Diccionari per a ociosos
 Bust de Joan Fuster, autor de Diccionari per a ociosos | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Informació a la Viquipèdia | |
| Dades generals | |
| Autor | Joan Fuster i Ortells |
| Gènere | assaig |
| Drets d'autor | |
 Les citacions poden estar protegides per drets d'autor. | |
 | |
Diccionari per a ociosos és un diccionari fictici de Joan Fuster publicat l'any 1964, que recull una sèrie d'assaigs diversos, des d'aforismes fins a textos d'una extensió mitjana.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Introducció
[modifica | modifica el codi]- «Ja des d'aquesta primera línia, vull desenganyar el lector respecte a l'abast del títol del llibre que té entre mans. La meva pretensió no ha estat —calia que ho digués?— de confeccionar un «diccionari». Com en altres ocasions, em limito a reunir en volum una sèrie incoherent d'escrits, diversos en el tema i d'extensió desigual, catalogables dins el gènere elàstic i modest de l'«assaig».»[1]
- «Encara que els escriptors professionals afirmin que la literatura té unes finalitats excelses i transcendents, no hi ha dubte que també en té una altra de vulgar i efectiva: la d'omplir els ocis d'uns hipotètics lectors.»[1]
Diccionari
[modifica | modifica el codi]Amor
- «L'«amor», l'«amor» autèntic, es posa a prova en el desafiament a les convencions i als interessos: o els supera, o s'hi esclafa tràgicament.»[1]
- «La màxima difusió d'una idea o d'una moda coincideix amb el moment de la seva extinció.»[1]
Bellesa
- «No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència.»[1]
Cinisme
- «En el fons, allò que anomenem «cinisme» no és sinó l'antídot de la hipocresia.»[1]
Convicció
- «Cada convicció que adquiriu és un prejudici més que acumuleu.»[1]
Covardia
- «Tothom és covard per comparació a algú altre.»[1]
Diners
Epitafi
- «Ací jau / j f / va morir / com va viure / sense ganes.»[1]
Escepticisme
- «Els escèptics són sempre —i per definició— persones raonables: enraonades. Es posen cautelosament al costat de la raó, i per això solen tenir raó. O dit d'una altra manera: dubten, i encerten.»[1]
- «L'escèptic no serà mai un assassí. Tampoc no incorrerà mai en pecat d'heroisme.»[1]
- «Els escèptics no fan les revolucions, certament. De vegades les preparen; de vegades les depuren. I res més.»[1]
Fer
- «Sempre fem —estem fent— alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer.»[1]
Idees
- «Tota coincidència entre les meves idees i les teves és això: pura coincidència.»[1]
Indignació
- «La "indignació", de fet, dóna per suposada la «dignitat» dels qui l'experimenten, i la "indignitat" de la seva víctima.»[1]
Interès
- «Basta que miris cinc minuts seguits una cosa, la cosa més insignificant, perquè arribi a interessar-te...»[1]
Malícia
- «Sempre som menys malvats del que ens pensem ser.»[1]
Mentir
- «Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat.»[1]
Morir
- «Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.»[1]
Ser
- «Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.»[1]
Servilisme
- «No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat.»[1]
Silenci
Temps
Zero
- «¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero?»[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Fuster, Joan. Diccionari per a ociosos (en català). Barcelona: Educaula, 2009. ISBN 9788492672004.