Vés al contingut

Ginesta

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaGinesta
Flors de la ginesta
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Spartium junceum
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

La ginesta, ginesta vera, herba de ballester o argelagó (Spartium junceum) és una planta amb flor, de color groc, de la família de les Fabaceae. Acostuma a florir de maig a juliol.

  • En la flor de la ginesta / Catalunya m'ha parlat; / m'ha parlat de la gran festa / de la nostra llibertat.[1]
La ginesta29 de maig de 1904. — Joan Maragall
  • Ara digueu: «La ginesta floreix, / arreu als camps hi ha vermell de roselles. / Amb nova falç comencem a segar / el blat madur / i amb ell, les males herbes.»[2]
Inici de càntic en el temple, 1965. — Salvador Espriu
Aquest poema fou musicat i cantat per Raimon
  • Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes, muntanyós, [...] amb les flors grogues de la ginesta, el sòl cobert d'argelagues florides, solitari i desert, em semblà trobar-me altra vegada a la meva terra materna.[3]
«Illes mediterrànies: De Còrsega a Malta» a Les illes, 1970. — Josep Pla

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
Dita popular Es creu que acostuma a ser dia de pluja.
  • Per Corpus, festa i ginesta.[4]
  • Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria.[4]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Maragall, 1912, p. 83.
  2. «Inici de càntic en el temple». Raimon. Universitat Politècnica de València. Arxivat de l'original el 1507799818. [Consulta: 22 setembre 2017].
  3. Pla, 1986, p. 66.
  4. 4,0 4,1 4,2 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509364160. [Consulta: 22 setembre 2017].
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Corpus». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Maragall, Joan. Obres completes d'en Joan Maragall. Barcelona: Gustau Gili, 1912. 
  • Pla, Josep. Illes mediterrànies 2. De Còrsega a Malta. Barcelona: Destino, Edicions 62, 1986.