Espiga

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Espiga
Barley in Slovenia.jpg
Espiga
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'espiga és el un conjunt de flors o de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de la majoria de cereals i de moltes gramínies silvestres.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Anem al camp a veure ordi, espiga ençà espiga enllà, torna-te'n a casa que ja granarà.[1]
  • Any de dargues, any de poques garbes.[1]
Dita popular Les dargues són escuts de cuir que representen la guerra, mentre que les dargues són feixos d'espigues tallades i representen la disponibilitat d'aliment.
(var.) Dos pardals en una espiga, fan mala lliga.[4]
(var.) Per Sant Jordi, ves a veure l'ordi: si en veus una espiga ací i una altra allà, torna-te'n a casa, que prou n'hi ha.[3]
  • Poc eixarcolar, poques espigues al segar.[3]
  • Quan l'abril arriba, cada canya té espiga.[2]
  • Si deixes massa a l'era les espigues, te les prendran les formigues.[2]
  • Si fa cerç al dematí i a la tarda garbinada, les espigues granaran com a boles de porrassa.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Espiga». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  5. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952. 
  6. «Espiga». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].