Llibre dels mil proverbis

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula d'obraLlibre dels mil proverbis
Mil proverbis
Ramon Llull
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Ramon Llull
Publicació 1302
Modifica dades a Wikidata

El Llibre dels mil proverbis és una narració de Ramon Llull, conté sentències que abracen àmbits diversos: teologia, filosofia, moral, vida social i vida pràctica.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Del Prolech[modifica | modifica el codi]

  • Con l hom sia creat per conexer e amar e membrar e honrar e seruir Deu, per aço fem aquests mil proverbis, ab que donem doctrina con hom se sapia hauer en la fi a la qual es creat.[1]
  • E con sia aço que prouerbi sia estrument qui breument certiffich veritat de moltes coses, e car les maneres sien moltes e diuerses, ab les quals es hom molt tengut d amar e honrar Deu, e de hauer caritat a si mateix e a son prohisme.[1]

Capítol I. De Deu[modifica | modifica el codi]

Jacopo Zucchi - Allegory of the Creation
Mes de be pots fer ab Deu en un dia, que ab tu mateix en mil anys. (9è proverbi)
  • Hage su alegre, per ço car Deus es tot bo he complit.[2]
1r proverbi.
  • Car Deus es pus bo que tot quant es, ama mes Deu per la sua bontat que per lo teu be.[3]
2n proverbi.
  • Contra la bonea e granea de Deu no vuyles esser bo ne gran.[2]
3r proverbi.
  • Qui mes tem Deu que no l ama, mes ama si mateix que Deu.[3]
5è proverbi.
  • Sies bo, per ço que Deus haja en tu bona obra.[2]
6è proverbi.
  • Mes de be pots fer ab Deu en un dia, que ab tu mateix en mil anys.[3]
9è proverbi.
  • Prega Deus segons les seues condicions, e no segons les teues.[2]
11è proverbi.
  • Qui les obres de Deus no ama, Deus no ama les obres d aquell.[2]
14è proverbi.
  • Tot hom qui ab Deu se baralla es vençut.[2]
15è proverbi.
  • Sens bontat no hagués en Deu esperança.[2]
16è proverbi.

Capítol II. De prelat[modifica | modifica el codi]

  • Peccat en prelat es molt gran per mal eximpli.[4]
1r proverbi.
  • En eleccio de prelat valen mes sauiesa e bonea, que poder, linyatge e bellesa.[4]
12è proverbi.
  • Si vols conexer prelat, garda a qui fara honradament.[2]
20è proverbi.

Capítol III. De princep[modifica | modifica el codi]

  • Justicia de princep nodreix en poble amor e temor.[5]
1r proverbi.
  • En aquell regne ha pau on amor de princep e amor de poble son vehines.[2]
8è proverbi.
  • Princep qui es contra la fi de son poble, es contra sa fi matexa.[5]
12è proverbi.

Capítol IV. De sotsmes[modifica | modifica el codi]

  • A mal senyor no venes ne dones ta libertat.[6]
Primer proverbi d'aquest capítol.

Capítol V. De parent[modifica | modifica el codi]

  • Parentesch excita, en necessitat, audacia, caritat, e pietat.[1]
Proverbi desè d'aquest capítol.

Capítol VI. De muyler[modifica | modifica el codi]

  • Si prens muyler per esser honrat, ab ta muyler no sies trop priuat.[7]
Tercer proverbi d'aquest capítol.
  • No t confies en muyler mentidera[7]
Quart proverbi d'aquest capítol..
  • Ab ta muyler no sies auar.[7]
Desè proverbi d'aquest capítol..
  • Garda que ta muyler no conega tos vicis.[7]
Onzè proverbi d'aquest capítol..

Capítol VII. De scuder[modifica | modifica el codi]

  • SI souen vols esser alegre hages bon scuder.[8]
  • De negun no has mester tan souen seruici con de scuder.[8]
  • Dona a ton scuder ço que li promets.[8]
  • Lo meylor amich que tu has es ton bon scuder.[8]
  • Scuder negligent no es ton amich[8]
  • No te confies en scuder qui ria mes a ta muyler que a tu[8]
  • Negun scuder no pot be seruir son senyor si no l ama.[8]
  • Scuder qui engana son vehi engana ta casa.[8]
  • Ab ton scuder no ries souen.[8]

Capítol VIII. De companyo[modifica | modifica el codi]

