Vés al contingut

Serp

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaSerp
Pitó de l'illa de Savo
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

La serp (Serpentes) o serpent, és un rèptil carnívor del subordre dels ofidis, de forma allargada i mancat de potes.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A qui la serp ha mossegat, la corda li fa por.[1]
  • Els escurçons, quan tenen tres anys es tornen serpents.[2]
  • És bo tenir pell de serp, però no dintre de casa, perquè porta raons.[3]
  • La pell de serp dóna sort a qui la duu, sobretot si no sap que la porta.[1]
  • Mata millor la serp un cop de canya que la barra de ferro.[1]
  • No es poden tirar trets a les serps, perquè es rebenten les escopetes.[3]
  • Per matar una serp, val més un cop de canya que no un cop de barra de ferro.[3]
  • Qui menja serp no pateix ronya.[1]
  • Qui porta pell de serp a la butxaca veu les trampes de qui fa joc de mans.[1]
  • Un cabell de dona que conservi l'arrel, posat dintre d'una bassa d'aigua, es torna una serp.[2]

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • - Llarga, llargòrum, on vas?
    - Baixa de l'arbre i callaràs.
    - Ni callo ni callaré
    i si baixo de l'arbre et mataré.[4]
magrana, serp

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.