Ingrid Bergman

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIngrid Bergman
IngridBergmanportrait.jpg
Ingrid Bergman
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Estocolm
29 d'agost de 1915
Mort Londres
29 d'agost de 1982 (67 anys)
Ocupació Autobiògraf, actor de teatre, actor de cinema i actor
Modifica dades a Wikidata

Ingrid Bergman (Estocolm, 29 d'agost de 1915 – Londres, 29 d'agost de 1982) fou una actriu sueca, premiada amb tres Oscars.

Citacions[modifica | modifica el codi]

(en anglès) Happiness is good health and a bad memory.
  • He passat de santa a puta i he tornat a ser una santa, tot en una sola vida.[2][3]
(en anglès) I've gone from saint to whore and back to saint again, all in one lifetime.
Book icoline.svg anys 1950.
  • Un mai no és massa vell per una història d'amor.[4]
(en anglès) One is never too old for romance.
Book icoline.svg Sunday Mirror5 de maig de 1974.

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • El petó és un truc encantador, dissenyat per la natura, per aturar la conversa quan les paraules es tornen supèrflues.[5]
(en anglès) A kiss is a lovely trick, designed by nature, to stop speech when words become superfluous.
Book icoline.svg A «Boyle's Mail», al diari Owosso Argus-Press9 de febrer de 1970.
Atribuïda a l'actriu pel columnista Hal Boyle.

Citacions sobre Ingrid Bergman[modifica | modifica el codi]

  • La mare era molt sueca, pràctica, directa i amb els peus a terra [...] Un esperit tan lliure es va irritar amb la determinació de Hollywood de categoritzar els seus actors [...] La mare estava estereotipada com a ingènua [...] i va voler trobar d'altres maneres de fer art.[3]
(en anglès) Mother was very Swedish, practical, direct and down-to-earth [...] Such a free spirit chafed at Hollywood's determination to categorise its actors [...] Mother was typecast as the ingénue [...] and wanted to find more ways of making art.
Book icoline.svg The Telegraph, 25 d'agost de 2015. — Isabella Rossellini

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Weekes, 2007, p. 200.
  2. Carter, 2016, p. pròleg.
  3. 3,0 3,1 Smith, Julia Llewellyn. «Isabella Rossellini on Ingrid Bergman's painful final days». The Telegraph, (25-08-2015) [Consulta: 10 juliol 2017].
  4. Ratcliffe, 2010, p. 410.
  5. Ratcliffe, 2010, p. 266.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]