  • Ton companyo no sapia mes en tu que tu en eyl.[9]
  • Ab home que no coneixs no fasses companya.[9]
  • Bestia qui no menja carn no fa companya ab bestia qui carn menja.[9]
  • No fasses companya ab hom qui leugerament muda son proposit.[9]
  • Ab hom qui haja forts enemichs no fasses companya.[9]

Capítol IX. De vehi[modifica | modifica el codi]

  • Ab ton bon vehi sies priuat en lur casa, e ab mal vehi en la carrera.[10]
  • Riu lo be de ton vehi e plora lur mal.[10]

Capítol X. De amich[modifica | modifica el codi]

  • No demanes ço que ton vehi fa en lur casa.[11]
  • Si ton vehi ha fretura, hages li pietat e caritat.[11]

Capítol XI. De enemich[modifica | modifica el codi]

  • AMA ton enemich en quant es creatura de Deu, e no en quant ha males custumes.[12]
  • Assaja de ton enemich si poras fer amich.[12]
  • Si es enemich per ton vici, hages lo per amich ab ta virtut.[12]
  • No dormes dementres que ton enemich vetla.[12]
  • No hages enemistat per poca utilitat.[12]

Capítol XII. De justicia[modifica | modifica el codi]

  • SI amas ab amor esser jutjat, ama justicia.[13]
  • Per justicia hauras pau, e per justicia trebayl.[13]
  • Qui es enemich de justicia es enemich de totes coses.[13]
  • Qui ama justicia ama rey.[13]
  • Fuig a peccats e lexa ls de ta anima e de ton cors.[13]
  • Viuifica justicia ab caritat, e mortiffica injuria ab pahor.[13]

Capítol XIII. De prudencia[modifica | modifica el codi]

  • Prudencia es luny de home no saui.[14]
  • Prudencia vetla en lo temps que imprudencia dorm.[14]
  • Qui ha prudencia no es pobre.[14]
  • Prudencia es poder de be, e imprudencia de mal.[14]
  • Mes ama ton amich per prudencia que per riquesa.[14]

Capítol XIV. De fortitudo[modifica | modifica el codi]

  • SI has força de coratge ab bontat, es fort bontat.[15]
  • Contra fort peccat hages fort bontat.[15]
  • No t confius en home qui no ha fort coratge.[15]
  • Abans vençras espasa e colteyl que no fort coratge.[15]
  • Força de membrar e de entendre e de amar no es vençuda.[15]
  • Força de coratge no tem falsia ne mesestria.[15]

Capítol XV De temprança[modifica | modifica el codi]

  • MES val temprança en volentat que saber en cor e en boca.[16]
  • Temprança e sanitat son amigues.[16]
  • Qui ha temprança no ha mester metje.[16]
  • Temprança es thesor de vida.[16]
  • Lo major amich que ha temprança es pobresa.[16]
  • Temprança antiga viu sens passio.[16]

Capítol XVI. De fe[modifica | modifica el codi]

  • Ab creença aconseguiras sciencia.[17]
  • Qui desonra lur vera fe, Deus blastoma.[17]
  • No descreegues totes les coses que no pusques entendre.[17]
  • Primerament creus, e puis entens.[17]
  • Sobtosament creu, e ab deliberacio entens.[17]
  • Hon mes creus mes pots entendre.[17]
  • Hon mes entens, mes pots creure[17]
  • Si per fe est rich e honrat, per fe sies be acustumat.[17]

Capítol XVII. De esperança[modifica | modifica el codi]

  • Sens bontat e justicia no hages en Deu esperança.[18]
  • Esperança sana conforta, esperança malalta desconforta.[18]
  • Major pot esser esperança per amor que desesperança per temor.[18]
  • Esperança es missatge[1] que hom tramet á Deu per ço que aport do e perdo.[18]
(1) Missagera.
  • En la amistat de la misericordia de Deu hages esperança.[18]
  • Sens esperança no has amich.[18]
  • Qui pert esperança pert totes coses.[18]
  • Esperança fa hom diligent e cortes.[18]

Capítol XVIII. De caritat[modifica | modifica el codi]

  • Sens caritat no saps amar.[19]
  • Qui ha caritat, ha caritat á Deu, e a si mateix, e a son prohisme[19]
  • Caritat es casteyl de leyaltat.[19]
  • Qui ven caritat no compra res[19]
  • No pots usar de caritat, si no la dones.[19]
  • Si vols esser be amat, ama caritat.[19]
  • De home qui no ha caritat, no sies priuat.[19]
  • Foyl es qui sens caritat cuida esser amat.[19]

