Llibre dels mil proverbis
| Mil proverbis | |
|---|---|
 Ramon Llull | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
| Dades generals | |
| Autor | Ramon Llull |
| Publicació | 1302 |
| Llengua | català antic |
| Gènere | proverbi i literatura didàctica |
| Drets d'autor | |
 Les citacions es troben en domini públic. | |
 | |
El Llibre dels mil proverbis és una narració de Ramon Llull, conté sentències que abracen àmbits diversos: teologia, filosofia, moral, vida social i vida pràctica.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Del Prolech
[modifica | modifica el codi]- «Con l hom sia creat per conexer e amar e membrar e honrar e seruir Deu, per aço fem aquests mil proverbis, ab que donem doctrina con hom se sapia hauer en la fi a la qual es creat.»[1]
- «E con sia aço que prouerbi sia estrument qui breument certiffich veritat de moltes coses, e car les maneres sien moltes e diuerses, ab les quals es hom molt tengut d amar e honrar Deu, e de hauer caritat a si mateix e a son prohisme.»[1]
Capítol I. De Deu
[modifica | modifica el codi]
- «Car Deus es pus bo que tot quant es, ama mes Deu per la sua bontat que per lo teu be.»[3]
2n proverbi
- «Contra la bonea e granea de Deu no vuyles esser bo ne gran.»[2] 3r proverbi
- «Qui mes tem Deu que no l ama, mes ama si mateix que Deu.»[3] 5è proverbi
- «Sies bo, per ço que Deus haja en tu bona obra.»[2] 6è proverbi
- «Mes de be pots fer ab Deu en un dia, que ab tu mateix en mil anys.»[3] 9è proverbi
- «Prega Deus segons les seues condicions, e no segons les teues.»[2] 11è proverbi
- «Qui les obres de Deus no ama, Deus no ama les obres d aquell.»[2] 14è proverbi
- «Tot hom qui ab Deu se baralla es vençut.»[2] 15è proverbi
- «Sens bontat no hagués en Deu esperança.»[2] 16è proverbi
Capítol II. De prelat
[modifica | modifica el codi]- «Peccat en prelat es molt gran per mal eximpli.»[4] 1r proverbi
- «En eleccio de prelat valen mes sauiesa e bonea, que poder, linyatge e bellesa.»[4] 12è proverbi
- «Si vols conexer prelat, garda a qui fara honradament.»[2] 20è proverbi
Capítol III. De princep
[modifica | modifica el codi]- «Justicia de princep nodreix en poble amor e temor.»[5] 1r proverbi
- «En aquell regne ha pau on amor de princep e amor de poble son vehines.»[2] 8è proverbi
- «Princep qui es contra la fi de son poble, es contra sa fi matexa.»[5] 12è proverbi
Capítol IV. De sotsmes
[modifica | modifica el codi]- «A mal senyor no venes ne dones ta libertat.»[6] Primer proverbi d'aquest capítol
Capítol V. De parent
[modifica | modifica el codi]- «Parentesch excita, en necessitat, audacia, caritat, e pietat.»[1] Proverbi desè d'aquest capítol
Capítol VI. De muyler
[modifica | modifica el codi]- «Si prens muyler per esser honrat, ab ta muyler no sies trop priuat.»[7] Tercer proverbi d'aquest capítol
- «No t confies en muyler mentidera»[7] Quart proverbi d'aquest capítol.
- «Ab ta muyler no sies auar.»[7] Desè proverbi d'aquest capítol.
- «Garda que ta muyler no conega tos vicis.»[7] Onzè proverbi d'aquest capítol.
