapen els conills.[1]
  • Arròs caldós per al gat i el gos.[1]
  • Caminar de gos, en lloc d'una passa dos.[1]
  • Casa sense gat ni gos, per a vós.[1]
  • Gossos i gats, se mengen lo mal desat.[6]
(var.) Gossos i gats preguen pels descuidats.[6]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

Frase feta Anar junts sempre.
  • Anar com un gos perdut.[1]
Frase feta Anar abatut.
  • Anar darrera com un gos.[2]
  • Anar (o romandre, o ésser, etc.) darrere (algú) com un gos.[4]
(var.) Tenir (algú) darrere com un gos.[4]
(var.) Portar (algú) darrere com un gos.[4]
Frase feta Seguir que una persona amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc.
  • Córrer més el lloguer que un gos llebrer.[2]
  • És un gos estable.[2]
  • Ésser fidel (o lleial) com un gos.[4]
Frase feta Ésser extremament fidel.
  • Ésser un gos (o ésser el gos d'algú).[4]
Frase feta Tenir una actitud servil, submisa, aduladora, etc., d'una persona envers una altra o altres.
  • Estar més content que un gos amb un os.[4]
Frase feta Estar molt content, satisfet, etc.
Frase feta Gaudir de gran abundància i benestar.
  • Morir com un gos[4]
Frase feta Morir oblidat de tothom, sense la companyia de ningú.
  • Ser fidel com un gos.[2]
  • Tractar (o tenir) com un gos.[4]
Frase feta Tractar algú molt malament, sense consideració, despòticament, etc.
  • Viure com un gos.[4]
(var.) Fer una vida de gos.[4]
(var.) Portar una vida de gos.[4]
Frase feta Viure molt escarrassadament, sense poder fer altre que treballar.
(var.) Barallar-se com gat i gos[4]
(var.) Estar com gat i gos[4]
Frase feta Viure en discòrdia, sense harmonia, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 juny 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999, p. 21-31. ISBN 8489890471. 
  3. Gisbert, Adolf. Qüestions de Llengua. Ajuntament de Godella: Oficina d'Ús i Promoció del Valencià.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 «Gos». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 d'agost de 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Cinc mil, 1965.
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gos». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.