Rellotge

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rellotge
MontreGousset001.jpg
Rellotge de butxaca
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps. S'usen des de l'antiguitat, encara que el grau de precisió de les seves mesures ha augmentat espectacularment en l'últim segle.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • És més fàcil que hi hagi acord entre els filòsofs que entre els rellotges.[1]
(en llatí) Facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet.
Book icoline.svg Apocolocyntosis divi Claudii, 54. — Luci Anneu Sèneca

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Barcelona fins els gossos porten rellotge.[2]
  • A la plana de Tortosa, jo no vull anar-hi més, perquè no gasten rellotge i mai saben quina hora és.[3]
  • El rellotge de Borriol, que toca l'hora quan vol.[3]
(var.) El rellotge de Borriol, que toca les hores quan vol.[3]
  • En Alcoi, el més bovo apanya rellotges.[4]
  • Rellotge de pagès, de la una fa migdia, de les dues fa les tres.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  2. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 29 maig 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional., 1965, p. 91-95. 
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rellotge». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.