Capítol VII. De scuder
[modifica | modifica el codi]- «De negun no has mester tan souen seruici con de scuder.»[8]
- «Dona a ton scuder ço que li promets.»[8]
- «Lo meylor amich que tu has es ton bon scuder.»[8]
- «Scuder negligent no es ton amich»[8]
- «No te confies en scuder qui ria mes a ta muyler que a tu»[8]
- «Negun scuder no pot be seruir son senyor si no l ama.»[8]
- «Scuder qui engana son vehi engana ta casa.»[8]
- «Ab ton scuder no ries souen.»[8]
Capítol VIII. De companyo
[modifica | modifica el codi]- «Ton companyo no sapia mes en tu que tu en eyl.»[9]
- «Ab home que no coneixs no fasses companya.»[9]
- «Bestia qui no menja carn no fa companya ab bestia qui carn menja.»[9]
- «No fasses companya ab hom qui leugerament muda son proposit.»[9]
Capítol IX. De vehi
[modifica | modifica el codi]- «Ab ton bon vehi sies priuat en lur casa, e ab mal vehi en la carrera.»[10]
- «Riu lo be de ton vehi e plora lur mal.»[10]
Capítol X. De amich
[modifica | modifica el codi]- «No demanes ço que ton vehi fa en lur casa.»[11]
- «Si ton vehi ha fretura, hages li pietat e caritat.»[11]
Capítol XI. De enemich
[modifica | modifica el codi]- «AMA ton enemich en quant es creatura de Deu, e no en quant ha males custumes.»[12]
- «Assaja de ton enemich si poras fer amich.»[12]
- «Si es enemich per ton vici, hages lo per amich ab ta virtut.»[12]
- «No dormes dementres que ton enemich vetla.»[12]
- «No hages enemistat per poca utilitat.»[12]
Capítol XII. De justicia
[modifica | modifica el codi]- «SI amas ab amor esser jutjat, ama justicia.»[13]
- «Per justicia hauras pau, e per justicia trebayl.»[13]
- «Qui es enemich de justicia es enemich de totes coses.»[13]
- «Qui ama justicia ama rey.»[13]
- «Fuig a peccats e lexa ls de ta anima e de ton cors.»[13]
- «Viuifica justicia ab caritat, e mortiffica injuria ab pahor.»[13]
Capítol XIII. De prudencia
[modifica | modifica el codi]- «Prudencia es luny de home no saui.»[14]
- «Prudencia vetla en lo temps que imprudencia dorm.»[14]
- «Qui ha prudencia no es pobre.»[14]
- «Prudencia es poder de be, e imprudencia de mal.»[14]
- «Mes ama ton amich per prudencia que per riquesa.»[14]
Capítol XIV. De fortitudo
[modifica | modifica el codi]Capítol XV De temprança
[modifica | modifica el codi]- «MES val temprança en volentat que saber en cor e en boca.»[16]
- «Temprança e sanitat son amigues.»[16]
- «Qui ha temprança no ha mester metje.»[16]
- «Temprança es thesor de vida.»[16]
- «Lo major amich que ha temprança es pobresa.»[16]
- «Temprança antiga viu sens passio.»[16]
Capítol XVI. De fe
[modifica | modifica el codi]- «Ab creença aconseguiras sciencia.»[17]
- «Qui desonra lur vera fe, Deus blastoma.»[17]
- «No descreegues totes les coses que no pusques entendre.»[17]
- «Primerament creus, e puis entens.»[17]
- «Sobtosament creu, e ab deliberacio entens.»[17]
- «Hon mes creus mes pots entendre.»[17]
- «Hon mes entens, mes pots creure»[17]
- «Si per fe est rich e honrat, per fe sies be acustumat.»[17]
Capítol XVII. De esperança
[modifica | modifica el codi]- «Sens bontat e justicia no hages en Deu esperança.»[18]
- «Esperança sana conforta, esperança malalta desconforta.»[18]
- «Major pot esser esperança per amor que desesperança per temor.»[18]
- «Esperança es missatge[1] que hom tramet á Deu per ço que aport do e perdo.»[18](1) Missagera.
