Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí , anteriors a la normativa de Pompeu Fabra .Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
El Llibre dels mil proverbis és una narració de Ramon Llull , conté sentències que abracen àmbits diversos: teologia, filosofia, moral, vida social i vida pràctica.
Con l hom sia creat per conexer e amar e membrar e honrar e seruir Deu, per aço fem aquests mil proverbis, ab que donem doctrina con hom se sapia hauer en la fi a la qual es creat.
E con sia aço que prouerbi sia estrument qui breument certiffich veritat de moltes coses, e car les maneres sien moltes e diuerses, ab les quals es hom molt tengut d amar e honrar Deu, e de hauer caritat a si mateix e a son prohisme.
Mes de be pots fer ab Deu en un dia, que ab tu mateix en mil anys. (9è proverbi)
Hage su alegre , per ço car Deus es tot bo he complit.[2]
1r proverbi.
Car Deus es pus bo que tot quant es, ama mes Deu per la sua bontat que per lo teu be.
2n proverbi.
Contra la bonea e granea de Deu no vuyles esser bo ne gran.[2]
3r proverbi.
Qui mes tem Deu que no l ama, mes ama si mateix que Deu.
5è proverbi.
Sies bo, per ço que Deus haja en tu bona obra.[2]
6è proverbi.
Mes de be pots fer ab Deu en un dia, que ab tu mateix en mil anys.
9è proverbi.
Prega Deus segons les seues condicions, e no segons les teues.[2]
11è proverbi.
Qui les obres de Deus no ama, Deus no ama les obres d aquell.[2]
14è proverbi.
Tot hom qui ab Deu se baralla es vençut.[2]
15è proverbi.
Sens bontat no hagués en Deu esperança.[2]
16è proverbi.
Peccat en prelat es molt gran per mal eximpli.
1r proverbi.
En eleccio de prelat valen mes sauiesa e bonea, que poder, linyatge e bellesa.
12è proverbi.
Si vols conexer prelat, garda a qui fara honradament.[2]
20è proverbi.
Justicia de princep nodreix en poble amor e temor.
1r proverbi.
En aquell regne ha pau on amor de princep e amor de poble son vehines.[2]
8è proverbi.
Princep qui es contra la fi de son poble, es contra sa fi matexa.
12è proverbi.
A mal senyor no venes ne dones ta libertat.
Primer proverbi d'aquest capítol.
Parentesch excita, en necessitat, audacia, caritat, e pietat.
Proverbi desè d'aquest capítol.
Si prens muyler per esser honrat, ab ta muyler no sies trop priuat.
Tercer proverbi d'aquest capítol.
No t confies en muyler mentidera
Quart proverbi d'aquest capítol..
Ab ta muyler no sies auar.
Desè proverbi d'aquest capítol..
Garda que ta muyler no conega tos vicis.
Onzè proverbi d'aquest capítol..
SI souen vols esser alegre hages bon scuder.
De negun no has mester tan souen seruici con de scuder.
Dona a ton scuder ço que li promets.
Lo meylor amich que tu has es ton bon scuder.
Scuder negligent no es ton amich
No te confies en scuder qui ria mes a ta muyler que a tu
Negun scuder no pot be seruir son senyor si no l ama.
Scuder qui engana son vehi engana ta casa.
Ab ton scuder no ries souen.
Ton companyo no sapia mes en tu que tu en eyl.
Ab home que no coneixs no fasses companya.
Bestia qui no menja carn no fa companya ab bestia qui carn menja.
No fasses companya ab hom qui leugerament muda son proposit.
Ab hom qui haja forts enemichs no fasses companya.
Ab ton bon vehi sies priuat en lur casa, e ab mal vehi en la carrera.
Riu lo be de ton vehi e plora lur mal.
No demanes ço que ton vehi fa en lur casa.
Si ton vehi ha fretura, hages li pietat e caritat.
