Fèlix o Llibre de meravelles

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula d'obraFèlix o Llibre de meravelles
Llibre de meravelles
Ramon Llull.jpg
Ramon Llull
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Ramon Llull
Publicació dècada del 1280
Modifica dades a Wikidata

Fèlix o Llibre de meravelles és un llibre de l'autor mallorquí en llengua catalana Ramon Llull, escrit entre 1287 i el 1289. És una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble.

Citacions[modifica | modifica el codi]

De la primera part qui es De Deu[modifica | modifica el codi]

Capitol I. Si es Deus
  • Deus es sperança, companyia e confort de mon coratge, [...] car ell ajuda a tots aquells qui en ell se confian; e car ha tot poder e tota sauiesa e tota bondat...[1]
  • E si Deus res no era seria lo mon per ocassio de mal, car mes seria de mal que de be: e com be se coue ab esser, e mal se coue ab no esser, es semblant per ço perque lo mon es bo es Deu...[2]
  • ...si Deus res no fos, no fora resurreccio, e lo mon fora eternal e fora per si mateix...[3]
Capitol II. Que es Deus
  • E donchs vos, bell fill, sapiats que Deus es ço qui dona a la anima sadollament en aquest mon, com lo ama el serueix de son poder.[4]
  • Deus es ço perque es creat e ordonat tot quant es; e Deus es ço que resucitara los homens bons e mals e dara gloria per tots temps als bons homens e pena als mals: e Deus es aquella cosa qui fa ploure e florir e granar, e que dona vida e susteniment a tot quant es.[5]
  • Deus es en si mateix, es com Deus en si mateix e de si mateix engenra Deu, ço es saber, que Deu lo pare engenra Deus qui es fill, e del pare e del fill ix Deus qui es sant spirit...[6]
Capitol III. De la unitat de Deu
  • ...tot hom ha alcuna seblança a Deu, car tot hom es bo en quant es creatura e en quant es ab enteniment e ab volentat...[7]
Capitol IV. De la trinitat de Deu
  • Amable fill, en la natura de Deu es bontat, infinitat, eternitat, poder, sauiesa, volentat, e moltes de altres dignitats son en lo esser de Deu, e quescuna es Deu, e neguna no es ociositat.[8]
  • Sapies que .j. [un] hom saui demana a .j. philosoph qual era pus noble cosa, o la essencia de Deu o la obra de Deu. Lo philosoph [...] dix que Deus es aytant eternal com lo mon, e lo mon com Deu.[9]
Capitol V. Hon es Deus
  • Deus esta en si mateix e es en si mateix, e en tot quant es, es essencialment e presencialment; e com Deus nomes cosa corporal, per aço es inuisible als ulls corporals, mas car es cosa spiritual, per ço es visible als ulls spirituals.[10]
Capitol VI. De la creacio del mon
  • Senyer, dix Felix, ¿qual es la pus principal raho perque Deus ha creat lo mon? E dix lo hermita: La pus principal raho perque Deus ha creat lo mon es per ço que sia amat e conegut per hom.[11]
  • ...empero jatsia aço que los homens peccadors se desuien de la fi perque son, Deus no desuia sa obra de aquella fi perque ha creat los homens, car als uns homens perdona e dona gloria, e als altres dona pena, car lo desconexen el desaman.[11]
  • Senyer, dix Felix, ¿perque Deus no crea lo mon en tal stament que hom no pogues peccar ni morir, ne hauer fam, calt, fret, malatia, pobrea, ira e les altres coses semblants a aquestes? [...] [D]ix lo hermita [...] Deus no hac entencio con crea lo mon a multitut de gents qui fossen en gloria, [...] en la qual gloria no pogren esser sens que hom no moris ni hagues fam e set e treball e malaties e mort.[12]
  • ...lo mon no era per ço que fos enans ne que fos major ni plus bell, ans es per ço que Deus sia conegut, amat e seruit: e per aço fo lo mon creat en aquell temps segons lo qual volch Deus esser conegut e amat; e crea lo tal e de tan gran quantitat com se coue a la quantitat segons la qual Deus vol per son poble esser amat e conegut.[13]
Capitol VII. De la encarnacio quel fill de Deu pres en nostra dona Santa Maria
  • ...la volentat de Deu vol que aquells homens sien en via vera quis tenen pus tenguts a amar Deu e virtuts, e desamar vicis. Apres aço lo chistia dix que la major bontat que Deus puscha fer en hom es quel faça esser Deu en la essencia del fill de Deu; e la major granea que puscha esser en hom es que sia una persona ab Deu qui es infinida granea; e la major duracio que la creatura puscha hauer es que dur sens fi en esser Deu; e lo major poder que hom pot hauer es que puscha esser una persona ab lo Deu fill.[14]
  • Molt plach a Felix la bella semblança per la qual Blanquerna li hac prouada la encarnacio del fill de Deu, e so confermat en la fe que esser solia, e losa Deu qui tanta de sauiesa hauia donada a Blanquerna, qui per semblançes responia e prouaua a les questions que hom li feya.[15]
Capitol VIII. De la santa passio de nostre Senyor Ihesuchrist
  • ...Deu fill exalça la humanitat de Christ en la major granea que poch en ço que la feu esser una persona ab si mateix, en axi la humanitat de Christ se volch humiliar a la major poquea a la qual se poch humiliar; e aço feu per honrar la gran granea del fill de Deu, la qual major poquea fo en ço que Ihesuchrist volch esser encarnat en pobre fembra, e volch esser priuat de pocs homens e de pobres, e poch volc preycar, poc volch esser honrat, pochs miracles feu segons que molts ne pogra fer, pobre volch esser e poch volch viure.[16]
  • Ihesuchrist qui ha la major granea de poder que neguna creatura, se liura e se humilia a mort per saluar los juheus e tots nosaltres. Aquells juheus eran peccadors, los quals faeren crucifficar e auciure a la pus greu mort que pogueren Ihesuchrist.[17]
  • ...car si Christ, qui es Deus e hom, se humilia a la mort e a homens peccadors, lo qual no hauia colpa ne tort, ben son jo digne quem offire a morir, car digne son de mort per mon coratge ergullos e fals que moltes vegades me ha feta fer trahicio e engan contra mon leyal senyor e contra son leyal consell.[18]
Capitol IX. Del peccat original
  • Senyer, dix Felix a Blanquerna, hoyt he recomptar que per lo peccat mortal que Adam pare nostre feu, adonchs com menja del fruyt a ell vedat, e fo desobedient a Deu, som tuyt en pena corporal, ço es saber, que fam, set, fret e calor, malaltia e mort ne hauem. Encare he hoyt dir que tot hom qui no sia batejat es perdut per lo peccat original. [...] E encare dix Blanquerna: Bell amich, si per lo peccat original hom no aportaua pena en la anima, adonchs com no es batejat, ja no pogra hom esser en pus vil stament que bestia ni que altre creatura...[19]
  • ...per ço no es lo mon en error per deffalliment de la passio de Christ, ans ho es per ço car les gents no volen usar de les bones custumes que Christ hac en si mateix, e que lexa en los apostols, e als martyrs, e als altres sants homens.[20]
Capitol X. De nostra dona Santa Maria
  • Blanquerna dix que en axi com lo fill de nostra dona entra en ella sens corrompiment de virginitat, car si no ho faes, fora sa natiuitat contra la natura de la generació: e en lo començament de la generacio de Christ fora nostra dona pus noble que en la fi com nasch son fill...[21]
  • ...la carn que el fill de Deu pres de nostra dona val molt mes, sens tota comparacio, que tots los angels e archangels, e mes que tots los homens qui son, ni foren ni seran, e mes val que tot quant Deus ha creat, ne neguna cosa no poria Deus crear que pogues tant valer quant fe la carn que el fill de Deu se vesti en lo ventre de nostra dona. E per aço coue que nostra dona sia tan alta e tan excellent creatura, complida de justicia, caritat, virtut, santedat e poder, que sia abastant a la sperança que els justs e els peccadors han mester...[22]
Capitol XI. Dels profetes
  • Dix Blanquerna, que en lo temps dels profetes regnaua fe fortment, per ço car les gents no eren ab tanta sauiesa com son les gents qui are son; e per aço los juheus per fe cuyden tenir la ley vella, e han fetes moltes gloses contra els tests...[23]
Capitol XII. Dels apostols
  • En lo temps de Ihesuchrist foren alcuns sants homens qui eren apellats apostols, e aquells eren tots inflamats de la santa gracia e inspiracio de Deu; e Deus donauals manera per que la caritat e la deuocio multiplicaua, e ells qui ab tot lo poder de lur anima se sforçauen com fahessen Deus amar e conexer a les gents.[24]
  • Senyors capellans, vosaltres sabets que apres la mort de Ihesuchrist fo comanada la santa sgleya en guarda de sant Pere, e apres la mort de sant Pere tro ara ha hauts molts apostols qui successiuament son stats pastors de santa sgleya...[25]
  • Senyer Blanquerna, dix Felix, ¿on se pren ne per qual manera sdeue que los sarrahins tenen e han tengut longament la santa terra de Ultramar en que Ihesuchrist fo nat e crucifficat e sebullit? car molt me marauell dels christians qui tan longament ho han soffert.[26]
  • Blanquerna dix que Antichrist vendra en lo mon per intencio que sia honrat en lo honrament que a Ihesuchrist se coue tan solament, lo qual Antichrist volra esser honrat contra Christ; e per ço apres sa mort sera molt desonrat en aquest mon e en laltre.[27]
  • Senyer, dix Felix, en lo temps dels apostols eren molts de miracles, e apres lur mort son stats molts homens sants qui feyen molts de miracles, ab los quals son conuertits molts homens a la sgleya romana; e are en aquest temps que som, se fan pochs de miracles e pochs son los homens que a nostra fe se conuertesquen [...] Dix Blanquerna: En lo temps dels profetes se conuenia que per creença hom conuertis les gents, car leugerament creyen; e en lo temps de Christ e dels apostols se conuenien miracles, car les gents no eren molt fundades en scriptures. [...] Ara som esdeuenguts en temps que les gents aman rahons necessaries, per ço car son fundades en grans sciencies de philosophia e de theologia...[28]

