El Llibre d'Amic e Amat és un llibre de Ramon Llull redactat entre 1276 i 1278 que fou inclòs posteriorment com a llibre cinquè del Blanquerna sota el títol De vida ermitana. Consta de 365 pensaments, de gran valor poètic, alguns dels quals dialogats. Els elements constitutius són l'Amic (l’home), l'Amat (Crist o Déu) i l'amor, sovint personificat, que sol ésser l'intermediari entre tots dos.
Les condicions de l'amor són que l'amic sigui sofert, pacient, humil, temorós, diligent, confiat, i que s'aventuri a grans perills per tal d'honorar el seu amat.[1]
Llibre d'Amic e Amat. § 33.
Les claus de les portes de l'amor són daurades de cavil·lacions, sospirs i plors; i el cordó de les claus és de consciència, contrició, devoció i satisfacció; i els porters són la justícia i la misericòrdia.[1]
Llibre d'Amic e Amat. § 42.
L'amic digué a l'amat: ― En tu estan la meva fatiga i la meva curació: com més em guareixes, més augmenta el meu mal, i com més mal em fas, més salut em dones.[1]
Llibre d'Amic e Amat. § 51.
Respongué l'amat: ― El teu amor és el segell i la garantia amb què mostres les meves honres a la gent.[1]
Llibre d'Amic e Amat. § 51.
L'amor s'engendra en els pensaments i se sustenta en la paciència.[1]
Informació a la Viquipèdia
Exemplar disponible a Viquitexts
Llibre d'Amic e Amat. § 10.