Capítol XIX. De veritat[modifica | modifica el codi]

  • No cels la veritat a aquells que la han mester.[20]
  • Qui se deffen ab veritat Deus li ajuda.[20]
  • No cuyts vençre veritat ab falsetat.[20]
  • Qui guanya ab falsetat, pert ab veritat.[20]
  • Qui es rich ab falsetat, ab veritat es pobre[20]
  • Veritat en amar e entendre no ha passio.[20]
  • Sens veritat no vuyles hauer honrament.[20]
  • Totes mentides no valen una veritat.[20]
  • Vera pensa e falsa paraula no han parentesch.[20]

Capítol XX. De contriccio[modifica | modifica el codi]

  • Ab contriccio dona conciencia passio a volentat.[21]
  • Qui ha contriccio no s riu[21]
  • Sens contriccio no pots hauer perdo[21]
  • Contriccio te fa plorar per ço que en paradis pusques riure.[21]
  • Contriccio e gracia de Deu son en hom peccador vehines.[21]
  • Qui plora ab contriccio, plora ab dolses lagremes.[21]
  • A gran peccat gran contriccio[21]
  • Contriccio en tots temps es leyal amiga.[21]

Capítol XXI. De consciencia[modifica | modifica el codi]

  • Consciencia conseyla al home que s peneda de sos peccats.[22]
  • Con volras peccar ab consciencia t aconseyla.[22]
  • Negun conseyl no es pus leyal que aquell que consciencia dona.[22]
  • Qui no creu la consciencia, no creu si mateix.[22]
  • No t confius en peccador qui no ha consciencia.[22]
  • Consciencia dispon contriccio, e contriccio satisfaccio, e satisfaccio perdo.[22]
  • Consciencia qui esta foyla no ha amichs.[22]
  • Mes val consciencia en ta anima que delit en ton cors.[22]

Capítol XXII. De penitencia[modifica | modifica el codi]

  • PENITENCIA es filla de consciencia.[23]
  • Sens passio no pots fer penitencia.[23]
  • A gran penitencia gran passio.[23]
  • Penitencia demana a Deu per tu perdo.[23]
  • Sens penitencia no pots atrobar perdo.[23]
  • Mes val en penitencia plorar que almoyna donar.[23]
  • Qui ab penitencia plora, ab penitencia se riura.[23]
  • Peccador qui no fa penitencia es luny a perdo e prop a judici.[23]

Capítol XXIII. De confessio[modifica | modifica el codi]

  • A hom qui no coneix peccat no confesses ton peccat.[24]
  • Confessio sens contriccio no val res.[24]
  • Confessio en sanitat es sana, e en malaltia malalta.[24]
  • Qui s confessa ab rialles sens confessio mor.[24]
  • En confessio fe ton confessor ton amich, jutge e senyor.[24]
  • Qui falsament se confessa, Deu desonra.[24]

Capítol XXIV. De satisfaccio[modifica | modifica el codi]

  • Si has trop menjat fe satisfaccio ab poch menjar.[25]
  • Si per nobles vestiments has peccat, satisfe ab humils vestiments.[25]
  • Si ab poca amor has peccat, satisfe ab gran amor.[25]
  • Del temps que has perdut no pots fer satisfaccio.[25]
  • Satisfaccio e justicia e penitencia e contricio son cosines.[25]
  • Si has peccat per veser e parlar, satisfe ab plorar.[25]
  • Qui be fa satisfaccio, be demana perdo.[25]
  • Si has peccat contra caritat, satisfe ab caritat.[25]

Capítol XXV. De sanctetat[modifica | modifica el codi]

  • Sens sanctetat no est digne que hages en Deu esperança.[26]
  • Sens sancta volentat no pots amar Deu.[26]
  • No faças peccat e seras sanct.[26]
  • Mes ama sanctetat que tos parents.[26]
  • Si vols sanct morir hages sancta vida.[26]
  • Qui ab sanctetat ama, ab sanctetat es amat.[26]
  • A tos peus dona sanctes carreres, e a tes mans sanctes obres.[26]
  • Mes creegues hauer sanctetat per gracia e per don que per tes obres.[26]