De la segona part qui es Dels angels[modifica | modifica el codi]

Capitol I. Si angel es o no es alguna cosa
  • Felix dix al hermita, si era angel alguna cosa, car molt ho desijaua saber. [...] neguna creatura no es tan semblant a Deu com angel, car angel no ha cors e es cosa inuisible, e ha major poder de entendre e de amar Deu que neguna creatura. E si tant era que angel no fos alguna cosa, seguir sia que Deus no fos tan amador de ço que li seria pus semblant que dessemblant.[29]
Capitol II. Que es angel
  • Amable fill, Deus beneyt sia! ell es remembrable, entelligible e amable molt fortment; e per aço ha fet angel, qui es ajustat de .iij. [tres] essencies, ço es saber, recolencia, intelligencia e volencia. Ab la colencia membra Deu, ab la intelligencia enten Deu e ab la volentat ama Deu. [...] neguna creatura no pot esser pus semblant a Deu que memoria, enteniment e volentat, que son un esser ajustat qui es angel. Aquestes .iij. natures del angel significan en Deu les persones diuines, e la unitat del angel significa la unitat de Deu qui es una en .iij. persones...[30]
Capitol III. De enteniment de angel
  • Recomptes que angel enten per volentat, e volentat vol per enteniment; car amant angel Deu, enten Deu; e entenent Deu, ama Deu; e per aço ha li Deus donada virtut que com ama alcuna cosa, que encontinent la enten; e cant enten alcuna cosa, encontinent la ama si es amable, o la desama si es airable; car en axi com ha ordonança enfre imaginacio e vista corporal que hom puscha imaginar ço que ha vist corporalment, en axi, e molts mils, ha donada Deus ordonança enfre lenteniment del angel quil enten e la volentat quil ama; per la qual ordonança lo angel amant enten ço que ama o desama.[31]
Capitol IV. De paraula de angel
  • Senyer hermita, dix Felix, prech vos quem digats si angel ha paraula, car si .j. [un] angel parla ab altre, molt me do gran marauella, com sia cosa que no hage bocha e lengua, mas tan solament que hage bocha e lengua ab que moga laer, en lo qual sia formada paraula. Dix lo hermita: Lig se en leuangeli de sant Johan que en lo començament era paraula, la qual paraula es la persona del fill de Deu, lo qual Deu es lo pare que engendra la paraula que es lo fill, sens que no ha bocha ne lengua, car cosa es spiritual; e entenent si mateix engendra la paraula, ço es, lo fill. E per aço Deus ha donada virtut e natura als angels per ço que li sien semblants en hauer paraula sens bocha e lengua e mouiment del aer; on en axi com Deus lo pare, entenent si mateix, engendra paraula, en axi angel amant e entenent Deu e si mateix, parla ab Deu e loha Deu, e .j. angel parla ab altre sens bocha e lengua e mouiment daer.[32]

De la terça part qui es Del cel[modifica | modifica el codi]