AMA ton enemich en quant es creatura de Deu, e no en quant ha males custumes.
Assaja de ton enemich si poras fer amich.
Si es enemich per ton vici, hages lo per amich ab ta virtut.
No dormes dementres que ton enemich vetla.
No hages enemistat per poca utilitat.
SI amas ab amor esser jutjat, ama justicia.
Per justicia hauras pau, e per justicia trebayl.
Qui es enemich de justicia es enemich de totes coses.
Qui ama justicia ama rey.
Fuig a peccats e lexa ls de ta anima e de ton cors.
Viuifica justicia ab caritat, e mortiffica injuria ab pahor.
Prudencia es luny de home no saui.
Prudencia vetla en lo temps que imprudencia dorm.
Qui ha prudencia no es pobre.
Prudencia es poder de be, e imprudencia de mal.
Mes ama ton amich per prudencia que per riquesa.
SI has força de coratge ab bontat, es fort bontat.
Contra fort peccat hages fort bontat.
No t confius en home qui no ha fort coratge.
Abans vençras espasa e colteyl que no fort coratge.
Força de membrar e de entendre e de amar no es vençuda.
Força de coratge no tem falsia ne mesestria.
MES val temprança en volentat que saber en cor e en boca.
Temprança e sanitat son amigues.
Qui ha temprança no ha mester metje.
Temprança es thesor de vida.
Lo major amich que ha temprança es pobresa.
Temprança antiga viu sens passio.
Ab creença aconseguiras sciencia.
Qui desonra lur vera fe, Deus blastoma.
No descreegues totes les coses que no pusques entendre.
Primerament creus, e puis entens.
Sobtosament creu, e ab deliberacio entens.
Hon mes creus mes pots entendre.
Hon mes entens, mes pots creure
Si per fe est rich e honrat, per fe sies be acustumat.
Sens bontat e justicia no hages en Deu esperança.
Esperança sana conforta, esperança malalta desconforta.
Major pot esser esperança per amor que desesperança per temor.
Esperança es missatge[1] que hom tramet á Deu per ço que aport do e perdo.
(1) Missagera.
En la amistat de la misericordia de Deu hages esperança.
Sens esperança no has amich.
Qui pert esperança pert totes coses.
Esperança fa hom diligent e cortes.
Sens caritat no saps amar.
Qui ha caritat, ha caritat á Deu, e a si mateix, e a son prohisme
Caritat es casteyl de leyaltat.
Qui ven caritat no compra res
No pots usar de caritat, si no la dones.
Si vols esser be amat, ama caritat.
De home qui no ha caritat, no sies priuat.
Foyl es qui sens caritat cuida esser amat.
No cels la veritat a aquells que la han mester.
Qui se deffen ab veritat Deus li ajuda.
No cuyts vençre veritat ab falsetat.
Qui guanya ab falsetat, pert ab veritat.
Qui es rich ab falsetat, ab veritat es pobre
Veritat en amar e entendre no ha passio.
Sens veritat no vuyles hauer honrament.
Totes mentides no valen una veritat.
Vera pensa e falsa paraula no han parentesch.
Ab contriccio dona conciencia passio a volentat.
Qui ha contriccio no s riu
Sens contriccio no pots hauer perdo
Contriccio te fa plorar per ço que en paradis pusques riure .
Contriccio e gracia de Deu son en hom peccador vehines.
Qui plora ab contriccio, plora ab dolses lagremes.
A gran peccat gran contriccio
Contriccio en tots temps es leyal amiga.
Consciencia conseyla al home que s peneda de sos peccats.
Con volras peccar ab consciencia t aconseyla.
Negun conseyl no es pus leyal que aquell que consciencia dona.
Qui no creu la consciencia, no creu si mateix.
No t confius en peccador qui no ha consciencia.
Consciencia dispon contriccio, e contriccio satisfaccio, e satisfaccio perdo.
Consciencia qui esta foyla no ha amichs.
