Vés al contingut

Ingrid Bergman

De Viquidites
Infotaula de personaIngrid Bergman
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Parròquia de Hedvig Eleonora (Suècia)
29 d'agost de 1915
Mort Londres
29 d'agost de 1982 (67 anys)
Ocupació Autobiògrafa, actriu de teatre, actriu de cinema i actriu
Modifica dades a Wikidata

Ingrid Bergman (Hedvig Eleonora församling, 29 d'agost de 1915Londres, 29 d'agost de 1982) fou una actriu sueca, premiada amb tres premis Oscars.

(en anglès) Happiness is good health and a bad memory.
  • He passat de santa a puta i he tornat a ser una santa, tot en una sola vida.[2][3]
(en anglès) I've gone from saint to whore and back to saint again, all in one lifetime.
anys 1950.
(en anglès) One is never too old for romance.
Sunday Mirror5 de maig de 1974.

Atribuïdes

[modifica | modifica el codi]
  • El petó és un truc encantador, dissenyat per la natura, per aturar la conversa quan les paraules es tornen supèrflues.[5]
(en anglès) A kiss is a lovely trick, designed by nature, to stop speech when words become superfluous.
A «Boyle's Mail», al diari Owosso Argus-Press9 de febrer de 1970.
Atribuïda a l'actriu pel columnista Hal Boyle.

Citacions sobre Ingrid Bergman

[modifica | modifica el codi]
  • La mare era molt sueca, pràctica, directa i amb els peus a terra [...] Un esperit tan lliure es va irritar amb la determinació de Hollywood de categoritzar els seus actors [...] La mare estava estereotipada com a ingènua [...] i va voler trobar d'altres maneres de fer art.[3]
(en anglès) Mother was very Swedish, practical, direct and down-to-earth [...] Such a free spirit chafed at Hollywood's determination to categorise its actors [...] Mother was typecast as the ingénue [...] and wanted to find more ways of making art.
The Telegraph, 25 d'agost de 2015. — Isabella Rossellini

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Weekes, 2007, p. 200.
  2. Carter, 2016, p. pròleg.
  3. 3,0 3,1 Smith, Julia Llewellyn «Isabella Rossellini on Ingrid Bergman's painful final days». The Telegraph, (25-08-2015) [Consulta: 10 juliol 2017].
  4. Ratcliffe, 2010, p. 410.
  5. Ratcliffe, 2010, p. 266.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]