- «En la amistat de la misericordia de Deu hages esperança.»[18]
- «Sens esperança no has amich.»[18]
- «Qui pert esperança pert totes coses.»[18]
- «Esperança fa hom diligent e cortes.»[18]
Capítol XVIII. De caritat
[modifica | modifica el codi]- «Sens caritat no saps amar.»[19]
- «Qui ha caritat, ha caritat á Deu, e a si mateix, e a son prohisme»[19]
- «Caritat es casteyl de leyaltat.»[19]
- «Qui ven caritat no compra res»[19]
- «No pots usar de caritat, si no la dones.»[19]
- «Si vols esser be amat, ama caritat.»[19]
- «De home qui no ha caritat, no sies priuat.»[19]
- «Foyl es qui sens caritat cuida esser amat.»[19]
Capítol XIX. De veritat
[modifica | modifica el codi]- «No cels la veritat a aquells que la han mester.»[20]
- «Qui se deffen ab veritat Deus li ajuda.»[20]
- «No cuyts vençre veritat ab falsetat.»[20]
- «Qui guanya ab falsetat, pert ab veritat.»[20]
- «Qui es rich ab falsetat, ab veritat es pobre»[20]
- «Veritat en amar e entendre no ha passio.»[20]
- «Sens veritat no vuyles hauer honrament.»[20]
- «Vera pensa e falsa paraula no han parentesch.»[20]
Capítol XX. De contriccio
[modifica | modifica el codi]- «Ab contriccio dona conciencia passio a volentat.»[21]
- «Qui ha contriccio no s riu»[21]
- «Sens contriccio no pots hauer perdo»[21]
- «Contriccio e gracia de Deu son en hom peccador vehines.»[21]
- «Qui plora ab contriccio, plora ab dolses lagremes.»[21]
- «A gran peccat gran contriccio»[21]
- «Contriccio en tots temps es leyal amiga.»[21]
Capítol XXI. De consciencia
[modifica | modifica el codi]- «Consciencia conseyla al home que s peneda de sos peccats.»[22]
- «Con volras peccar ab consciencia t aconseyla.»[22]
- «Negun conseyl no es pus leyal que aquell que consciencia dona.»[22]
- «Qui no creu la consciencia, no creu si mateix.»[22]
- «No t confius en peccador qui no ha consciencia.»[22]
- «Consciencia dispon contriccio, e contriccio satisfaccio, e satisfaccio perdo.»[22]
- «Consciencia qui esta foyla no ha amichs.»[22]
- «Mes val consciencia en ta anima que delit en ton cors.»[22]
Capítol XXII. De penitencia
[modifica | modifica el codi]- «PENITENCIA es filla de consciencia.»[23]
- «Sens passio no pots fer penitencia.»[23]
- «A gran penitencia gran passio.»[23]
- «Penitencia demana a Deu per tu perdo.»[23]
- «Sens penitencia no pots atrobar perdo.»[23]
- «Mes val en penitencia plorar que almoyna donar.»[23]
- «Qui ab penitencia plora, ab penitencia se riura.»[23]
- «Peccador qui no fa penitencia es luny a perdo e prop a judici.»[23]
Capítol XXIII. De confessio
[modifica | modifica el codi]- «A hom qui no coneix peccat no confesses ton peccat.»[24]
- «Confessio sens contriccio no val res.»[24]
- «Qui s confessa ab rialles sens confessio mor.»[24]
- «Qui falsament se confessa, Deu desonra.»[24]
Capítol XXIV. De satisfaccio
[modifica | modifica el codi]- «Si has trop menjat fe satisfaccio ab poch menjar.»[25]
- «Si per nobles vestiments has peccat, satisfe ab humils vestiments.»[25]
- «Si ab poca amor has peccat, satisfe ab gran amor.»[25]
- «Del temps que has perdut no pots fer satisfaccio.»[25]
- «Satisfaccio e justicia e penitencia e contricio son cosines.»[25]
- «Si has peccat per veser e parlar, satisfe ab plorar.»[25]
- «Qui be fa satisfaccio, be demana perdo.»[25]
- «Si has peccat contra caritat, satisfe ab caritat.»[25]
Capítol XXV. De sanctetat
[modifica | modifica el codi]- «Sens sanctetat no est digne que hages en Deu esperança.»[26]
- «Sens sancta volentat no pots amar Deu.»[26]
- «No faças peccat e seras sanct.»[26]
- «Mes ama sanctetat que tos parents.»[26]
- «Si vols sanct morir hages sancta vida.»[26]
- «Qui ab sanctetat ama, ab sanctetat es amat.»[26]
- «A tos peus dona sanctes carreres, e a tes mans sanctes obres.»[26]
- «Mes creegues hauer sanctetat per gracia e per don que per tes obres.»[26]
Capítol XXVI. De abstinencia