Capítol XXVI. De abstinencia[modifica | modifica el codi]

  • Qui en lo començament de ira comença abstinencia, procura paciencia.[27]
  • Absten ta volentat e no ton enteniment.[27]
  • Absten tos senys corporals tro que la raho sia lur dona.[27]
  • Mes ama abstinencia per amor que per pahor[27]
  • Qui no se abste en gran perill se met.[27]
  • A fer be no hages abstinencia.[27]
  • Abstinencia es conseyl de hom saui.[27]
  • A major perill major abstinencia.[27]

Capítol XXVII. De humilitat[modifica | modifica el codi]

  • SI vols que Deus sia a tu humil, sies humil a tot hom.[28]
  • Ab humilitat hauras e fugiras a guerra.[28]
  • Humilitat qui es per força no es sana.[28]
  • A ton major, e egual, e menor sies humil.[28]
  • Ab humilitat humiliaras l erguylos.[28]
  • Humilitat per amor es pus alta que humilitat per pahor.[28]
  • Ab humilitat fas ton linyatge gentil.[28]

Capítol XXVIII. De pietat[modifica | modifica el codi]

  • Ab sospirar e plorar pietat fa parentesch.[29]
  • Tota pietat es cortesa[29]
  • Pietat excita a hom a donar e a perdonar.[29]
  • Pietat escusa e no acusa.[29]
  • Ab poca pietat no pots vençre gran crueltat.[29]
  • Qui ha pietat no s riu souen.[29]
  • Per pietat qui no dura, no hages esperança.[29]
  • Qui ha pietat, ha per pietat molts amichs.[29]

Capítol XXIX. De devocio[modifica | modifica el codi]

  • SI vols hauer gran deuocio, souen membra e enten e ama les grans nobleses e perfeccions que Deus ha per essencia e per obres.[30]
  • Sens sanctetat no pots hauer deuocio.[30]
  • Major deuocio pots hauer per contemplar que per paraules[30]
  • Deuocio fa los uyls plorar e lo cor alegrar.[30]
  • Qui ha deuocio tots bens ha.[30]
  • Deuocio sadoyla e engreixa la anima, e affebleix lo cors.[30]
  • Deuocio t aporta de Deu tot ço que has mester.[30]
  • Amistat sens deuocio no dura.[30]

Capítol XXX. De oracio[modifica | modifica el codi]

  • ORACIO sens deuocio no es vera.[31]
  • Oracio ediffica en deuocio.[31]
  • No fasses a Deu oracio contra raho.[31]
  • Ab foyla oracio desperjures Deu.[31]
  • Qui prega e se escusa, si mateix accusa.[31]
  • De la oracio de pensa fe filla la oracio de boca.[31]
  • Oracio sens amor no val res.[31]

Capítol XXXI. De paciencia[modifica | modifica el codi]

  • Con abstinencia neix, paciencia comença.[32]
  • De paciencia neix pau.[32]
  • Hom pacient no es vençut.[32]
  • Ab paciencia t aconseyla.[32]
  • Paciencia humilia l erguylos.[32]
  • Paciencia ha pena per ço que haja victoria.[32]

Capítol XXXII. De consolacio[modifica | modifica el codi]

  • CONSOLA ton poder ab lo poder de Deu, e ta volentat ab la sua, e ton enteniment ab la sua sauiesa.[33]
  • De ço que perts te consola en ço que t roman.[33]
  • Qui no s sap consolar no sap amar.[33]
  • De ço qui te ve de necessitat sies consolat.[33]
  • No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.[33]
  • No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.[33]

Capítol XXXIII. De obediencia[modifica | modifica el codi]

  • Qui es obedient a son senyor, es just; e qui es obedient a son menor, es humil.[34]
  • Obediencia per pahor no es tan gran con per amor.[34]
  • Obediencia injusta te fa la anima malalta.[34]
  • Qui obeeix a no saui, no es saui.[34]
  • Sies obedient a virtuts, e no a peccat.[34]
  • Sies obedient a Deu e seras franch.[34]
  • Sens conseyl de ta raho no obeesques a ton cors.[34]
  • Ton enteniment obeeix a ta volentat, con has creença.[34]
  • Obediencia es dona o seruenta.[34]

Capítol XXXIV. De leyaltat[modifica | modifica el codi]

