Història de Roma
Aparença
| Ab Urbe condĭta | |
|---|---|
| Projectes germans | |
|
| |
|
| |
| Dades generals | |
| Autor | Titus Livi |
| Llengua | llatí |
| Gènere | historiografia |
| Drets d'autor | |
|
| |
Història de Roma [Ab Urbe Condita] és una obra sobre la història de l'antiga Roma escrita en llatí per Tit Livi, la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat". L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de Roma, fet que s'acostuma a situar en l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'August, l'època en què vivia Livi.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Llibre I
- «Uns sembren, uns altres cullen.»[1](en llatí) Alii sementem faciunt, alii metent.
Llibre I. § 24,5
- Llibre II
- «Obrar i sofrir valentament és propi d'un romà.»[2](en llatí) Et facere et pati fortia Romanum est.
Llibre II. § 12Paraules de Muci Escèvola al rei etrusc Porsenna.
- «La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.»[2](en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.
Llibre II. § 47
- Llibre III
- Llibre IV
- «Més val tard que mai.»[2](en llatí) Potius sero quam numquam.
Llibre IV. § 2
- «La necessitat és l'última arma i la més poderosa.»[2](en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.
Llibre IV. § 28
- Llibre V

- «Ai, dels vençuts!»[2](en llatí) Vae victis!
Llibre V. § 48Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".
- Llibre VI
- «Ningú no vol ésser superat, i menys per un parent.»[2](en llatí) A proximis quisque minime anteiri vult.
Llibre VI. § 34
- Llibre IX
- «La guerra és justa per a qui és necessària, i les armes són legítimes per a qui no es deixa cap altra esperança que les armes.»[2](en llatí) Iustum est bellum, quibus necessarium, et pia arma, quibus nulla nisi in armis relinquitur spes.
Llibre IX. § 1
- «Que estigui lluny de les meves paraules l'ofensa.»[2](en llatí) Absit invidia verbo.
Llibre IX. § 19
- Llibre X
- «És injust que, sota l'arbre que hom ha plantat, un altre en culli el fruit.»[2](en llatí) Quam quis arborem conseverit, sub ea legere alium fructum indignum est.
Llibre X. § 24
- Llibre XXI
- «Mentre a Roma es delibera, Sagunt és assaltada.»[2](en llatí) Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur.
Llibre XXI. § 7En relació a l'abandó en que Romà deixà Sagunt, davant l'assalt d'Anníbal.
- Llibre XXII

- «Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.»[2](en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.
Llibre XXII. § 32
- «La precipitació és imprudent i cega.»[2](en llatí) Festinatio improvida est et caeca.
Llibre XXII. § 39
- «Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.»[2](en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.
Llibre XXII. § 51 — MaharbalParaules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.
- Llibre XXVIII
- «Les coses desconegudes es temen més.»[2](en llatí) Maior ignoratum rerum est terror.
Llibre XXVIII. § 44
- Llibre XXX
- «Els fets passats es poden reprovar més que corregir.»[2](en llatí) Praeterita magis reprehendi possunt quam corrigi.
Llibre XXX. § 30
- Llibre XXXIV
- «Cap llei no és prou satisfactòria per a tothom.»[2](en llatí) Nulla lex satis commoda omnibus est.
Llibre XXXIV. § 3
- «Val més no acusar un malvat que absoldre'l.»[2](en llatí) Hominem improbum non accusari tutius est quam absolvi.
Llibre XXXIV. § 4
- Llibre XXX
- «Com més propícia és la fortuna, menys cal fiar-se'n.»[2](en llatí) Maximae culque fortunae minime credendum est.
Llibre XXX. § 30
- «Millor i més segura és una pau certa que no un una victòria esperada.»[2](en llatí) Melior tutiorque est certa pax quam sperata victoria.
Llibre XXX. § 30
- Llibre XXXIV
- «Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.»[2](en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.
Llibre XXXIV. § 49
- Llibre XXXV
- «Amb el costum el treball es fa més lleuger.»[2](en llatí) Consuetudine levior fit labor.
Llibre XXXV. § 35
- Llibre XL
- «Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.»[2](en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
Llibre XL. § 46
- Llibre XLV
- «No et refiïs de la sort present.»[2](en llatí) Praesenti ne credas fortunae!
Llibre XLV. § 8
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.