Mes val consciencia en ta anima que delit en ton cors.
PENITENCIA es filla de consciencia.
Sens passio no pots fer penitencia.
A gran penitencia gran passio.
Penitencia demana a Deu per tu perdo.
Sens penitencia no pots atrobar perdo.
Mes val en penitencia plorar que almoyna donar.
Qui ab penitencia plora, ab penitencia se riura.
Peccador qui no fa penitencia es luny a perdo e prop a judici.
A hom qui no coneix peccat no confesses ton peccat.
Confessio sens contriccio no val res.
Confessio en sanitat es sana, e en malaltia malalta.
Qui s confessa ab rialles sens confessio mor.
En confessio fe ton confessor ton amich, jutge e senyor.
Qui falsament se confessa, Deu desonra.
Si has trop menjat fe satisfaccio ab poch menjar.
Si per nobles vestiments has peccat, satisfe ab humils vestiments.
Si ab poca amor has peccat, satisfe ab gran amor.
Del temps que has perdut no pots fer satisfaccio.
Satisfaccio e justicia e penitencia e contricio son cosines.
Si has peccat per veser e parlar, satisfe ab plorar.
Qui be fa satisfaccio, be demana perdo.
Si has peccat contra caritat, satisfe ab caritat.
Sens sanctetat no est digne que hages en Deu esperança.
Sens sancta volentat no pots amar Deu.
No faças peccat e seras sanct.
Mes ama sanctetat que tos parents.
Si vols sanct morir hages sancta vida.
Qui ab sanctetat ama, ab sanctetat es amat.
A tos peus dona sanctes carreres, e a tes mans sanctes obres.
Mes creegues hauer sanctetat per gracia e per don que per tes obres.
Qui en lo començament de ira comença abstinencia, procura paciencia.
Absten ta volentat e no ton enteniment.
Absten tos senys corporals tro que la raho sia lur dona.
Mes ama abstinencia per amor que per pahor
Qui no se abste en gran perill se met.
A fer be no hages abstinencia.
Abstinencia es conseyl de hom saui.
A major perill major abstinencia.
SI vols que Deus sia a tu humil, sies humil a tot hom.
Ab humilitat hauras e fugiras a guerra.
Humilitat qui es per força no es sana.
A ton major, e egual, e menor sies humil.
Ab humilitat humiliaras l erguylos.
Humilitat per amor es pus alta que humilitat per pahor.
Ab humilitat fas ton linyatge gentil.
Ab sospirar e plorar pietat fa parentesch.
Tota pietat es cortesa
Pietat excita a hom a donar e a perdonar.
Pietat escusa e no acusa.
Ab poca pietat no pots vençre gran crueltat.
Qui ha pietat no s riu souen.
Per pietat qui no dura, no hages esperança.
Qui ha pietat, ha per pietat molts amichs.
SI vols hauer gran deuocio, souen membra e enten e ama les grans nobleses e perfeccions que Deus ha per essencia e per obres.
Sens sanctetat no pots hauer deuocio.
Major deuocio pots hauer per contemplar que per paraules
Deuocio fa los uyls plorar e lo cor alegrar.
Qui ha deuocio tots bens ha.
Deuocio sadoyla e engreixa la anima, e affebleix lo cors.
Deuocio t aporta de Deu tot ço que has mester.
Amistat sens deuocio no dura.
ORACIO sens deuocio no es vera.
Oracio ediffica en deuocio.
No fasses a Deu oracio contra raho.
Ab foyla oracio desperjures Deu.
Qui prega e se escusa, si mateix accusa.
De la oracio de pensa fe filla la oracio de boca.
Oracio sens amor no val res.
Con abstinencia neix, paciencia comença.
De paciencia neix pau.
Hom pacient no es vençut.
Ab paciencia t aconseyla.
Paciencia humilia l erguylos.
Paciencia ha pena per ço que haja victoria.