[modifica | modifica el codi]- «Qui en lo començament de ira comença abstinencia, procura paciencia.»[27]
- «Absten ta volentat e no ton enteniment.»[27]
- «Absten tos senys corporals tro que la raho sia lur dona.»[27]
- «Mes ama abstinencia per amor que per pahor»[27]
- «Qui no se abste en gran perill se met.»[27]
- «A fer be no hages abstinencia.»[27]
- «Abstinencia es conseyl de hom saui.»[27]
- «A major perill major abstinencia.»[27]
Capítol XXVII. De humilitat
[modifica | modifica el codi]- «SI vols que Deus sia a tu humil, sies humil a tot hom.»[28]
- «Ab humilitat hauras e fugiras a guerra.»[28]
- «A ton major, e egual, e menor sies humil.»[28]
- «Ab humilitat humiliaras l erguylos.»[28]
- «Humilitat per amor es pus alta que humilitat per pahor.»[28]
- «Ab humilitat fas ton linyatge gentil.»[28]
Capítol XXVIII. De pietat
[modifica | modifica el codi]- «Ab sospirar e plorar pietat fa parentesch.»[29]
- «Tota pietat es cortesa»[29]
- «Pietat excita a hom a donar e a perdonar.»[29]
- «Pietat escusa e no acusa.»[29]
- «Ab poca pietat no pots vençre gran crueltat.»[29]
- «Qui ha pietat no s riu souen.»[29]
- «Per pietat qui no dura, no hages esperança.»[29]
- «Qui ha pietat, ha per pietat molts amichs.»[29]
Capítol XXIX. De devocio
[modifica | modifica el codi]- «SI vols hauer gran deuocio, souen membra e enten e ama les grans nobleses e perfeccions que Deus ha per essencia e per obres.»[30]
- «Sens sanctetat no pots hauer deuocio.»[30]
- «Major deuocio pots hauer per contemplar que per paraules»[30]
- «Deuocio fa los uyls plorar e lo cor alegrar.»[30]
- «Qui ha deuocio tots bens ha.»[30]
- «Deuocio sadoyla e engreixa la anima, e affebleix lo cors.»[30]
- «Deuocio t aporta de Deu tot ço que has mester.»[30]
- «Amistat sens deuocio no dura.»[30]
Capítol XXX. De oracio
[modifica | modifica el codi]- «ORACIO sens deuocio no es vera.»[31]
- «Oracio ediffica en deuocio.»[31]
- «No fasses a Deu oracio contra raho.»[31]
- «Ab foyla oracio desperjures Deu.»[31]
- «Qui prega e se escusa, si mateix accusa.»[31]
- «De la oracio de pensa fe filla la oracio de boca.»[31]
- «Oracio sens amor no val res.»[31]
Capítol XXXI. De paciencia
[modifica | modifica el codi]- «Con abstinencia neix, paciencia comença.»[32]
- «De paciencia neix pau.»[32]
- «Hom pacient no es vençut.»[32]
- «Ab paciencia t aconseyla.»[32]
- «Paciencia humilia l erguylos.»[32]
- «Paciencia ha pena per ço que haja victoria.»[32]
Capítol XXXII. De consolacio
[modifica | modifica el codi]- «CONSOLA ton poder ab lo poder de Deu, e ta volentat ab la sua, e ton enteniment ab la sua sauiesa.»[33]
- «De ço que perts te consola en ço que t roman.»[33]
- «Qui no s sap consolar no sap amar.»[33]
- «De ço qui te ve de necessitat sies consolat.»[33]
- «No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.»[33]
- «No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.»[33]
Capítol XXXIII. De obediencia
[modifica | modifica el codi]- «Qui es obedient a son senyor, es just; e qui es obedient a son menor, es humil.»[34]
- «Obediencia per pahor no es tan gran con per amor.»[34]
- «Obediencia injusta te fa la anima malalta.»[34]
- «Qui obeeix a no saui, no es saui.»[34]
- «Sies obedient a virtuts, e no a peccat.»[34]
- «Sies obedient a Deu e seras franch.»[34]
- «Sens conseyl de ta raho no obeesques a ton cors.»[34]
- «Ton enteniment obeeix a ta volentat, con has creença.»[34]
- «Obediencia es dona o seruenta.»[34]
Capítol XXXIV. De leyaltat
[modifica | modifica el codi]- «SIES leyal, per tal que hom te sia leyal.»[35]
- «Sens caritat no pots esser leyal.»[35]
- «Hom leyal poch se escusa.»[35]
- «Leyaltat mes esta per amor que per pahor.»[35]
- «Ama mes leyaltat que delits, honraments e riquesa.»[35]
- «Ans comana per leyaltat que per parentesch.»[35]
- «Nodreix leyaltat en ton seruidor, e hauras pau.»[35]
- «Hom desleyal ha falsa paraula.»[35]
- «Les carreres de hom leyal son dretes.»[35]
Capítol XXXV. De larguesa
