Diccionari per a ociosos
 Bust de Joan Fuster, autor de Diccionari per a ociosos | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Informació a la Viquipèdia | |
| Dades generals | |
| Autor | Joan Fuster i Ortells |
 | |
Diccionari per a ociosos és un diccionari fictici de Joan Fuster publicat l'any 1964, que recull una sèrie d'assaigs diversos, des d'aforismes fins a textos d'una extensió mitjana.
Citacions[modifica | modifica el codi]
Introducció[modifica | modifica el codi]
- Ja des d'aquesta primera línia, vull desenganyar el lector respecte a l'abast del títol del llibre que té entre mans. La meva pretensió no ha estat —calia que ho digués?— de confeccionar un «diccionari». Com en altres ocasions, em limito a reunir en volum una sèrie incoherent d'escrits, diversos en el tema i d'extensió desigual, catalogables dins el gènere elàstic i modest de l'«assaig».[1]
- Encara que els escriptors professionals afirmin que la literatura té unes finalitats excelses i transcendents, no hi ha dubte que també en té una altra de vulgar i efectiva: la d'omplir els ocis d'uns hipotètics lectors.[1]
Diccionari[modifica | modifica el codi]
Amor
- L'«amor», l'«amor» autèntic, es posa a prova en el desafiament a les convencions i als interessos: o els supera, o s'hi esclafa tràgicament.[1]
- La màxima difusió d'una idea o d'una moda coincideix amb el moment de la seva extinció.[1]
Bellesa
- No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència.[1]
Cinisme
- En el fons, allò que anomenem «cinisme» no és sinó l'antídot de la hipocresia.[1]
Convicció
- Cada convicció que adquiriu és un prejudici més que acumuleu.[1]
Covardia
- Sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia.[1]
- Tothom és covard per comparació a algú altre.[1]
Diners
Epitafi
- Ací jau / j f / va morir / com va viure / sense ganes.[1]
Escepticisme
- Els escèptics són sempre —i per definició— persones raonables: enraonades. Es posen cautelosament al costat de la raó, i per això solen tenir raó. O dit d'una altra manera: dubten, i encerten.[1]
- L'escèptic no serà mai un assassí. Tampoc no incorrerà mai en pecat d'heroisme.[1]
- Els escèptics no fan les revolucions, certament. De vegades les preparen; de vegades les depuren. I res més.[1]
Fer
- Sempre fem —estem fent— alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer.[1]
Idees
- Tota coincidència entre les meves idees i les teves és això: pura coincidència.[1]
Indignació
- La "indignació", de fet, dóna per suposada la «dignitat» dels qui l'experimenten, i la "indignitat" de la seva víctima.[1]
Interès
- Basta que miris cinc minuts seguits una cosa, la cosa més insignificant, perquè arribi a interessar-te...[1]
Malícia
- Sempre som menys malvats del que ens pensem ser.[1]
Mentir
- Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat.[1]
Morir
- Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.[1]
Ser
- Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.[1]
Servilisme
- No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat.[1]
Silenci
Temps
Zero
- ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero?[1]
Referències[modifica | modifica el codi]
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Fuster, Joan. Diccionari per a ociosos (en català). Barcelona: Educaula, 2009. ISBN 9788492672004.