Plom
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El plom és un element quimíc de nombre atòmic 82 i de símbol Pb. És un material molt dens i per tant molt adequat per tot tipus d'instruments i utensilis que necessitin pesar.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- El pecat pesa més que el plom.[3]
- Som del plom, som del plom de l'Empordà, d'un poble que en diues Sous.[4]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- A plom.[3]
En línia vertical.
- Anar amb peus de plom.[3]
- Anar o fer les coses amb gran preucació.
- Caure a plom.[3]
- Caure malament.
- Caure a plom.[3]
- Caure en sentit vertical.
- Estar a plom.[3]
- Estar bé.
- Nedar com un plom.[3]
- No saber nedar gens.
- No poder prendre el plom a algú.[3]
- No entendre o comprendre a algú,
- No prear un plom.[3]
- No apreciar res.
- Perdre el plom.[3]
- Desviar-se de la direcció o posició vertical.
- Pesat com a plom.[3]
- (var.) Feixuc com a plom.[3]
- Quan una cosa és molt feixuga
- Haver-hi molt plom d'aigua.[3]
- Haver-hi molta massa d'aigua en sentit vertical.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «colom». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «plom». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 479-528.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.