Capitol I. Del cel imperi
  • Senyer Deus, dix lo pastor, vos sots lum e font de vida, e per aço he oppinio que aquell loc hon vos nos representats als sants de la gloria sia illuminat de lum, la qual appar en les steles que son en lo firmament e en les planetes; e en aquella lutz, senyer, seran corses glorifficats, qui seran illuminats de aquella lutz del cel imperi, e aquells corses illuminara aquell cel qui es lum.[33]
Capitol II. Del firmament
  • Prech vos, dix Felix al pastor, quem digats lo firmament ¿per que es mou, ço es saber, sis mou per si mateix o per altre? E lo pastor dix que lo foch se mou a ensus, per ço car totes ses parts son mouatiues per forma, e mouibles per materia, stant per tota la forma e la materia lenitiua.[34]
  • Dix Felix, lo firmament ¿per que es mou enuiro? Respos lo pastor e dix que lo foch se mou a ensus per dreta linya, per ço car totes ses parts stan dretament a ensus; e per ço nos mou circularment, car si ho faes fora compost de parts circulars, en axi com es lo firmament.[35]
  • Dix Felix, lo firmament ¿quil soste? Respos lo pastor que lo sosteniment del firmament es natural per mouiment circular.[36]
  • Demana Felix al pastor, si en los .xij. [dotze] signes e en les .vij. [set] planetes es calor, humiditat, fredor e seccor. Respos lo pastor que los stronomians han apropiades les .iiij. [quatre] calitats dels elements, pus fortment en .j. [un] temps que en altre; e aço es per raho de la influencia que los corfes terrenals reseben dels celestials.[36]
  • [Felix] dix al pastor: Amich, les steles qui corren per laer [per lo cel] ¿que son? Dix lo pastor: Una vegada se sdeuench, dementre que jo me studiaua en theologia e en philosophia, que lo lum de una candela encesa deuallaua per lo fum de una candela apagada, lo qual lum cremant la humiditat e la fredor e seccor del fum, qui de costa ell se mouia, deualla e ences la candela.[37]
  • Senyer, dix Felix, lo sol ¿per qual natura par al mati que sia major que al mig dia? [...] Al mati, quan deffall la nit e ve lo dia, pugen les vapors de la terra a ensus, les quals vapors no son digestes e son grosses per deffalliment de calor que no les ha purifficades. Aquelles vapors spessexen lo aer, e en aquella spessetat grossa es representada al mati la figura del sol, lo qual par major en recepcio e en emprensio de aer gros e confus, que en lo mig dia, quant lo solell e lo foch han depurat e digest laer, en que lo solell appar menor que en lo mati, per ço car la emprensio de ombra es menor en aer subtil depurat, que en gros e confus.[38]
  • Senyer, dix Felix al pastor, ¿per que la luna es major en .j. temps que en altre? [...] Una vegada esdeuench que lo sol hac .j. dia illuminada tota la luna de sa resplandor, e com la luna fo plena e redona, en axi com lo sol, ella hac oppinio que la lugor quel sol influia en aquella, que la hagues da sa natura mateixa; e per aço fo la lluna ergullosa contra lo sol, lo qual ne leua sa lugor en ço que mes enfre si mateix e la luna, la terra, per ço que la luna no fos ergullosa per stranya lugor, e que fos deffectiua en hauer resplandor e forma redona.[39]
  • Una dona se marauella .j. [un] dia que era la ombra que es en la luna, e dementre que la dona se marauellaua, ella se mira en .j. bell mirall que tenia, en lo qual vehe sa faç; e stant en axi que la dona se miraua e es marauellaua de la ombra de la luna, la dona cogita que la ombra de la luna fos la disposicio de la terra, la qual sia affigurada en axi en la luna, com era sa faç en lo mirall.[40]

De la quarta part qui es Dels elements[modifica | modifica el codi]

Capitol I. De la simplicitat e composicio dels elements
  • En aquella vila stan .ij. [dos] fills de .j. [un] rey molt noble e molt saui, los quals aprenen. Lo fill major apren de natures, e lo fill menor apren de armes. [...] Senyer, dix Felix ¿qual es la raho per que lo rey fa mostrar al fill major philosophia e al fill menor fa mostrar de armes? Respos lo pastor e dix que rey ha major necessitat a hauier sauiesa natural que sciencia de armes; car per la sciencia natural pot rey hauer conexença de Deu e de sa persona, e pot conexer la manera segons la qual sapia regnar e gouernar si mateix e son poble. E car rey ha mester homens be acustumats en fet de armes, per aço lo rey fa mostrar al fill menor de fet de armes, per ço que sia ab armes guarda del fill major que sera rey apres la mort de son pare.[41]
  • Dels .iiij. [quatre] elements, lo foch es simple element en quant ha propria forma e propria materia [...] sens mesclament de negun altre element; e aço mateix se segueix de la simplicitat que es en los altres elements, ço es saber, aer, aygua, e terra, car tots los elements son mesclats, e cascun esta en laltre.[42]
Capitol II. De la generacio e corrupcio dels elements
  • Deus ha donada a hom, e a fembra, e a les besties, e a les plantes com quescun engendra son semblant, sens corrupcio de son esser speciffich, axi com hom e fembra qui engendren fill, sens que nos corrompe lo pare ni la mare en la generacio del fill.[43]
Capitol III. Del mouiment dels elements
  • Deus crea .iiij. [quatre] essencies, ço es saber, ignitats, aeritats, aquatats, terrestritats [...]; e quescuna de aquelles .iiij. essencies esta en forma e en materia; e la forma es pura accio, e la materia es pura passio, mouent se la forma per tota la materia a esser moguda tota la materia per tota la forma.[44]
Capitol IV. De lamp
  • ...lamp es cremament soptos de vapors seques en les quals son prop la forma e la materia del foch a esser sens mesclament dels altres elements; hon com se esdeue que les vapors munten tan alt que quax lo sol e el foch hi han consumida la fredor e la humiditat, adonchs la gran calor del foch se mou daquell loch sobira, e ve sajus soptosament cremant per la linya hon atroba mes de vapors seques...[45]
Capitol V. De tro
  • ...tro es feriment de vapors caldes e seques en aer mogut per combatiment de vents la .j. contra laltre, los quals vents son moguts per la ponderositat de les nuus qui aquells apremen, hauent la aygua e la terra apetit a lur centre.[46]
Capitol VI. De les nuus
  • ...les nuus son engendrades de les vapors que ixen de la mar e de la terra, e en aquelles vapors son encadenats e enlaçats los .iiij. elements.[47]
Capitol VII. De la pluja
  • ...la pluja se engendraua sus alt en laer, de les nuus quis digerien en parts propries elementals, ço es saber, que lo foch se depuraua en les nuus per calitat calda e secha, e laer per calitat humida e calda, e laygua per calitat freda e humida, e la terra se depuraua per calitat secha e freda. E per aço les parts dels elements qui en les nuus son mesclades, se departexen les unes de les altres, segons que son diuerses e contraries, e ajusten se segons que son diuerses e concordants.[48]
Capitol VIII. De la neu e del glaç
  • ...la neu se engendra en la aer com la pluja deualla per laer, e en laer se conuerteix en humiditat per gran abundancia de fredor, per la qual se umpla la aygua del aer, e la aygua restreny aquell aer en si mateixa: e car laer es de complecio humida, e conten en si lugor blancha, per aço se acolora la aygua en la color del aer, per lo qual acolorament esdeue la neu de blancha color.[49]
  • En la aygua son lo foch e laer, qui han apetit de anar a ensus, e per aço com lo foch sen vol pujar a ensus ab sa calor e ab la seccor que ha per la terra, son laer e la aygua contraries a aquell pujament de calor e de sequetat, e la aygua restreny en si la humditat tan fortment, que se engendra glaç, qui es cors solit e que empatxa lo pujament de la vapor de la aygua...[50]
  • Encara dix Felix al philosoph: ¿Per qual natura les bambolles de la aygua pujen a ensus per la aygua de la font? [...] [A]quelles bambolles son dintre plenes daer, e aquella vestedura que es defora, es aygua quis restreny en tal manera, quel aer no puscha exir, e que per la leuitat de laer, la aygua que ve dejus la terra puscha pujar en la leuitat del aer...[50]
Capitol IX. De vents
  • ...vent es aer mogut per apremiment de nuus qui han apetit al centre de la terra; lo qual aer mogut, esta entre les nuus e la terra, e fuig per aquell mig a altre loch hon no sia deuallament de nuus.[51]
  • Felix demana al philosoph per qual natura eren .iiij. vents principals, ço es saber, vent a leuant, e a ponent, e a mig jorn e a tramuntana? [...] [D]els vents principals eren engendrats .iiij. vents altres, ço es saber, exaloch, mestre, grech e labeig.[52]
Capitol X. De temps
  • Lo temps de estiu es per calt e per sech; lo temps de iuern es per fret e humit; lo temps del ver es per atemprament de calitat humida e calda; e lo temps de autumpne es per atrempament de calitat freda e secha.[53]
  • ...lo qual any dix que esta encare en los .iiij. [quatre] temps demunt dits, e sta en .xij. [dotze] meses, e en .lij. [52] setmanes, e en .ccc.lxv. [365] dies e .vj. [sis] hores, les quals .vj. hores fan bexest en lo quart any, hon ha .ccc.lxvj. [366] jorns, stants .xxiiij. [24] hores en un dia natural.[54]
Capitol XI. De la batalla que fou feta denant los dos fills del rey ====
  • ...consciencia venç e naffra tots aquells qui a tort combaten aquells qui mantenen dretura; e que veritat e leyaltat sforçen tots aquells qui ab dret se combaten.[55]

