Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Lo Desconhort és una composició elegíaca, autobiogràfica, escrita per Ramon Llull a Roma el 1295, en la qual l'autor es desdobla en un ermità, és a dir, en llums i ombres, en un moment de qüestionament personal enmig de burles i indiferència.
Can fuy gran e senti del mon sa vanitat, comense a far mal e entre en peccat, ublidant Deus glorios, siguent carnalitat.[1]
Lo Desconhort. § 13-15.
Encara us dic que port un Art general, que novament es dada per do espirital, per qui hom pot saber tota re natural segons qu'enteniment ateyn lo sensual.[2]
Lo Desconhort. § 85-88.
—Ramon, hom necgligent no sab be procurar; e esta necgligent, car molt no vol membrar so que enten acabar.[3]
Lo Desconhort. § 145-147.
—N'ermita, si la fe hom no pogues provar, doncs los crestians Deus no pogra encolpar si a los infeels no la volon mostrar.[4]
Lo Desconhort. § 277-279.
Encara, que l'entendre huma gens no conte tota la veritat de Deu, qui infinida·s mante tant, que causa finida tota ella no te.[5]
«Ramon Llull (Rao 89.6)» (en italià). Rialc - Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana (Enciclopèdia Catalana. Poesies, p. 27). Università di Napoli Federico II, 1986. Arxivat de l'original el 1469629997. [Consulta: 23 agost 2016].
Informació a la Viquipèdia
Lo Desconhort. § 13-15.