[modifica | modifica el codi]- «DELS bens majors sies pus larch que dels menors.»[36]
- «Larguesa per grans dons es noble.»[36]
- «A larguesa no minues son poder.»[36]
- «No tengues larguesa ociosa, e seras rich.»[36]
- «Qui dona ço que no ama, no ha larguesa.»[36]
- «Qui dona ço que tol ha inlarguesa e hipocresia.»[36]
- «Per neguna cosa no pots esser tan larch con per sciencia e caritat.»[36]
- «No dones aytant per pahor con per amor.»[36]
Capítol XXXVI. De perseverança
[modifica | modifica el codi]- «Sens perseuerança no pots atenyer la fi a la qual est creat.»[37]
- «Qui perseuera de dia e de nit, va a aço que desira.»[37]
- «Neguna cosa no va pus tost que perseuerança.»[37]
- «Si vols perseuerar, souen consira en ço que desires.»[37]
- «Perseuera en tot be, e no hauras pahor.»[37]
- «Qui ven perseuerança, ven ço que no pot cobrar.»[37]
- «Perseuera ab justicia e leyaltat, e no seras vençut.»[37]
Capítol XXXVII. De cortesia
[modifica | modifica el codi]- «Cortesa paraula signiffica amable pensa.»[38]
- «Cortesia es beyla de custumes.»[38]
- «Cortesament parla e cortesament menja, e conquerras amistat.»[38]
- «Si fas descortesia semblaras bestia.»[38]
- «Qui cortesament serueix, cortesament es seruit.»[38]
- «Cortesia no repren.»[38]
- «Cortesia e leyaltat son amigues.»[38]
- «Sens humilitat no pots esser cortes.»[38]
Capítol XXXVIII. De honor
[modifica | modifica el codi]- «Deus de tu no vol mas honor.»[39]
- «Aquell mes honra que mes de honor fa a Deu.»[39]
- «Si no est honrat no pots honrar.»[39]
- «Negu no te pot tant honrar con tu mateix.»[39]
- «Ab falsa honor procures desonor.»[39]
- «En nuyla res no ha major perill que en falsa honor.»[39]
- «Per linyatge ne per riquesa no esta tant honor con per bones custumes.»[39]
- «A major honor major seruitut.»[39]
Capítol XXXIX. De vida
[modifica | modifica el codi]- «Vida contemplatiua ha aço que ama, a activa ho permet.»[40]
- «Vida actiua trebayla, e contemplatiua ha repos.»[40]
- «Vida contemplatiua perdona, e actiua puneix»[40]
- «Volentat sens virtuts no pot viure.»[40]
- «Ta esperança te viuiffica ab ço que no has.»[40]
- «Molt mils ta volentat viu per caritat, que ton cors per menjar.»[40]
- «Viua ton cors per ço que ta anima viua.»[40]
- «No viues d altruy e viuras franch.»[40]
- «No viues d altruy e viuras franch.»[40]
Capítol XL. De mort
[modifica | modifica el codi]- «MORT corporal no es res, a comparacio de espiritual.»[41]
- «Lo major enemich que pots hauer es mala mort.»[41]
- «Bona mort es porta de bona vida.»[41]
- «Qui parla ab falses paraules auciu sa pensa.»[41]
- «Per poch viure no vuyles tots temps morir.»[41]
- «No venes vida per mort.»[41]
- «Totes vegades mors que Deus no ames.»[41]
- «Ab virtuosa vida compra virtuosa mort.»[41]
Capítol XLI. De avaricia
[modifica | modifica el codi]- «AB avaricia est contra larguesa, qui es proprietat de Deu.»[42]
- «No sies auar de virtuts, pus que n pots hauer quant en pots voler.»[42]
- «Qui no ha caritat es auar.»[42]
- «Hom auar es pus luny a esperança que altre hom.»[42]
- «Nuyl hom no enten tan poch raho con hom auar.»[42]
- «Tot hom auar fa mes per pahor que per amor»[42]
Capítol XLII. De glotonia
[modifica | modifica el codi]- «Glotonia e temprança souen son enemigues.»[43]
- «A hom glot no comanes gallines.»[43]
- «Hom glot no sia ton vehi.»[43]
- «Glotonia vol que viues, per ço que menjes.»[43]
- «Glotonia abans despen que no estoja.»[43]
- «Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.»[43]
Capítol XLIII. De luxuria
[modifica | modifica el codi]- «Luxuria contra natura no ha neguna escusa.»[44]
- «Luxuria comença en beylea, e feneix en legesa.»[44]
- «Les carreres de luxuria son per veher e per ausir, lo hostal es imaginacio, lo seu lit es volentat.»[44]
- «Lo plaser de luxuria es plaser petit, e la colpa ne pot esser gran.»[44]
- «Luxurios es a fembra sotsmes.»[44]
