Puça
(S'ha redirigit des de: Puces)
 Puça | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Regne | animal |
 | |
Les puces, pulces o sifonàpters són un ordre d'insectes endopterigots ectoparàsits de mamífers i aus. Tots aquests són paràsits externs que s'alimenten de la sang dels seus hostes. Les puces no tenen ales. La classificació taxonòmica és complicada, ja que no segueix les regles d'altres insectes. Antigament es considerava que derivaven dels dípters basat en similituds de les formes larvàries.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A Santa Llúcia, un pas de puça; a Nadal, una pas de pardal; a Sant Antoni, un pas de dimoni; i als Reis, béstia els qui no ho coneix.[3]
- Any de puces, any de blat.[4]
- (var.) Any de puces, any de mill.[4]
- Fuig, gos, que portes puces.[1]
- Hi ha moltes maneres de matar puces.[4]
- La puça que neix per Sant Jaume, per Santa Anna és rebesàvia.[5]
- Per Santa Llúcia, un pas de puça.[6]
- (var.) Per Santa Llúcia, un salt de puça.[3]
- (var.) Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix, fins que el Nen Jesús no neix.[3]
- (var.) Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre.[7]
- Totes ses puces tenen tos.[4]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Tenir males puces.[8]
Tenir mal geni.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Blanch; Espot, 1999.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Correas Martínez, 2003.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Puça». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982, p. 585-621.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Pàmies; Palou, 2012, p. 39.
- ↑ «Puça». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 octubre 2015].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739.
- Blanch, Xavier; Espot, Laura. Fer l'animal : bestiari popular il·lustrat. Barcelona: La Galera, 1999. ISBN 842465806X.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942 [Consulta: 1544372010].
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.