De la cinquena part qui es De les plantes[modifica | modifica el codi]

Capitol I. De la generacio de les plantes
  • ...per ço que en les obres de les plantes e dels arbres pogues contemplar e conexer e amar lur creador, venia star en est boscatge...[56]
Capitol II. De la corrupcio dels arbres
  • ...aytant tost com lo arbre es tallat, es girada tota sa essencia a corrompre aquell mateix arbre; e natura engendra daquell mateix arbre algunes coses corrumpent aquell arbre, la essencia del qual arbre se restaura en aquelles coses qui son engendrades daquell arbre.[57]
Capitol III. De la virtut de les plantes
  • ...hac moltes erbes medicinals que hauien gran virtut; e cant Felix vese aquelles erbes, ell demana al philosoph: ¿Per qual intencio ha Deus donada virtuts a les erbes? E respos lo philosoph, que Deus hauia donada virtut a les erbes, per ço que significassen la virtut de Deu.[58]
  • Senyer, dix Felix al philosoph ¿per qual virtut viu hom de les plantes e dels fruyts que menuga? E li philosoph dix que en lo conuertiment que natura fa de les plantes en sanch, e de sanch en carn, com es feta la digestio en lestomech, se renouella virtut de viure, ço es, viur de vida vegetatiua.[59]

De la sisena part qui es Dels metalls[modifica | modifica el codi]

Capitol I. De la generacio dels metalls
  • Dix encara lo philosoph que aur, e argent, e ferre, e pedres, els altres metalls se poden mils sostenir en duracio, que negun altre cors elementat; car tot altre cors elementat ha mes mester de ço qui esta fora si, que no han los metalls qui han tanta de virtut en si mateixs, que no han tan gran necessitat de ço que esta fora ells, com han los altres corses...[60]
  • ...en la generacio que los elements fan dels metalls, no ha mija, car ells mateys los engendren, sens que .j. [un] metall no engendre laltre; mas les plantes, una planta engendra laltre, e en los animals, .j. engendra laltre; per aço sta generacio pus forts en los metalls que en les plantes ne en los animals.[61]
Capitol II. De la questio que fo enfre lo ferre e largent
  • Enfre lo ferre e largent, dix Felix al philosoph, fo gran questio, car lo ferre deya que era pus necessari a les gents que largent, e pus fort era que largent, e per lo argent fan los homens molts peccats, e son a Deu desobedients.[62]
  • Mes cal lo ferre en la aradre, que lo aur ni lo argent en la caxa; e mils sta spasa en la ma de princep, que thesaur en sor coratge; e mils sta castedat en legesa, que luxuria en bellesa; e mils canta lo gall en la alba, que maluat clergue luxurios e auar en la sgleya; e mes val lo azamant en lagulla, que lo saffir en lanell de aur; e a força de hom humil e piados, no pot contrastar força de hom ergullos.[63]
  • ...mes es en lo mon amat argent e aur, que no es Deu, qui es pus necessari a hom esser amat e entes que argent ne aur.[64]
  • ...la major orbetat que puscha esser en hom, es amar mes ço que no veu ne enten, que ço que veu e enten.[65]
Capitol III. Del azamant e del ferre
  • En lazamant, dix lo philosoph, ha Deus posada tanta de simplicitat de terra, que lo ferre ha apetit a ell.[66]
  • Sapies, Felix, dix lo philosoph, que lazamant ha virtut per la qual la agulla se gira a la tremuntana e a mig jorn.[67]
Capitol IV. De la alquimia
  • ...Felix demana al philosoph si alquimia es art per la qual hom puscha fer transmutacio de un metall en altre; e lo philosoph respos e dix que en transmutacio de .j. [un] element en altre se coue transmutacio substancial e accidental...[68]
  • Enfre un alquimista e lo foch fo gran questio, car lo alquimista dix que artificialment pot hom simplificar los elements, e depurar e departir la .j. element del altre, stant quescun element simple per si mateix cors simple, compost tan solament de una forma e de una materia simple ab accidents simples.[69]
  • ...negun metall no ha apetit de mudar son esser en altre esser; car si mudaua son esser en altre esser, no seria aquell esser mateix lo qual ama esser...[70]

De la setena part qui es De les besties[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Llibre de les bèsties
Capitol I. Del prohemi
  • Orde de apostols es sobira a tots ordes, e qui es en orde de apostol, no deu dubtar mort, e deu anar mostrar la via saludable als infaels qui son en error, e als christians qui son en peccat deu dar doctrina de santa vida per obra e per preycacio.[71]
Capitol II. De la elecció del rey
  • ...com Deus crea lo mon, nol crea per intencio que hom fos conegut ne amat, ans ho feu per ço que ell fos amat e conegut per hom.[72]
  • ...fo elet lo leo a esser rey; lo qual leo dona licencia a totes les besties qui mengen e viuen de carn, que menjassen e visquessen de les besties qui mengen erba.[73]
Capitol III. Del consell del rey
  • [Na Renart dix: ] Segons ques troba scrit en lo euangeli, Ihesuchrist qui es rey del cel e de la terra, volch hauer amistat e companyia en est mon de homens humils e simples; e per aço elegi los apostols, qui eren homes simples e pobres...[74]
Capitol IV. De la trahicio que Na Renart tracta del rey
  • Molt desplach a Na Renart e a sos companyons no foren del consell del rey [...] e dix al aurifany aquestes paraules: Daqui auant gran enamistat sera enfre les besties qui mengen carn e les besties qui mengen erba.[75]
  • ...la serpent ab Na Eua, que era folla fembra, feu venir en la ira de Deu Adam e tots sos conseguents.[76]
Capitol V. En qual manera Na Renart fo porter del rey
  • ...com Deus gita Adam de paradis, malahi Deus la serpent qui hauria consellat a Eua que menges del fruyt que Deus hauia vedat a Adam; e de aquell temps a ença son totes les serpents horribles a veser, e son verinoses; e per la serpents son venguts tots los mals qui son en lo mon.[77]
  • ...rey es stablit en aquest mon a significança de Deu, ço es saber, que rey tenga en terra justicia, e que gouerne lo poble que Deus li ha comanat.[78]
  • ...Deus fa ço que fa sens art e sens maestria; e per aço coue que segons natura, sien pus poderosos en la batalla tots aquells quis combaten ab semblants armes de aquelles de Deu, que cells quis combaten ab dessemblants armes de aquelles de Deu.[79]
Capitol VI. Dels missatgers que lo leo trames al rey dels homens
  • Humil es Deus, qui es rey del cel e de la terra, e de tot quant es, car totes les vegades que hom lo vol veser e parlar ab ell, lo pot hom veser e li pot hom dir ses necessitats.[80]
  • Deus es just e es misericordios. Justicia fa si perdona a aquell qui no fa falliment a scient; e com ha errat per algun accident o per alguna ventura, e adonchs se penet e demana perdo, lauors la misericordia de Deu li perdona.[81]
Capitol VII. De la batalla de leopart e de la onça
  • Trahicio es cosa que es a Deu molt desagradable, e gran desonor es a tot lo poble quel rey lur senyor sia appellat de trahicio.[82]
  • ...e Deus es veritat, per que tota persona qui mantenga falsetat, se combat ab Deu e ab veritat.[83]
  • ...molt es perillosa cosa subjugacio de poble qui sia sotmes a rey injurios, iros e traydor.[84]
Capitol VIII. De la mort de Na Renart
  • Finit es lo llibre De les besties, lo qual Felix aporta a .j. [un] rey, per tal que vehes la manera segons la qual, en ço que fan les besties, es significat com rey dega regnar, es dega guardar de maluat consell e de falses homens.[85]