  • SIES leyal, per tal que hom te sia leyal.[35]
  • Sens caritat no pots esser leyal.[35]
  • Hom leyal poch se escusa.[35]
  • Leyaltat mes esta per amor que per pahor.[35]
  • Ama mes leyaltat que delits, honraments e riquesa.[35]
  • Ans comana per leyaltat que per parentesch.[35]
  • Nodreix leyaltat en ton seruidor, e hauras pau.[35]
  • Hom desleyal ha falsa paraula.[35]
  • Les carreres de hom leyal son dretes.[35]

Capítol XXXV. De larguesa[modifica | modifica el codi]

  • DELS bens majors sies pus larch que dels menors.[36]
  • Larguesa per grans dons es noble.[36]
  • A larguesa no minues son poder.[36]
  • No tengues larguesa ociosa, e seras rich.[36]
  • Qui dona ço que no ama, no ha larguesa.[36]
  • Qui dona ço que tol ha inlarguesa e hipocresia.[36]
  • Per neguna cosa no pots esser tan larch con per sciencia e caritat.[36]
  • No dones aytant per pahor con per amor.[36]

Capítol XXXVI. De perseverança[modifica | modifica el codi]

  • Sens perseuerança no pots atenyer la fi a la qual est creat.[37]
  • Qui perseuera de dia e de nit, va a aço que desira.[37]
  • Neguna cosa no va pus tost que perseuerança.[37]
  • Si vols perseuerar, souen consira en ço que desires.[37]
  • Qui perseuera viu alegre.[37]
  • Perseuera en tot be, e no hauras pahor.[37]
  • Qui ven perseuerança, ven ço que no pot cobrar.[37]
  • Perseuera ab justicia e leyaltat, e no seras vençut.[37]

Capítol XXXVII. De cortesia[modifica | modifica el codi]

  • Cortesa paraula signiffica amable pensa.[38]
  • Cortesia es beyla de custumes.[38]
  • Cortesament parla e cortesament menja, e conquerras amistat.[38]
  • Si fas descortesia semblaras bestia.[38]
  • Qui cortesament serueix, cortesament es seruit.[38]
  • Cortesia no repren.[38]
  • Cortesia e leyaltat son amigues.[38]
  • Sens humilitat no pots esser cortes.[38]

Capítol XXXVIII. De honor[modifica | modifica el codi]

  • Deus de tu no vol mas honor.[39]
  • Aquell mes honra que mes de honor fa a Deu.[39]
  • Si no est honrat no pots honrar.[39]
  • Negu no te pot tant honrar con tu mateix.[39]
  • Ab falsa honor procures desonor.[39]
  • En nuyla res no ha major perill que en falsa honor.[39]
  • Per linyatge ne per riquesa no esta tant honor con per bones custumes.[39]
  • A major honor major seruitut.[39]

Capítol XXXIX. De vida[modifica | modifica el codi]

  • Vida contemplatiua ha aço que ama, a activa ho permet.[40]
  • Vida actiua trebayla, e contemplatiua ha repos.[40]
  • Vida contemplatiua perdona, e actiua puneix[40]
  • Volentat sens virtuts no pot viure.[40]
  • Ta esperança te viuiffica ab ço que no has.[40]
  • Molt mils ta volentat viu per caritat, que ton cors per menjar.[40]
  • Viua ton cors per ço que ta anima viua.[40]
  • No viues d altruy e viuras franch.[40]
  • No viues d altruy e viuras franch.[40]

Capítol XL. De mort[modifica | modifica el codi]

  • MORT corporal no es res, a comparacio de espiritual.[41]
  • Lo major enemich que pots hauer es mala mort.[41]
  • Bona mort es porta de bona vida.[41]
  • Qui parla ab falses paraules auciu sa pensa.[41]
  • Per poch viure no vuyles tots temps morir.[41]
  • No venes vida per mort.[41]
  • Totes vegades mors que Deus no ames.[41]
  • Ab virtuosa vida compra virtuosa mort.[41]

Capítol XLI. De avaricia[modifica | modifica el codi]

  • AB avaricia est contra larguesa, qui es proprietat de Deu.[42]
  • No sies auar de virtuts, pus que n pots hauer quant en pots voler.[42]
  • Qui no ha caritat es auar.[42]
  • Hom auar es pus luny a esperança que altre hom.[42]
  • Nuyl hom no enten tan poch raho con hom auar.[42]
  • Tot hom auar fa mes per pahor que per amor[42]

