Vinya

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Vinyes)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaVinya
Cabernet sauvignon flowering plant Flor vinya experiment 15.06.07.JPG
Flor d'una vinya
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Vitis
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

La vinya (Vitis vinifera) és una planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d'un blau violat fosc, disposat en panícula.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya.[1]
  • A la vinya del padrí, prendre i fugir.[2]
  • A vinya vella, amo nou.[2]
  • Casa obrada, vinya plantada.[1]
  • Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure.[1]
  • De bon cep planta la vinya, de bona mare, la filla.[2][1]
  • De tot hi ha a la vinya del Senyor.[1]
  • Després de mort, ni vinya ni hort.[1]
  • En la vinya de Déu, de tot se veu.[1]
  • La por guarda la vinya, i la closca, la pinya.[3]
(var.) La por guarda la vinya.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vinya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Cinc mil, 1965.
  3. Serra i Boldú, 1987, p. 100.
  4. 4,0 4,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 juny 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. p. 255-278. [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  6. 6,0 6,1 6,2 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]