De la vuytena part qui es Del hom[modifica | modifica el codi]

Capitol I. Del prohemi
  • En guarda e en mantença de la anima ha Deus comanat lo cors que nol aucia peccat mortal.[86]
  • A Deu tan solament se coue honrament, e no a neguna altra cosa, car sols Deus es per si mateix.[87]
  • ...Ihesuchrist volch esser pobre en lo mon, e acosta ab si tots aquells qui son pobres per la sua amor, o qui en paupertat han pasciencia.[88]
Capitol II. Que es hom
  • ...hom es esser ajustat de anima e de cors...[89]
  • La forma e la materia [del hom] son .j. [un] cors, en qui es la sensualitat, per la qual hom ha .v. [cinc] senys, los quals son veer, hoyr, odorar, gustar, sentir.[90]
  • Aquesta raho es de .iij. [tres] coses, ço es saber, memoria, enteniment e volentat; e totes ensemps son una anima qui es racional.[91]
Capitol III. De que es hom
  • Axi mateix lo pa, el vi, e la carn, e les altres coses que hom menuga, tot se conuerteix en lestomech en sanch, e de sanch en carn, e en osses, moyls, niruis, cabells, e en les altres coses que son en cors huma...[92]
Capitol IV. Per que es hom
  • E per aço que [Deus] fos membrat, conegut, amat, honrat, temut, obeit e seruit, ha creat hom, lo qual es per ço que membre, entena, e am, e honre, e seruerscha Deu.[93]
  • ...car hom just poch peccar e no vol peccar, la bonea e la justicia de Deu se concorden en ell...[94]
Capitol V. Per que viu hom
  • Hom viu en est mon per ço que viuent membre, e entena, e am Deu.[95]
  • ...hom mor per lo desordonament del instrument, e per lo departiment que la anima fa del cors, lo qual no pot viure sens la anima que li dona vida.[96]
Capitol VI. Per que ama hom hauer infants
  • ...ama hom hauer fills, per ço que sa semblança emprema e enforme en son fill, e que sa semblança sia durable, en la qual semblança sia representada la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e volentat de Deu.[97]
  • [Deus] vol que per natura am mes fembra hauer fill que filla, per ço com hom es pus noble, e pus forts, e pus sauia creatura que fembra.[98]
Capitol VII. Per que es hom sa e malalt
  • Felix demana al hermita per qual natura esta hom sa e malalt; e lo hermita dix, que en la potencia vegetatiua ha .iiij. [quatre] poders, ço es, apetitiua, retentiua, digestiua e expulsiua.[99]
Capitol VIII. Hom per que enuelleix
  • ...lo cors del hom es vas en lo qual entra e ix .j. [un] element en altre, sens negun cessament.[100]
  • La raho per la qual majorment enuelleix anans chestia que sarrahi, es car lo sarrahi usa mes de coses dolces, qui son caldes e humides, que lo chrestia; e ab la aygua que beu multiplica la calor e consuma la humiditat.[101]
Capitol IX. Per que mor hom
  • ...en dues maneres mor hom. La una mort es corporal, laltre es mort spiritual. Mort corporal es com cors e anima se departexen, e mort spiritual es com hom pecca mortalment.[102]
  • ...e per aço volch Deus que hom moris en aquest mon, e que hagues treballs per honrar, seruir e amar e conexer Deu...[103]
Capitol X. Per que hom ama los delits de aquest mon
  • [D]ix Felix [...] ¿per que ama hom tant los delits daquest mon? Fill, dix lo hermita, la questio que vos fets es molt greu [important].[104]
Capitol XI. Del plaer que hom ha en membrar
  • ...hom ha plaser en membrar [recordar] Deu, e si mateix, e son prohisme, e les altres coses en les quals se segueix orde, segons la fi per la qual es donat plaser en lo remembrament de hom.[105]
  • ...ben membrar dona benanança, e oblidar dona malanança.[105]
  • ...aquest mon es ymatge per la qual es significada la gran bonea e noblea de Deu.[106]
Capitol XII. Del plaer que hom ha en entendre
  • ...deu hauer major plaser en entendre Deu e obra de Deu, que en entendre si mateix e sa obra.[107]
Capitol XIII. Del plaer que hom ha en voler
  • E car en Deu ha gloria, vol la volentat de Deu que la volentat de hom haja plaser en amar Deu.[108]
Capitol XIV. Del plaer que hom ha en veser
  • Lo plaser que hom ha per veer es en dues maneres; la una es per vista spiritual, laltra per vista corporal. Per vista spiritual [...] pot Deus esser vist en si mateix [...] Mas car los homens peccadors se obliden de Deu a membrar, [...] per ço los roman lo plaser que han en veser les coses corporals...[109]
  • ...plasent cosa es a veher lo cel e lo sol, la luna e steles, mar, terra, foc, homens, auçells, besties, plantes, colors, diners, vestirs, e totes les altres coses semblants a aquestes; e totes aquestes coses son plasents a veer, per ço que hom haja plaser en Deu, qui les ha creades per si fer amar e conexer.[110]
Capitol XV. Per que ha hom plaer en oyr
  • E car Deus es loable, per aço ha volgut esser loat per hom, e vol que los homens atroben plaser en ausir paraules de laor qui sien dites de Deu.[111]
  • [Lo rey] marauellas fortment com hom, qui es sdeuengut e creat de no res, pot tan desijar en est mon honrament e lahor.[112]
Capitol XVI. Per que ha hom plaer en odorar
  • [D]ix Felix, ¿per qual raho ha Deus donat plaser en odorar, pus que Deus no es odorable? [...] [D]ix lo hermita, [...] car odorar es plaser de volentat, ha [Deus] lo odorar donat, per ço que la volentat de hom haja e hi atrob plaser, e que per aquell plaser am Deu, qui aquell plaser li ha donat en odorar.[113]
  • ...ha Deus ordonat que hom tema a sofferir les pudors qui seran en infern, de soffre e de moltes altres coses mal olents; car en infern pudiran tots los corsos dels homens, e pudira lur ale, e lurs membres pudiran...[114]
Capitol XVII. Per que ha hom plaer en gustar
  • ...com la potencia visiua qui pren color per object, e la offer per la imaginatiua a la intellectiua potencia, la qual enten color, en axi la sensitiua, per gustament, pren la dolçor o la amargor de ço que hom menuga o beu, e dona ho a la intellectiua potencia, qui enten aquella calitat de dolçor o de amargor.[115]
  • Donchs en donar almoyna per la amor de Deu pot la volentat hauer major plaser, que en vedar almoyna per hauer plaser en menjar.[116]
Capitol XVIII. Per que ha hom plaer en sentir
  • ...plaer de sentir corporal es per ço que sia plaer en sentiment spiritual.[117]
  • ...hom sens dolor no pot esser en malatia, ço es, per desordonades humors.[118]
  • ...car Ihesuchrist amaua hauer semblants homens, que per amor de Deu a amar e a conexer sentissen pobrea, fam, set, colps, scarns, trebayls e mort, per aço volch esser pobre e volch sostenir treballs e mort.[119]
Capitol XIX. Hom per que es bo ne per que es mal
  • Deus vol que hom sia bo en creure e en saber los .xiiij. [catorze] articles, per los quals descorre la nostra santa fe romana, de los quals poras, fill, hauer conexença en lo libre Del gentil...[120]
  • ...es hom bo com te los .x. [deu] manaments e los .vij. [set] sagraments, e com hom graseix a Deu los .vij. dons que lo sant sperit dona. E de tot aço es tractat en lo libre De doctrina pueril.[120]
  • ...es hom mal com membra e enten, e desama Deu, e com no membra, no enten, ne ama Deu.[121]
  • ...bonea e santedat de hom sta en contrastar e en vençre malea, lo qual venciment e contrast no pot esser sens temptacions.[122]
Capitol XX. De vida actiua e contemplatiua
  • E car vida contemplatiua es pus prop a Deu que vida actiua, per ço lo monge se scusaua de esser abbat, car deya que consciencia lo remordia sis lunyaua de Deu pus que si era acostat.[123]