Capítol XLII. De glotonia[modifica | modifica el codi]

  • Glotonia e temprança souen son enemigues.[43]
  • A hom glot no comanes gallines.[43]
  • Hom glot no sia ton vehi.[43]
  • Glotonia vol que viues, per ço que menjes.[43]
  • Malaltia de hom glot metge no pot sanar.[43]
  • Glotonia abans despen que no estoja.[43]
  • Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.[43]

Capítol XLIII. De luxuria[modifica | modifica el codi]

  • Luxuria contra natura no ha neguna escusa.[44]
  • Luxuria comença en beylea, e feneix en legesa.[44]
  • Les carreres de luxuria son per veher e per ausir, lo hostal es imaginacio, lo seu lit es volentat.[44]
  • Lo plaser de luxuria es plaser petit, e la colpa ne pot esser gran.[44]
  • Luxurios es a fembra sotsmes.[44]
  • Luxurios no sia ton vehi.[44]
  • Muyler de luxurios no ha pau.[44]

Capítol XLIV. De erguyl[modifica | modifica el codi]

  • Erguylos vol estar alt, e esta baix.[45]
  • Hom erguylos, pus que est de no res, ¿per que est erguylos de no res?[45]
  • Hom erguylos nuyl temps no ha pau.[45]
  • Hom erguylos no coneix si mateix ne altre.[45]
  • Hom erguylos volria esser Deu, si esser ho poria.[45]
  • A hom erguylos no t escuses ne demanes perdo.[45]
  • Hom erguylos no consira ço que es ne ço que ha[45]

Capítol XLV. De accidia[modifica | modifica el codi]

  • Per accidia has negligencia en hauer caritat.[46]
  • Per accidia desires mal en ton prohisme.[46]
  • Per accidia no consires fi en negun be.[46]
  • Per accidia has pereros membrar e entendre e amar.[46]
  • Anima qui de be es ociosa, es diligent de mal.[46]
  • Hom accidios fa poch e demana gran loguer.[46]
  • Per accidia estas negligent a guanyar virtuts.[46]

Capítol XLVI. De enveja[modifica | modifica el codi]

  • PER enueja desires ço que no pots hauer.[47]
  • Enueja vol esser rica sens bontat.[47]
  • Per enueja hom rich e pobre son enemichs.[47]
  • Ab hom enuejos no parles de tes riqueses.[47]
  • Enuejos blasma ço que desira.[47]
  • . Enuejos sa enueja lo auciu tot dia.[47]
  • Enuejos dona conseyl a qui no li demana.[47]

Capítol XLVII. De ira[modifica | modifica el codi]

  • IRA es multiplicacio de desgrat e volentat.[48]
  • Qui es irat, mes es mort que viu.[48]
  • Ira gita prudencia de hom.[48]
  • Hom irat no ha pau.[48]
  • Ab hom irat val mes caylar que parlar.[48]
  • No sobtes hom irat, e hauras ab eyl pau.[48]
  • Fuig a hom irat, e fugiras a mal.[48]

Capítol XLVIII. De parlar[modifica | modifica el codi]

  • De aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força.[49]
  • Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules[49]
  • Molt consira e poch parla.[49]
  • Apren de caylar e de parlar en aquell qui parla.[49]
  • En la paraula se mostra hom foyl.[49]
  • Abans pensa la fi de la paraula, que la digues.[49]
  • Per males paraules vas per males carreres.[49]

Capítol XLIX. De riqueza[modifica | modifica el codi]

  • AMA Deu e seras rich.[50]
  • Major riquesa posseeix ta anima que ton cors.[50]
  • Rich auar es pus pobre per anima que per cors.[50]
  • Si est rich fe altre rich.[50]
  • Riquesa que cascu ha en altre es major.[50]
  • Pus rich pots esser per donar que per pendre.[50]
  • Donar es riquesa d anima, e pendre de cors.[50]

Capítol L. De pobresa[modifica | modifica el codi]

  • SI est mal volgut est pobre.[51]
  • Qui es pobre de virtuts es gran pobre.[51]
  • Pobresa qui es per bona fi es bona.[51]
  • Pobresa de cors sens riquesa de anima no es bona.[51]
  • Tota pobresa es ab trebayl.[51]
  • No sies pobre de amichs e seras rich.[51]
  • Qui no ha si mateix es molt pobre.[51]

Capítol LI. De diligencia[modifica | modifica el codi]

