Amargor

Amargor
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Definició al Viccionari

L'amargor és la qualitat d'amarg, sabor característicament desagradable, com el fel, el sèver, etc.

Citacions

«La paciència és amarga, però els seus fruits són dolços.»^[1]^[2]
(en francès) La patience est amère, mais ses fruits sont doux.
— Voltaire
També existeix una dita popular similar: "La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruit dolç". Algunes fonts, però, indiquen que és una dita d'origen persa.

«El petit dolç mata amb molta amargor.»^[3]
(en anglès) The little sweet doth kill much bitterness.
Isabella. Part XIII — John Keats

«La vida és tan amarga que cada dia fa venir ganes de menjar.»^[1]
(en castellà) La vida es tan amarga que abre las ganas de comer.
— Enrique Jardiel Poncela

Dites populars

A gust estragat, el dolç li és amarg.^[4]

A ningú li amarga un dolç.^[5]

(var.) Ningú de lo dolç s'amarga.^[5]

Vol dir que tothom està content de rebre obsequis.

A rata sadolla, forment li amarga.^[6]

Amb l'amargor de la malaltia es coneix la dolçor de la salut.^[7]

Boca amarga no pot escopir mel.^[8]

Si tens mals sentiments i ressentiment, no podràs actuar amb justícia i dolcesa.

Cada dia cols amarga el caldo.^[9]

(var.) Cada dia carn, embafa; cada dia cols, amarguen.^[7]

Colom sadoll, les cireres li amarguen.^[10]

De cor amarg, mai boca dolça.^[7]

Dolç a sa boca, amarg an es cos.^[11](Men.)

L'abella amarga no pot traure la mel dolça.^[12]

L'adulació llarga comença dolça i acaba amarga.^[7]

L'oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant.^[7]

Per amarg i pudent, li ficaren Felipet.^[7]

Qui menja dolç, caga amarg.^[7]

Qui toma la dolça, que tomi l'amarga.^[5]

Qui viu sense dolor, mor sense amargor.^[7]

Seguit, seguit, el caldo amarga.^[9]

Si apretes molt la dona amarga com la llimona.^[9]

Sucre cada dia, amarga.^[13]

Tota píndola daurada té l'amargor amagada.^[4]

Un gust no amarga a ningú.^[7]

Un remei, per amarg que sia, sempre és un remei.^[4]

Una sogra feren de sucre, i encara amargava.^[14]

(var.) Una sogra que feren de sucre, encara el cap del nas li amargava.^[14]

Frases fetes i locucions

Fer fer a algú les fels amargues.^[15]

Donar-li molt mala vida.

Més amarg que la fel.^[11](Cat., Val., Bal.)

(var.) Més amarg que retrama.^[11](Eiv.)

Ésser molt amarg.

No tenir fel amarga.^[11](Cat., Val.)

Ésser molt benèvol.

Passar els set calzes d'amargura.^[7]

Tenir moltes desgràcies.

Plorar llàgrimes amargues.^[7]

Expressió que indica el sofriment gran d'una persona.

Ser de la escorça amarga.^[7]

Ésser mala persona o d'idees contràries.

Ser mes amarg que la quina.^[7]

Ésser molt amarg.

Viure amargat.^[7]

Tenir molt mal caràcter.

Referències

1 2 Bolinches, 2005.
↑ Rousseau, Jean-Jacques. Oeuvres complètes de J.J. Rousseau. Paris: Verdière; A. Sautele et C. ; A. Dupont et Roret, 1826, p. 551 [Consulta: 31 agost 2014].
↑ Dalbiac, 1908.
1 2 3 Cinc mil, 1965.
1 2 3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dolç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «forment». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 7 octubre 2026].
↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 36.
1 2 3 Parés i Puntas, 1999.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cirera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
1 2 3 4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «amarg». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sucre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
1 2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sogra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

Bibliografia

Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). 5th ed. London: Swan Sonnenschein & Co., 1908 [Consulta: 7 octubre 2026].
Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.

[FOOTNOTEBolinches2005-1] 1 2 Bolinches, 2005.

[2] Rousseau, Jean-Jacques. Oeuvres complètes de J.J. Rousseau. Paris: Verdière; A. Sautele et C. ; A. Dupont et Roret, 1826, p. 551 [Consulta: 31 agost 2014].

[FOOTNOTEDalbiac1908-3] Dalbiac, 1908.

[FOOTNOTE''Cinc_mil''1965-4] 1 2 3 Cinc mil, 1965.

[dcvb3-5] 1 2 3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dolç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[6] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «forment». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[gargallo-7] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 7 octubre 2026].

[FOOTNOTEPàmies_i_Riudor201236-8] Pàmies i Riudor, 2012, p. 36.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999-9] 1 2 3 Parés i Puntas, 1999.

[10] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cirera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[DCVB-11] 1 2 3 4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «amarg». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[12] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[13] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sucre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[DCVB2-14] 1 2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sogra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[15] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]