  • Christ e los apostols, en quant lo cors, hauien vida actiua, e en quant la anima, la hauien contemplatiua.[124]
Capitol XXI. De fe e descreença
  • Fe es creure en los .xiiij. [catorze] articles, e fe es lum del huma enteniment, car se subposa ço quel enteniment no enten, e lenteniment per subposicio puja a ensus [a sobre], e enten ço que entendre no pogra sens la subposicio de la fe: e descreença es, fill, tot lo contrari de la fe.[125]
  • Aquesta fe, fill, ha Deus donada als homens per ço com no poden entendre ço que creen; e aquesta fe ha Deus lexada en guarda del apostoli, cardenals e prelats e clergues que la guarden e la deffenen contra descreença, en la qual son jueus, sarrahins, heretges, infaels, los quals tots jorns punyen en destrouir la fe romana.[126]
  • ...pus noble cosa es honrar e loar Deu e la fe, que conuertir hom.[127]
Capitol XXII. De sperança e de desesperança
  • Sperança es virtut que Deus ha creada per ço que hom se sper en la granesa, bonesa, poder, justicia e misericordia de Deu [...]; e desesperança fa de tot aço lo contrari.[128]
  • Fill, totes les vegades que hom ha sperança en Deu, honra e loha Deu, per ço car Deus vol esser honrat e lohat per hom, per tal que hage occasio de fer gran be a hom.[129]
  • ...negun hom qui haja sperança per sos merits a esser saluat, no ha vera sperança; car vera sperança mes esta per gracia e do de Deu, que per merits de homens.[130]
Capitol XXIII. De caritat e de crueltat
  • ...caritat ajusta a Deu les semblançes que hom ha semblants a les virtuts de Deu...[131]
  • Per defalliment de caritat son mes amats blanchs pans, bons vins, diners, vestits, fembres, fills, ciutats, castells e honraments, que Deu.[132]
Capitol XXIV. De justicia e de injuria
  • ...la justicia de Deu vol que hom do majors mesures als plasers spirituals que als corporals; e com hom fa de aço lo contrari, adonchs injuria sobrepuja justicia, e per aquell sobrepujament cauen los homens en la ira de Deu...[133]
  • Amable fill, car gran es la contrarietat qui es entre justicia e injuria, per aço vol Deus que los homens justs hagen en est mon grans trebayls e perills per destrouir injuria, e per mantenir justicia.[134]
Capitol XXV. De sauiesa e de follia
  • ...si hom enten Deu e no ama Deu, adonchs aquell entendre es occasio en que hom sia follia, la qual es contraria a Deu.[135]
  • ...sauiesa de hom neix per entendre e amar Deu, e mor per oluidar e no amar Deu; per la qual mort neix follia de hom, la qual follia es en hom com ama mes honraments, riqueses e parents, que Deu.[136]
  • ...la major sauiesa que hom pusca fer es tractar en lo mon lo major be que sia en lo mon, lo qual be es comuna utilitat en conexer e amar Deu.[137]
Capitol XXVI. De poder e de freuoltat
  • ...anima de hom ha poder de membrar, entendre e amar; e aytant com pus fort membra e enten alcuna cosa, aytant ha major poder de amar o desamar aquella cosa: e aytant com menys membra e enten aquella cosa, de aytant ha major freuoltat de amar aquella cosa.[138]
  • Hon com hom no usa de tot son poder a seruir Deu, fa contra la semblança de son poder e del poder de Deu; e per aço la dessemblança afreuoleix lo poder del hom...[139]
  • ...ab major feruor pot hom amar, membrar e entendre Deu, contrestant e vençent temptacions e contemplant en apres Deu, que sens temptacions ne sens perills.[140]
Capitol XXVII. De temprança e de gola
  • ...per temperança se acustuma la anima a hauer atemprat remembrar, entendre e voler, e se atempren los .v. [cinc] senys en lurs obres; e aço mateix fan los .iiij. [quatre] elements. [...] E car gola es contraria a la egualtat e granea de hom, per aço es a Deu molt desagradable.[141]
Capitol XXVIII. De larguesa e de auaricia
  • Auaricia es, fill, contraria a larguesa; e qui es auar contradiu a tota larguesa damunt dita. Hon com larguesa sia tan pocha en los homens, e auaricia sia en lo mon tan multiplicada, plora, fill, la desonor que la semblança de Deu pren en est mon, el exalçament que la dessemblança de Deu, a Deu contraria, pren en lo mon.[142]
Capitol XXIX. De castedat e de luxuria
  • Fill, dix lo hermita, .ij. [dos] tocaments son en hom, la .j. [un] es corporal, e laltre sperital. Lo corporal se fa ab la vista e ab los altres senys corporals. Lo sperital se fa ab memoria, enteniment e volentat.[143]
  • Fill, dix lo hermita, la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, volentat e virtut de Deu major semblança hauien ab la dona qui amaua castedat, que malea, granea, poder, follia del mal marit ab luxuria.[144]
Capitol XXX. De diligencia e de accidia
  • Hon com se sdeue que hom no ama ne enten Deu, o enten Deu e nol ama, adonchs es accidios, e no ha cura ne diligencia de ço a que es creat; hon daçi neix accidia e peresa, e es hom accidios e desamador de be, e ha plaser de mal.[145]
Capitol XXXI. De humilitat e de ergull
  • ...car Deus es humil, vol que hom sia humil, per tal que en humilitat haja sa semblança.[146]
  • ...en Deu esta tota noblesa, tota perfeccio, tota bontat [...] Mas com hom esta natura conuerteix en injuria, e ab vils feyts que fa, vol esser bo e noble, adonchs esdeue ergullos.[147]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llull, 1904, p. 5-6 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol I. Si es Deus.
  2. Llull, 1904, p. 8 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol I. Si es Deus.
  3. Llull, 1904, p. 10 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol I. Si es Deus.
  4. Llull, 1904, p. 16 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol II. Que es Deus.
  5. Llull, 1904, p. 17 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol II. Que es Deus.
  6. Llull, 1904, p. 19 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol II. Que es Deus.
  7. Llull, 1904, p. 22 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol III. De la unitat de Deu.
  8. Llull, 1904, p. 33 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol IV. De la trinitat de Deu.
  9. Llull, 1904, p. 35 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol IV. De la trinitat de Deu.
  10. Llull, 1904, p. 38 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol V. Hon es Deus.
  11. 11,0 11,1 Llull, 1904, p. 43 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol VI. De la creacio del mon.
  12. Llull, 1904, p. 44 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol VI. De la creacio del mon.
  13. Llull, 1904, p. 46 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol VI. De la creacio del mon.
  14. Llull, 1904, p. 60 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol VII. De la encarnacio quel fill de Deu pres en nostra dona Santa Maria.
  15. Llull, 1904, p. 62 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol VII. De la encarnacio quel fill de Deu pres en nostra dona Santa Maria.
  16. Llull, 1904, p. 64 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol VIII. De la santa passio de nostre Senyor Ihesuchrist.
  17. Llull, 1904, p. 65-66 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol VIII. De la santa passio de nostre Senyor Ihesuchrist.
  18. Llull, 1904, p. 67 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol VIII. De la santa passio de nostre Senyor Ihesuchrist.
