Marià Vayreda i Vila
 Retrat del pintor Marià Vayreda (ca. 1900) fet per Ramon Casas | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Olot (Garrotxa) 14 d'octubre de 1853 |
| Mort |
Barcelona 1903 (49/50 anys) |
| Ocupació | Escriptor, pintor i militar |
| Drets d'autor | |
 Les citacions es troben en domini públic. | |
 | |
Marià Vayreda i Vila (Olot, Garrotxa, 14 d'octubre de 1853 — Barcelona, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «De tots els vents que sentim bufar per les nostres serres i planes, el més dolent és el ponent.»[1]
Mal Vent
- «Si aneu a caçar i fa ponent, torneu's-en a casa vostra que no matareu pas res; en fi tots els mals que pugui porta un mal vent, temeu-los d'aquest.»[1] Mal Vent
- «Sempre havia considerat la gent cursi com a sers més o menos ridículs, però pacífics i inofensius, allò que es diu sense pena ni glòria.»[2] Una vetllada cursi
Records de la Darrera Carlina (1898)
[modifica | modifica el codi]Citacions del seu llibre autobiogràfic Records de la Darrera Carlina publicat l'any 1898, on relata la seva participació a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876):
- «Qui no serveix per a res sempre serveix per a esquivar guatlles.»[1]
- «Afortunadament, he servat la fe en Déu, però la fe en els homes i en les seves coses ha rebut ben fortes ensopegades.»[3]
- «Jo comprenia que el foc de les idees, als homes, els feia bullir la sang, però ja començava a sospitar que a algúns, a més, els fa bullir l'olla.»[3]
Sang Nova (1900)
[modifica | modifica el codi]Citacions del seu llibre Sang Nova publicat l'any 1900:
- «I jo pregunto: no coneixent la llengua, ¿com hem d'estudiar les ciències que en ella estan escrites?»[1]
La punyalada (1904)
[modifica | modifica el codi]Citacions del seu llibre póstum autobiogràfic La punyalada publicat l'any 1904:
- «Potser la tristesa arrencava de la mateixa contorbació del meu esperit, obligat a fer un acte que repugnava a la ingènita covardia del meu carácter; potser un pressentiment de fracàs entelava les meves il·lusions.»[1]
- «El teu mortal enemic t'ha robat la promesa i et matarà quan pugui, a tu i a mi i an aquests, després de cremar i robar quant li vingui a mà.»[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
- ↑ Vint-i-nou contes : antologia de narrativa catalana contemporània. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, 2009, p. 42-49. ISBN 9788498033342.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Records de la darrera carlinada - Marià Vayreda» (PDF). Vicenç Pagès Jordà. Arxivat de l'original el 1443039205. [Consulta: 25 juliol 2012].