- «Luxurios no sia ton vehi.»[44]
- «Muyler de luxurios no ha pau.»[44]
Capítol XLIV. De erguyl
[modifica | modifica el codi]- «Erguylos vol estar alt, e esta baix.»[45]
- «Hom erguylos, pus que est de no res, ¿per que est erguylos de no res?»[45]
- «Hom erguylos nuyl temps no ha pau.»[45]
- «Hom erguylos no coneix si mateix ne altre.»[45]
- «Hom erguylos volria esser Deu, si esser ho poria.»[45]
- «A hom erguylos no t escuses ne demanes perdo.»[45]
- «Hom erguylos no consira ço que es ne ço que ha»[45]
Capítol XLV. De accidia
[modifica | modifica el codi]- «Per accidia has negligencia en hauer caritat.»[46]
- «Per accidia desires mal en ton prohisme.»[46]
- «Per accidia no consires fi en negun be.»[46]
- «Per accidia has pereros membrar e entendre e amar.»[46]
- «Anima qui de be es ociosa, es diligent de mal.»[46]
- «Hom accidios fa poch e demana gran loguer.»[46]
- «Per accidia estas negligent a guanyar virtuts.»[46]
Capítol XLVI. De enveja
[modifica | modifica el codi]- «PER enueja desires ço que no pots hauer.»[47]
- «Enueja vol esser rica sens bontat.»[47]
- «Per enueja hom rich e pobre son enemichs.»[47]
- «Ab hom enuejos no parles de tes riqueses.»[47]
- «Enuejos blasma ço que desira.»[47]
- «. Enuejos sa enueja lo auciu tot dia.»[47]
- «Enuejos dona conseyl a qui no li demana.»[47]
Capítol XLVII. De ira
[modifica | modifica el codi]- «IRA es multiplicacio de desgrat e volentat.»[48]
- «Qui es irat, mes es mort que viu.»[48]
- «Ira gita prudencia de hom.»[48]
- «Hom irat no ha pau.»[48]
- «Ab hom irat val mes caylar que parlar.»[48]
- «No sobtes hom irat, e hauras ab eyl pau.»[48]
- «Fuig a hom irat, e fugiras a mal.»[48]
Capítol XLVIII. De parlar
[modifica | modifica el codi]- «Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules»[49]
- «Molt consira e poch parla.»[49]
- «Apren de caylar e de parlar en aquell qui parla.»[49]
- «En la paraula se mostra hom foyl.»[49]
- «Abans pensa la fi de la paraula, que la digues.»[49]
- «Per males paraules vas per males carreres.»[49]
Capítol XLIX. De riqueza
[modifica | modifica el codi]- «AMA Deu e seras rich.»[50]
- «Major riquesa posseeix ta anima que ton cors.»[50]
- «Rich auar es pus pobre per anima que per cors.»[50]
- «Si est rich fe altre rich.»[50]
- «Riquesa que cascu ha en altre es major.»[50]
- «Pus rich pots esser per donar que per pendre.»[50]
- «Donar es riquesa d anima, e pendre de cors.»[50]
Capítol L. De pobresa
[modifica | modifica el codi]- «SI est mal volgut est pobre.»[51]
- «Qui es pobre de virtuts es gran pobre.»[51]
- «Pobresa qui es per bona fi es bona.»[51]
- «Pobresa de cors sens riquesa de anima no es bona.»[51]
- «Tota pobresa es ab trebayl.»[51]
- «No sies pobre de amichs e seras rich.»[51]
- «Qui no ha si mateix es molt pobre.»[51]
Capítol LI. De diligencia
[modifica | modifica el codi]- «A gran necessitat gran diligencia.»[52]
- «No hages tan gran diligencia per pahor con per amor.»[52]
- «Vna diligencia has per amor, e altra per enteniment.»[52]
- «Qui ha gran diligencia souen sospira.»[52]
- «Entre dia e nit diligencia no fa differencia.»[52]
- «Diligencia no es hujada.»[52]
- «Diligencia souen guasanya»[52]
Capítol LII. De intencio
[modifica | modifica el codi]- «PRIMERA intencio hages a Deu e segona a totes coses.»[53]
- «No menges per ço que viues, mas per ço que be fasses.»[53]
- «Ama tu mateix per Deu.»[53]
- «Qui no ama Deu en quant be es, no ha intencio a be.»[53]
- «Aytant requer intencio sauiesa, con requer bonea.»[53]
- «Qui val molt no haja intencio qui no val res.»[53]
- «De tota persona que no coneixs, hages bona intencio.»[53]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Llull, 1901.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Llull, Ramon. Libre de mil proverbis. Palma: Tipografía de la Biblioteca Popular, 1886 [Consulta: 19 agost 2026].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Llull, 1901, p. 385-387.
