Ramon Llull
 Ramon Llull | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Palma (Balears) 1232 |
| Mort | 1316 (83/84 anys) |
| Ocupació | Filòsof, escriptor, teòleg, missioner, astròleg, poeta, clergue i novel·lista |
| Drets d'autor | |
 Les citacions es troben en domini públic. | |
 | |
Ramon Llull (ciutat de Mallorca?, 1232/33 — En mar, entre Tunis i Mallorca/Mallorca, 1316) fou un escriptor, filòsof, místic i missioner mallorquí.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «S'ha d'entendre allò que estimes i s'ha d'estimar allò que entens.»[1]
«El Dr. Amador Vega». Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, Núm. 11 (2002), p. 110
Llibre de les bèsties (1287-1289)
[modifica | modifica el codi]- «La noblesa de rei s'ha de correspondre amb la bellesa de persona: que sigui gran, humil, i que no faci mal a la seva gent.»[2] De l'elecció del rei
- «La bèstia més orgullosa i aquella on hi ha més avarícia que en cap altra és l'home.»[2] De com Na Renard fou porter del rei
- «El dany que ve d'un mal príncep és incalculable: una, pel mal que fa; l'altra, pel bé que podria fer i que no fa.»[2] Dels missatgers que el Lleó envià al rei dels homes
- «Tota promesa és vana sense testimonis.»[2] De la mort de Na Renard
Ars Magna
[modifica | modifica el codi]- «El tema d'aquesta Art és Ia resposta a totes les preguntes.»[3] El Ars Generalis Ultima de Ramon Llull
- «Però el mal existeix en el món, com sabem per l'expèriència. Per tant, se'n conclou que el món no és etern.»[4] La búsqueda de la lengua perfecta
Citacions sobre Ramon Llull
[modifica | modifica el codi]- «La figura d'aquest home sempre és d'actualitat, perquè els seus punts d'atracció són inexhauribles.»[5] Ramon Llull i el lul·lisme, 1985 — Jordi Rubió i Balaguer
- «El model [filosòfic] de Llull és el model del savi, el model del místic... Un cop has vist, un cop has entès..., no t'ho quedes per a tu, neix la comunicació als altres.»[1] «El Dr. Amador Vega». Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, Núm. 11 (2002), p. 122 — Amador Vega
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Segura, Pere; Vega, Amador «El Dr. Amador Vega» (
PDF). Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, Núm. 11, (2002) [Consulta: 23 agost 2016].[]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Llull, 1999.
- ↑ Künzel, Werner; Cornelius, Heiko «El Ars Generalis Ultima de Ramon Llull» (pdf). Revista Española de Filosofía Medieval, 5, (1998), pàg. 97 [Consulta: 23 agost 2016].
- ↑ Eco, Umberto «La búsqueda de la lengua perfecta» (pdf). Edición electrónica de www.philosophia.cl / Escuela de Filosofía Universidad ARCIS, (1994), pàg. 49 [Consulta: 23 agost 2016].
- ↑ Rubió i Balaguer, Jordi. Ramon Llull i el lul·lisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985 (Biblioteca Abat Oliba ; 37). ISBN 8472026779 [Consulta: 1471929051].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Llull, Ramon. Llibre de les bèsties. Barcelona: Hermes, 1999 (Biblioteca Hermes. Clàssics catalans ; 1. Narrativa). ISBN 84-8287-400-4.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
| |||||||