  19. Llull, 1904, p. 71-72 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol IX. Del peccat original.
  20. Llull, 1904, p. 74-75 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol IX. Del peccat original.
  21. Llull, 1904, p. 75 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol X. De nostra dona Santa Maria.
  22. Llull, 1904, p. 78 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol X. De nostra dona Santa Maria.
  23. Llull, 1904, p. 83 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol XI. Dels profetes.
  24. Llull, 1904, p. 86 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol XII. Dels apostols.
  25. Llull, 1904, p. 89 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol XII. Dels apostols.
  26. Llull, 1904, p. 91 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol XII. Dels apostols.
  27. Llull, 1904, p. 92 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol XII. Dels apostols.
  28. Llull, 1904, p. 93-94 (volum I), De la primera part qui es De Deu. Capitol XII. Dels apostols.
  29. Llull, 1904, p. 96 (volum I), De la segona part qui es Dels angels. Capitol I. Si angel es o no es alguna cosa.
  30. Llull, 1904, p. 101 (volum I), De la segona part qui es Dels angels. Capitol II. Que es angel.
  31. Llull, 1904, p. 104 (volum I), De la segona part qui es Dels angels. Capitol III. De enteniment de angel.
  32. Llull, 1904, p. 105-106 (volum I), De la segona part qui es Dels angels. Capitol IV. De paraula de angel.
  33. Llull, 1904, p. 111 (volum I), De la terça part qui es Del cel. Capitol I. Del cel imperi.
  34. Llull, 1904, p. 112 (volum I), De la terça part qui es Del cel. Capitol II. Del firmament.
  35. Llull, 1904, p. 112-113 (volum I), De la terça part qui es Del cel. Capitol II. Del firmament.
  36. 36,0 36,1 Llull, 1904, p. 113 (volum I), De la terça part qui es Del cel. Capitol II. Del firmament.
  37. Llull, 1904, p. 114 (volum I), De la terça part qui es Del cel. Capitol II. Del firmament.
  38. Llull, 1904, p. 116 (volum I), De la terça part qui es Del cel. Capitol II. Del firmament.
  39. Llull, 1904, p. 116-118 (volum I), De la terça part qui es Del cel. Capitol II. Del firmament.
  40. Llull, 1904, p. 118 (volum I), De la terça part qui es Del cel. Capitol II. Del firmament.
  41. Llull, 1904, p. 119-120 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol I. De la simplicitat e composicio dels elements.
  42. Llull, 1904, p. 122 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol I. De la simplicitat e composicio dels elements.
  43. Llull, 1904, p. 126 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol II. De la generacio e corrupcio dels elements.
  44. Llull, 1904, p. 126-127 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol III. Del mouiment dels elements.
  45. Llull, 1904, p. 128-129 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol IV. De lamp.
  46. Llull, 1904, p. 130-131 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol V. De tro.
  47. Llull, 1904, p. 131 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol VI. De les nuus.
  48. Llull, 1904, p. 133 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol VII. De la pluja.
  49. Llull, 1904, p. 135-136 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol VIII. De la neu e del glaç.
  50. 50,0 50,1 Llull, 1904, p. 136 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol VIII. De la neu e del glaç.
  51. Llull, 1904, p. 137 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol IX. De vents.
  52. Llull, 1904, p. 137-138 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol IX. De vents.
  53. Llull, 1904, p. 138-139 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol X. De temps.
  54. Llull, 1904, p. 140 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol X. De temps.
  55. Llull, 1904, p. 147 (volum I), De la quarta part qui es Dels elements. Capitol XI. De la batalla que fou feta denant los dos fills del rey.
  56. Llull, 1904, p. 150 (volum I), De la cinquena part qui es De les plantes. Capitol I. De la generacio de les plantes.
  57. Llull, 1904, p. 158-159 (volum I), De la cinquena part qui es De les plantes. Capitol II. De la corrupcio dels arbres.
  58. Llull, 1904, p. 162 (volum I), De la cinquena part qui es De les plantes. Capitol III. De la virtut de les plantes.
  59. Llull, 1904, p. 164 (volum I), De la cinquena part qui es De les plantes. Capitol III. De la virtut de les plantes.
  60. Llull, 1904, p. 172 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol I. De la generacio dels metalls.
  61. Llull, 1904, p. 172-173 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol I. De la generacio dels metalls.
  62. Llull, 1904, p. 174 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol II. De la questio que fo enfre lo ferre e largent.
  63. Llull, 1904, p. 175 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol II. De la questio que fo enfre lo ferre e largent.
  64. Llull, 1904, p. 176 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol II. De la questio que fo enfre lo ferre e largent.
  65. Llull, 1904, p. 178 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol II. De la questio que fo enfre lo ferre e largent.
  66. Llull, 1904, p. 179 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol III. Del azamant e del ferre.
  67. Llull, 1904, p. 180 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol III. Del azamant e del ferre.
  68. Llull, 1904, p. 184-185 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol IV. De la alquimia.
  69. Llull, 1904, p. 185 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol IV. De la alquimia.
  70. Llull, 1904, p. 187 (volum I), De la sisena part qui es Dels metalls. Capitol IV. De la alquimia.
  71. Llull, 1904, p. 190 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol I. Del prohemi.
  72. Llull, 1904, p. 192 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol II. De la elecció del rey.
  73. Llull, 1904, p. 194 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol II. De la elecció del rey.
  74. Llull, 1904, p. 197 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol III. Del consell del rey.
  75. Llull, 1904, p. 200 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol IV. De la trahicio que Na Renart tracta del rey.
  76. Llull, 1904, p. 205 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol IV. De la trahicio que Na Renart tracta del rey.
  77. Llull, 1904, p. 214 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol V. En qual manera Na Renart fo porter del rey.
  78. Llull, 1904, p. 215 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol V. En qual manera Na Renart fo porter del rey.
  79. Llull, 1904, p. 220-221 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol V. En qual manera Na Renart fo porter del rey.
  80. Llull, 1904, p. 224 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol VI. Dels missatgers que lo leo trames al rey dels homens.
  81. Llull, 1904, p. 228 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol VI. Dels missatgers que lo leo trames al rey dels homens.
  82. Llull, 1904, p. 236-237 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol VII. De la batalla de leopart e de la onça.