- ↑ 4,0 4,1 Llull, 1901, p. 387-390.
- ↑ 5,0 5,1 Llull, 1901, p. 390-392.
- ↑ Llull, 1901, p. 392-394.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Llull, 1901, p. 397-399.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 Llull, 1901, p. 399-402.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Llull, 1901, p. 401-403.
- ↑ 10,0 10,1 Llull, 1901, p. 403-405.
- ↑ 11,0 11,1 Llull, 1901, p. 405-407.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Llull, 1901, p. 407-409.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Llull, 1901, p. 409-411.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Llull, 1901, p. 411-413.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Llull, 1901, p. 413-415.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Llull, 1901, p. 415-417.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 Llull, 1901, p. 417-419.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 18,7 Llull, 1901, p. 419-422.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 19,7 Llull, 1901, p. 421-423.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 20,7 20,8 Llull, 1901, p. 423-425.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Llull, 1901, p. 425-428.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 Llull, 1901, p. 427-430.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 23,7 Llull, 1901, p. 429-432.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 Llull, 1901, p. 431-434.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 25,6 25,7 Llull, 1901, p. 433-436.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 26,7 Llull, 1901, p. 436-438.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 27,7 Llull, 1901, p. 438-440.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 Llull, 1901, p. 440-442.
- ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 Llull, 1901, p. 442-444.
- ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 30,7 Llull, 1901, p. 443-446.
- ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 Llull, 1901, p. 445-448.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 Llull, 1901, p. 447-450.
- ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 33,5 Llull, 1901, p. 449-451.
- ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 34,6 34,7 34,8 Llull, 1901, p. 451-453.
- ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 35,6 35,7 35,8 Llull, 1901, p. 453-455.
- ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 36,7 Llull, 1901, p. 455-457.
- ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 37,5 37,6 37,7 Llull, 1901, p. 457-459.
- ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 38,6 38,7 Llull, 1901, p. 459-461.
- ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 39,4 39,5 39,6 39,7 Llull, 1901, p. 460-463.
- ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 40,5 40,6 40,7 40,8 Llull, 1901, p. 462-465.
- ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 41,7 Llull, 1901, p. 464-466.
- ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 Llull, 1901, p. 466-468.
- ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 43,5 43,6 Llull, 1901, p. 468-470.
- ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 44,5 44,6 Llull, 1901, p. 470-473.
- ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 45,6 Llull, 1901, p. 472-474.
- ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 46,5 46,6 Llull, 1901, p. 474-476.
- ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 47,5 47,6 Llull, 1901, p. 476-478.
- ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 48,5 48,6 Llull, 1901, p. 478-480.
- ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 49,6 Llull, 1901, p. 480-482.
- ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 50,5 50,6 Llull, 1901, p. 482-484.
- ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 51,4 51,5 51,6 Llull, 1901, p. 483-486.
- ↑ 52,0 52,1 52,2 52,3 52,4 52,5 52,6 Llull, 1901, p. 485-487.
- ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 53,4 53,5 53,6 Llull, 1901, p. 487-489.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Llull, Ramon. Libre de mil proverbis. Palma: Hijas de Colomar, 1901 [Consulta: 24 agost 2016].
- Llull, Ramon. Libre de mil proverbis. Palma: Tipografía de la Biblioteca Popular, 1886 [Consulta: 19 agost 2026].
- Llull, Ramon. Llibre dels mil proverbis. Barcelona: Hermes, 1999 (Biblioteca Hermes. Clàssics catalans; 1. Narrativa). ISBN 84-8287-400-4.
| |||||||
