Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila
	Retrat del pintor Marià Vayreda (ca. 1900); fet per Ramon Casas
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Obres de l'autor a Viquitexts
	Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Olot (Garrotxa), ; 14 d'octubre de 1853
Mort	Barcelona, ; 6 de febrer de 1903 (49 anys)
Ocupació	Escriptor, pintor i militar
	Els drets d'autor han expirat

Marià Vayreda i Vila (Olot, Garrotxa, 14 d'octubre de 1853 — Barcelona, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.

Citacions

De tots els vents que sentim bufar per les nostres serres i planes, el més dolent és el ponent.^[1]

Mal Vent.

Si aneu a caçar i fa ponent, torneu's-en a casa vostra que no matareu pas res; en fi tots els mals que pugui porta un mal vent, temeu-los d'aquest.^[1]

Mal Vent.

Sempre havia considerat la gent cursi com a sers més o menos ridículs, però pacífics i inofensius, allò que es diu sense pena ni glòria.^[2]

Una vetllada cursi.

Records de la Darrera Carlina (1898)

Citacions del seu llibre autobiogràfic Records de la Darrera Carlina publicat l'any 1898, on relata la seva participació a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876):

Qui no serveix per a res sempre serveix per a esquivar guatlles.^[1]
De cada mil bales a penes una fa blanc.^[3]
Afortunadament, he servat la fe en Déu, però la fe en els homes i en les seves coses ha rebut ben fortes ensopegades.^[3]
Jo comprenia que el foc de les idees, als homes, els feia bullir la sang, però ja començava a sospitar que a algúns, a més, els fa bullir l'olla.^[3]

Sang Nova (1900)

Citacions del seu llibre Sang Nova publicat l'any 1900:

I jo pregunto: no coneixent la llengua, ¿com hem d'estudiar les ciències que en ella estan escrites?^[1]
Els vells som com les criatures; no ens corregim, encara que ens píquin els dits.^[1]

La punyalada (1904)

Citacions del seu llibre póstum autobiogràfic La punyalada publicat l'any 1904:

Potser la tristesa arrencava de la mateixa contorbació del meu esperit, obligat a fer un acte que repugnava a la ingènita covardia del meu carácter; potser un pressentiment de fracàs entelava les meves il·lusions.^[1]
El teu mortal enemic t'ha robat la promesa i et matarà quan pugui, a tu i a mi i an aquests, després de cremar i robar quant li vingui a mà.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
↑ Vint-i-nou contes : antologia de narrativa catalana contemporània. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, 2009, p. 42-49. ISBN 9788498033342.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Records de la darrera carlinada - Marià Vayreda» (PDF). Vicenç Pagès Jordà. Arxivat de l'original el 1443039205. [Consulta: 25 juliol 2012].

[espais-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].

[2] Vint-i-nou contes : antologia de narrativa catalana contemporània. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, 2009, p. 42-49. ISBN 9788498033342.

[pages-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Records de la darrera carlinada - Marià Vayreda» (PDF). Vicenç Pagès Jordà. Arxivat de l'original el 1443039205. [Consulta: 25 juliol 2012].

[1]

[2]

[3]