Ginesta
 Flors de la ginesta | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Spartium junceum |
| Regne | planta |
 | |
La ginesta, ginesta vera, herba de ballester o argelagó (Spartium junceum) és una planta amb flor, de color groc, de la família de les Fabaceae. Acostuma a florir de maig a juliol.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- En la flor de la ginesta / Catalunya m'ha parlat; / m'ha parlat de la gran festa / de la nostra llibertat.[1]
La ginesta, 29 de maig de 1904. — Joan Maragall
- Ara digueu: «La ginesta floreix, / arreu als camps hi ha vermell de roselles. / Amb nova falç comencem a segar / el blat madur / i amb ell, les males herbes.»[2]
- Inici de càntic en el temple, 1965. — Salvador Espriu
- Aquest poema fou musicat i cantat per Raimon
- Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes, muntanyós, [...] amb les flors grogues de la ginesta, el sòl cobert d'argelagues florides, solitari i desert, em semblà trobar-me altra vegada a la meva terra materna.[3]
- «Illes mediterrànies: De Còrsega a Malta» a Les illes, 1970. — Josep Pla
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca.[4]
- No és bon Corpus si la ginesta no va a mar.[5]
Es creu que acostuma a ser dia de pluja.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Maragall, 1912, p. 83.
- ↑ «Inici de càntic en el temple». Raimon. Universitat Politècnica de València. Arxivat de l'original el 1507799818. [Consulta: 22 setembre 2017].
- ↑ Pla, 1986, p. 66.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509364160. [Consulta: 22 setembre 2017].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Corpus». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Maragall, Joan. Obres completes d'en Joan Maragall. Barcelona: Gustau Gili, 1912.
- Pla, Josep. Illes mediterrànies 2. De Còrsega a Malta. Barcelona: Destino, Edicions 62, 1986.