Anyell
(S'ha redirigit des de: Corder)
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Anyell | |
Projectes germans | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
![]() | |
Taxonomia | |
![]() |
L'anyell, xai o corder és la cria de l'ovella fins a l'edat d'un any.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Anyell primerenc treu bona banya.[1]
- Ara ve Nadal, matarem el xai.[2]
- Cabrit d'un mes i anyell de tres.[3]
- Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[3]
- Carn de corder, no et farà gras, però sosté.[3]
- De corders n'escapa algun; però d'ovelles, cap.[1]
- De mal just ve l'anyell que el dimoni se'n porta la pell.[1]
- (var.) De mal just vingué l'anyell que el diable se n'endugué la pell.[1]
- (var.) Si de mal just bé l'anyell el dimoni s'enduu la pell.
- (var.) Si de mal just ve l'anyell, malbé farà la pell.[1]
- (var.) Si de mala mena ve l'anyell, mal profit li fa la pell.[3][1]
- El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu.[4]
- El bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai.[4]
- El qui no té què fer, es busca un corder.[1]
- L'anyell sagnant, i el porc cremant.[4]
- Lo mateix mor l'ovella que el corder.[1]
- Noranta-nou xais i un pastor fan cent caps[5]
- No tot corder fa igual llana, ni home té igual paraula.[3]
- Ovella magra, anyell gras.[3]
- Ovella nana i petarrella, a cent anys serà anyella.[3]
- Pagès que tingui corder no és pagès ni és res.[3]
- Per Pasqua, carn de corder i per Nadal, de galliner.[2]
- Petita ovella, cada any és anyella.[3]
- Tòtil cantat, xai eixivernat, si té prou herba i no és granat.[6]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Dòcil (o quiet) com un xai de delme.[1]
Es diu d'una persona molt quieta.
Es diu de la persona que té bones paraules i males accions.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Anyell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950, p. 110-203. [ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ][ ]
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Cinc mil, 1965.
- ↑ PamiesiRiudor, 2012, p. 130.
- ↑ Amades, 1989, p. 215.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. III. Corpus. Primavera. (en català). Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
Pàmies i Riudor, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108.