  83. Llull, 1904, p. 237 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol VII. De la batalla de leopart e de la onça.
  84. Llull, 1904, p. 238 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol VII. De la batalla de leopart e de la onça.
  85. Llull, 1904, p. 255 (volum I), De la setena part qui es De les besties. Capitol VIII. De la mort de Na Renart.
  86. Llull, 1904, p. 258 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol I. Del prohemi.
  87. Llull, 1904, p. 260 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol I. Del prohemi.
  88. Llull, 1904, p. 263 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol I. Del prohemi.
  89. Llull, 1904, p. 267 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol II. Que es hom.
  90. Llull, 1904, p. 268 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol II. Que es hom.
  91. Llull, 1904, p. 269 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol II. Que es hom.
  92. Llull, 1904, p. 273 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol III. De que es hom.
  93. Llull, 1904, p. 275 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol IV. Per que es hom.
  94. Llull, 1904, p. 277 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol IV. Per que es hom.
  95. Llull, 1904, p. 278 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol V. Per que viu hom.
  96. Llull, 1904, p. 280 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol V. Per que viu hom.
  97. Llull, 1904, p. 283 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol VI. Per que ama hom hauer infants.
  98. Llull, 1904, p. 285 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol VI. Per que ama hom hauer infants.
  99. Llull, 1904, p. 286 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol VII. Per que es hom sa e malalt.
  100. Llull, 1904, p. 290 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol VIII. Hom per que enuelleix.
  101. Llull, 1904, p. 292 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol VIII. Hom per que enuelleix.
  102. Llull, 1904, p. 294 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol IX. Per que mor hom.
  103. Llull, 1904, p. 297-298 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol IX. Per que mor hom.
  104. Llull, 1904, p. 298 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol X. Per que hom ama los delits de aquest mon.
  105. 105,0 105,1 Llull, 1904, p. 299 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XI. Del plaer que hom ha en membrar.
  106. Llull, 1904, p. 300 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XI. Del plaer que hom ha en membrar.
  107. Llull, 1904, p. 302 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XII. Del plaer que hom ha en entendre.
  108. Llull, 1904, p. 306 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XIII. Del plaer que hom ha en voler.
  109. Llull, 1904, p. 310-311 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XIV. Del plaer que hom ha en veser.
  110. Llull, 1904, p. 313 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XIV. Del plaer que hom ha en veser.
  111. Llull, 1904, p. 314 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XV. Per que ha hom plaer en oyr.
  112. Llull, 1904, p. 316 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XV. Per que ha hom plaer en oyr.
  113. Llull, 1904, p. 320-321 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XVI. Per que ha hom plaer en odorar.
  114. Llull, 1904, p. 321 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XVI. Per que ha hom plaer en odorar.
  115. Llull, 1904, p. 324 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XVII. Per que ha hom plaer en gustar.
  116. Llull, 1904, p. 328 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XVII. Per que ha hom plaer en gustar.
  117. Llull, 1904, p. 329 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XVIII. Per que ha hom plaer en sentir.
  118. Llull, 1904, p. 332 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XVIII. Per que ha hom plaer en sentir.
  119. Llull, 1904, p. 332-323 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XVIII. Per que ha hom plaer en sentir.
  120. 120,0 120,1 Llull, 1904, p. 335 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XIX. Hom per que es bo ne per que es mal.
  121. Llull, 1904, p. 336 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XIX. Hom per que es bo ne per que es mal.
  122. Llull, 1904, p. 338 (volum I), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XIX. Hom per que es bo ne per que es mal.
  123. Llull, 1904, p. 1-2 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XX. De vida actiua e contemplatiua.
  124. Llull, 1904, p. 5-6 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XX. De vida actiua e contemplatiua.
  125. Llull, 1904, p. 6 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXI. De fe e descreença.
  126. Llull, 1904, p. 7 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXI. De fe e descreença.
  127. Llull, 1904, p. 10 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXI. De fe e descreença.
  128. Llull, 1904, p. 11-12 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXII. De sperança e de desesperança.
  129. Llull, 1904, p. 14 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXII. De sperança e de desesperança.
  130. Llull, 1904, p. 15 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXII. De sperança e de desesperança.
  131. Llull, 1904, p. 18 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXIII. De caritat e de crueltat.
  132. Llull, 1904, p. 20 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXIII. De caritat e de crueltat.
  133. Llull, 1904, p. 24 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXIV. De justicia e de injuria.
  134. Llull, 1904, p. 28 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXIV. De justicia e de injuria.
  135. Llull, 1904, p. 28 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXV. De sauiesa e de follia.
  136. Llull, 1904, p. 30 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXV. De sauiesa e de follia.
  137. Llull, 1904, p. 32 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXV. De sauiesa e de follia.
  138. Llull, 1904, p. 36 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXVI. De poder e de freuoltat.
  139. Llull, 1904, p. 37 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXVI. De poder e de freuoltat.
  140. Llull, 1904, p. 38 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXVI. De poder e de freuoltat.
  141. Llull, 1904, p. 43 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXVII. De temprança e de gola.
  142. Llull, 1904, p. 46 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXVIII. De larguesa e de auaricia.
  143. Llull, 1904, p. 54 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXIX. De castedat e de luxuria.
  144. Llull, 1904, p. 56 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXIX. De castedat e de luxuria.
  145. Llull, 1904, p. 58 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXX. De diligencia e de accidia.
  146. Llull, 1904, p. 63 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXXI. De humilitat e de ergull.
  147. Llull, 1904, p. 66 (volum II), De la vuytena part qui es Del hom. Capitol XXXI. De humilitat e de ergull.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]