Ginesta
Aparença
|
Flors de la ginesta | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
| Taxonomia | |
| Espècie | Spartium junceum |
| Regne | planta |
La ginesta, ginesta vera, herba de ballester o argelagó (Spartium junceum) és una planta amb flor, de color groc, de la família de les Fabaceae. Acostuma a florir de maig a juliol.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «En la flor de la ginesta / Catalunya m'ha parlat; / m'ha parlat de la gran festa / de la nostra llibertat.»[1]
- «Ara digueu: «La ginesta floreix, / arreu als camps hi ha vermell de roselles. / Amb nova falç comencem a segar / el blat madur / i amb ell, les males herbes.»»[2]Aquest poema fou musicat i cantat per Raimon
Dites populars
[modifica | modifica el codi]
Es creu que acostuma a ser dia de pluja.
- Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Maragall, 1912, p. 83.
- ↑ «Inici de càntic en el temple». Raimon. Universitat Politècnica de València. Arxivat de l'original el 1507799818. [Consulta: 22 setembre 2017].
- ↑ Pla, 1986, p. 66.
- 1 2 3 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509364160. [Consulta: 22 setembre 2017].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Corpus». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Maragall, Joan. Obres completes d'en Joan Maragall. Barcelona: Gustau Gili, 1912.
- Pla, Josep. Illes mediterrànies 2. De Còrsega a Malta. Barcelona: Destino, Edicions 62, 1986.