CONSOLA ton poder ab lo poder de Deu, e ta volentat ab la sua, e ton enteniment ab la sua sauiesa.
De ço que perts te consola en ço que t roman.
Qui no s sap consolar no sap amar.
De ço qui te ve de necessitat sies consolat.
No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.
No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.
Qui es obedient a son senyor, es just; e qui es obedient a son menor, es humil.
Obediencia per pahor no es tan gran con per amor.
Obediencia injusta te fa la anima malalta.
Qui obeeix a no saui, no es saui.
Sies obedient a virtuts, e no a peccat.
Sies obedient a Deu e seras franch.
Sens conseyl de ta raho no obeesques a ton cors.
Ton enteniment obeeix a ta volentat, con has creença.
Obediencia es dona o seruenta.
SIES leyal, per tal que hom te sia leyal.
Sens caritat no pots esser leyal.
Hom leyal poch se escusa.
Leyaltat mes esta per amor que per pahor.
Ama mes leyaltat que delits, honraments e riquesa.
Ans comana per leyaltat que per parentesch.
Nodreix leyaltat en ton seruidor, e hauras pau.
Hom desleyal ha falsa paraula.
Les carreres de hom leyal son dretes.
DELS bens majors sies pus larch que dels menors.
Larguesa per grans dons es noble.
A larguesa no minues son poder.
No tengues larguesa ociosa, e seras rich.
Qui dona ço que no ama, no ha larguesa.
Qui dona ço que tol ha inlarguesa e hipocresia.
Per neguna cosa no pots esser tan larch con per sciencia e caritat.
No dones aytant per pahor con per amor.
Sens perseuerança no pots atenyer la fi a la qual est creat.
Qui perseuera de dia e de nit, va a aço que desira.
Neguna cosa no va pus tost que perseuerança.
Si vols perseuerar, souen consira en ço que desires.
Qui perseuera viu alegre .
Perseuera en tot be, e no hauras pahor.
Qui ven perseuerança, ven ço que no pot cobrar.
Perseuera ab justicia e leyaltat, e no seras vençut.
Cortesa paraula signiffica amable pensa.
Cortesia es beyla de custumes.
Cortesament parla e cortesament menja, e conquerras amistat.
Si fas descortesia semblaras bestia.
Qui cortesament serueix, cortesament es seruit.
Cortesia no repren.
Cortesia e leyaltat son amigues.
Sens humilitat no pots esser cortes.
Deus de tu no vol mas honor.
Aquell mes honra que mes de honor fa a Deu.
Si no est honrat no pots honrar.
Negu no te pot tant honrar con tu mateix.
Ab falsa honor procures desonor.
En nuyla res no ha major perill que en falsa honor.
Per linyatge ne per riquesa no esta tant honor con per bones custumes.
A major honor major seruitut.
Vida contemplatiua ha aço que ama, a activa ho permet.
Vida actiua trebayla, e contemplatiua ha repos.
Vida contemplatiua perdona, e actiua puneix
Volentat sens virtuts no pot viure.
Ta esperança te viuiffica ab ço que no has.
Molt mils ta volentat viu per caritat, que ton cors per menjar.
Viua ton cors per ço que ta anima viua.
No viues d altruy e viuras franch.
No viues d altruy e viuras franch.
MORT corporal no es res, a comparacio de espiritual.
Lo major enemich que pots hauer es mala mort.
Bona mort es porta de bona vida.
Qui parla ab falses paraules auciu sa pensa.
Per poch viure no vuyles tots temps morir.
No venes vida per mort.
Totes vegades mors que Deus no ames.
Ab virtuosa vida compra virtuosa mort.
AB avaricia est contra larguesa, qui es proprietat de Deu.
No sies auar de virtuts, pus que n pots hauer quant en pots voler.
Qui no ha caritat es auar.
Hom auar es pus luny a esperança que altre hom.