  • A gran necessitat gran diligencia.[52]
  • No hages tan gran diligencia per pahor con per amor.[52]
  • Vna diligencia has per amor, e altra per enteniment.[52]
  • Qui ha gran diligencia souen sospira.[52]
  • Entre dia e nit diligencia no fa differencia.[52]
  • Diligencia no es hujada.[52]
  • Diligencia souen guasanya[52]

Capítol LII. De intencio[modifica | modifica el codi]

  • PRIMERA intencio hages a Deu e segona a totes coses.[53]
  • No menges per ço que viues, mas per ço que be fasses.[53]
  • Ama tu mateix per Deu.[53]
  • Qui no ama Deu en quant be es, no ha intencio a be.[53]
  • Aytant requer intencio sauiesa, con requer bonea.[53]
  • Qui val molt no haja intencio qui no val res.[53]
  • De tota persona que no coneixs, hages bona intencio.[53]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Llull, 1901.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Llull, Ramon. Libre de mil proverbis. Palma: Tipografía de la Biblioteca Popular, 1886 [Consulta: 23 abril 2024]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Llull, 1901, p. 385-387.
  4. 4,0 4,1 Llull, 1901, p. 387-390.
  5. 5,0 5,1 Llull, 1901, p. 390-392.
  6. Llull, 1901, p. 392-394.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Llull, 1901, p. 397-399.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 Llull, 1901, p. 399-402.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Llull, 1901, p. 401-403.
  10. 10,0 10,1 Llull, 1901, p. 403-405.
  11. 11,0 11,1 Llull, 1901, p. 405-407.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Llull, 1901, p. 407-409.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Llull, 1901, p. 409-411.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Llull, 1901, p. 411-413.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Llull, 1901, p. 413-415.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Llull, 1901, p. 415-417.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 Llull, 1901, p. 417-419.
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 18,7 Llull, 1901, p. 419-422.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 19,7 Llull, 1901, p. 421-423.
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 20,7 20,8 Llull, 1901, p. 423-425.
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Llull, 1901, p. 425-428.
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 Llull, 1901, p. 427-430.
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 23,7 Llull, 1901, p. 429-432.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 Llull, 1901, p. 431-434.
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 25,6 25,7 Llull, 1901, p. 433-436.
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 26,7 Llull, 1901, p. 436-438.
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 27,7 Llull, 1901, p. 438-440.
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 Llull, 1901, p. 440-442.
  29. 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 Llull, 1901, p. 442-444.
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 30,7 Llull, 1901, p. 443-446.
  31. 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 Llull, 1901, p. 445-448.
  32. 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 Llull, 1901, p. 447-450.
  33. 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 33,5 Llull, 1901, p. 449-451.
  34. 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 34,6 34,7 34,8 Llull, 1901, p. 451-453.
  35. 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 35,6 35,7 35,8 Llull, 1901, p. 453-455.
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 36,7 Llull, 1901, p. 455-457.
  37. 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 37,5 37,6 37,7 Llull, 1901, p. 457-459.
  38. 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 38,6 38,7 Llull, 1901, p. 459-461.
  39. 39,0 39,1 39,2 39,3 39,4 39,5 39,6 39,7 Llull, 1901, p. 460-463.
  40. 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 40,5 40,6 40,7 40,8 Llull, 1901, p. 462-465.
  41. 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 41,7 Llull, 1901, p. 464-466.
  42. 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 Llull, 1901, p. 466-468.
  43. 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 43,5 43,6 Llull, 1901, p. 468-470.
  44. 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 44,5 44,6 Llull, 1901, p. 470-473.
  45. 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 45,6 Llull, 1901, p. 472-474.
  46. 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 46,5 46,6 Llull, 1901, p. 474-476.
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 47,5 47,6 Llull, 1901, p. 476-478.
  48. 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 48,5 48,6 Llull, 1901, p. 478-480.
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 49,6 Llull, 1901, p. 480-482.
  50. 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 50,5 50,6 Llull, 1901, p. 482-484.
  51. 51,0 51,1 51,2 51,3 51,4 51,5 51,6 Llull, 1901, p. 483-486.
  52. 52,0 52,1 52,2 52,3 52,4 52,5 52,6 Llull, 1901, p. 485-487.
  53. 53,0 53,1 53,2 53,3 53,4 53,5 53,6 Llull, 1901, p. 487-489.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]