Covardia
Aparença
(S'ha redirigit des de: Covards)
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
La covardia és una actitud i una manera d'actuar davant la por que qualsevol persona (sigui valenta o no) pot tenir. La covardia és la gran aliada a la por, és la falta d'ànim i de valor per lluitar contra la por. S'oposa a la valentia, al coratge, però també a la temeritat.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- El desordre neix de la disciplina, la covardia neix del valor, la feblesa neix de la força.[1]
- Res per als coratjosos no és inconquerible ni segur per als covards.[2]
- (en grec) οὐδὲν ᾤετο τοῖς θαρροῦσιν ἀνάλωτον οὐδὲ ὀχυρὸν εἶναι τοῖς ἀτόλμοις.
- Alexandre. Epígraf LVIII. — Plutarc
- Plutarc descriu el pensament d'Alexandre el Gran sobre la fortuna.
- Alexandre. Epígraf LVIII. — Plutarc
- (en llatí) Etenim nemo ignavia immortalis factus est.
- La guerra de Jugurta. § LXXXV. — Gai Mari
- (en llatí) Fortuna fortes metuit, ignavos premit.
- Medea. — Sèneca
- (en anglès) Rashness is oftener the resort of cowardice than of courage.
- (en francès) Le courage et la vertu sont les conservateurs des Etats. La lâchete et le crime en sont la ruine.
- L'impossible és el refugi dels covards.[7]
- (en francès) L'impossible est le refuge des poltrons.
- No hi ha res que faci més covards i febles als homes que l'opinió pública.[8]
- (en anglès) There is nothing that makes more cowardly and feeble men than public opinion.
- (en anglès) Cowardice does not promote peace.
- "Expansion and peace". Independent, 21 de desembre de 1899. — Theodore Roosevelt
- Alguns homes són covards però lluiten igual que els valents perquè no suporten veure lluitar a altres homes que estan tan espantats com ells.[10]
- (en anglès) Some men are cowards but they fight the same as the brave men or they get the hell slammed out of them watching men fight who are just as scared as they are.
- Discurs al III Exèrcit, 5 de juny de 1944. — George S. Patton
- (en anglès) Old age is no place for sissies.
- És millor ser la vídua d'un heroi que la dona d'un covard.[12]
- (en castellà) Es mejor ser la viuda de un héroe que la mujer de un cobarde.
- Sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia.[13]
- Diccionari per a ociosos, 1964. — Joan Fuster
- (en castellà) No somos cobardes, sino que no hemos encontrado aun nuestro coraje.
- El cumpleaños de Juan Ángel, 1972. — Mario Benedetti
- Córrer és de covards.[14]
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) Home covard, mai troba dona bonica.[15](or., occ.)
- (var.) Home covard, se casa mal i tard.[15](Tortosa)
- No hi ha ningú més covard que el qui no té raó.[15]
- Quatre covards fan fugir un valent.[15](Manresa)
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Sunzi, 2010.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942.
- ↑ Sal·lusti Crisp, 1964.
- ↑ Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ Douglas, C.N. (comp.). «Wellington». Forty Thousand Quotations: Prose and Poetical. New York: Bartleby.com, 2012. [Consulta: 29 juliol 2012].
- ↑ Bonaparte; Godde De Liancourt, 1848.
- ↑ «Napoléon Bonaparte a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Rawson; Miner, 2006.
- ↑ Roosevelt, Theodore. The Strenuous Life: Essays and Addresses. Mineola, New York: Dover Publications, 2012. ISBN 9780486112381 [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ Palabras que cambiaron el mundo, 2007, p. 158-163.
- ↑ «Quotes». Bette Davis - The Official Web Site. Boston: Bette Davis Foundation. Arxivat de l'original el 1610780945. [Consulta: 13 agost 2012].
- ↑ 12,0 12,1 Albaigès i Olivart; Hipólito, 1999.
- ↑ Fuster, Joan. Diccionari per a ociosos (en català). Barcelona: Educaula, 2009. ISBN 9788492672004.
- ↑ Pla Nualart, Albert. «Carles Rexach: Un crac amb sang d'orxata». Ara, 19-08-2011. [Consulta: 22 març 2012].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «covard». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Albaigès i Olivart, Josep M.; Hipólito, M. Dolors. Un Siglo de citas. Barcelona: Planeta, 1999. ISBN 9788408017325.
- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Bonaparte, Napoleó; Godde De Liancourt, Caliste Auguste de. Political aphorisms, moral and philosophical thoughts thoughts. London: T. C. Newby, 1848 [Consulta: 18 gener 2015].[ ]
- Palabras que cambiaron el mundo : 50 discursos que han hecho historia. Barcelona: El Lector Universal, 2007. ISBN 9788493554514.
- Rawson, Hugh; Miner, Margaret (eds.). The Oxford dictionary of American quotations. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2006. ISBN 9780195168235.
- Sal·lusti Crisp, Gai. La Guerra de Jugurta. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1964.
- Sunzi. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418.