Nuyl hom no enten tan poch raho con hom auar.
Tot hom auar fa mes per pahor que per amor
Glotonia e temprança souen son enemigues.
A hom glot no comanes gallines.
Hom glot no sia ton vehi.
Glotonia vol que viues, per ço que menjes.
Malaltia de hom glot metge no pot sanar.
Glotonia abans despen que no estoja.
Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.
Luxuria contra natura no ha neguna escusa.
Luxuria comença en beylea, e feneix en legesa.
Les carreres de luxuria son per veher e per ausir, lo hostal es imaginacio, lo seu lit es volentat.
Lo plaser de luxuria es plaser petit, e la colpa ne pot esser gran.
Luxurios es a fembra sotsmes.
Luxurios no sia ton vehi.
Muyler de luxurios no ha pau.
Erguylos vol estar alt, e esta baix.
Hom erguylos, pus que est de no res, ¿per que est erguylos de no res?
Hom erguylos nuyl temps no ha pau.
Hom erguylos no coneix si mateix ne altre.
Hom erguylos volria esser Deu, si esser ho poria.
A hom erguylos no t escuses ne demanes perdo.
Hom erguylos no consira ço que es ne ço que ha
Per accidia has negligencia en hauer caritat.
Per accidia desires mal en ton prohisme.
Per accidia no consires fi en negun be.
Per accidia has pereros membrar e entendre e amar.
Anima qui de be es ociosa, es diligent de mal.
Hom accidios fa poch e demana gran loguer.
Per accidia estas negligent a guanyar virtuts.
PER enueja desires ço que no pots hauer.
Enueja vol esser rica sens bontat.
Per enueja hom rich e pobre son enemichs.
Ab hom enuejos no parles de tes riqueses.
Enuejos blasma ço que desira.
. Enuejos sa enueja lo auciu tot dia.
Enuejos dona conseyl a qui no li demana.
IRA es multiplicacio de desgrat e volentat.
Qui es irat, mes es mort que viu.
Ira gita prudencia de hom.
Hom irat no ha pau.
Ab hom irat val mes caylar que parlar.
No sobtes hom irat, e hauras ab eyl pau.
Fuig a hom irat, e fugiras a mal.
De aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força .
Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules
Molt consira e poch parla.
Apren de caylar e de parlar en aquell qui parla.
En la paraula se mostra hom foyl.
Abans pensa la fi de la paraula, que la digues.
Per males paraules vas per males carreres.
AMA Deu e seras rich.
Major riquesa posseeix ta anima que ton cors.
Rich auar es pus pobre per anima que per cors.
Si est rich fe altre rich.
Riquesa que cascu ha en altre es major.
Pus rich pots esser per donar que per pendre.
Donar es riquesa d anima, e pendre de cors.
SI est mal volgut est pobre.
Qui es pobre de virtuts es gran pobre.
Pobresa qui es per bona fi es bona.
Pobresa de cors sens riquesa de anima no es bona.
Tota pobresa es ab trebayl.
No sies pobre de amichs e seras rich.
Qui no ha si mateix es molt pobre.
A gran necessitat gran diligencia.
No hages tan gran diligencia per pahor con per amor.
Vna diligencia has per amor, e altra per enteniment.
Qui ha gran diligencia souen sospira.
Entre dia e nit diligencia no fa differencia.
Diligencia no es hujada.
Diligencia souen guasanya
PRIMERA intencio hages a Deu e segona a totes coses.
No menges per ço que viues, mas per ço que be fasses.
Ama tu mateix per Deu.
Qui no ama Deu en quant be es, no ha intencio a be.
Aytant requer intencio sauiesa, con requer bonea.
Qui val molt no haja intencio qui no val res.
De tota persona que no coneixs, hages bona intencio.
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Llull , Ramon . Libre de mil proverbis . Palma: Tipografía de la Biblioteca Popular, 1886 [Consulta: 30 novembre 2023].