Història de Roma

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraHistòria de Roma
Ab Urbe condĭta
Ab Urbe condita.tif
Fragment de l'Ad urbe condita de Tit Livi
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Titus Livi
Publicació dècada del 10 dC
Modifica dades a Wikidata

Història de Roma [Ab Urbe Condita] és una obra sobre la història de l'antiga Roma escrita en llatí per Tit Livi, la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat". L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de Roma, fet que s'acostuma a situar en l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'August, l'època en què vivia Livi.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Llibre II
  • Obrar i sofrir valentament és propi d'un romà.[1]
(en llatí) Et facere et pati fortia Romanum est.
Book icoline.svg Llibre II. § 12.
Paraules de Muci Escèvola al rei etrusc Porsenna.
  • La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.[1]
(en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.
Book icoline.svg Llibre II. § 47.
Llibre III
(en llatí) Fit fastidium copia.
Book icoline.svg Llibre III. § 1.
Llibre IV
  • Més val tard que mai.[1]
(en llatí) Potius sero quam numquam.
Book icoline.svg Llibre IV. § 2.
  • La necessitat és l'última arma i la més poderosa.[1]
(en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.
Book icoline.svg Llibre IV. § 28.
Llibre V
Il·lustració de Brennus and Camillus
«Ai, dels vençuts!»(Brennus)
(en llatí) Vae victis!
Book icoline.svg Llibre V. § 48.
Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".
Llibre VI
  • Ningú no vol ésser superat, i menys per un parent.[1]
(en llatí) A proximis quisque minime anteiri vult.
Book icoline.svg Llibre VI. § 34.
Llibre IX
  • La guerra és justa per a qui és necessària, i les armes són legítimes per a qui no es deixa cap altra esperança que les armes.[1]
(en llatí) Iustum est bellum, quibus necessarium, et pia arma, quibus nulla nisi in armis relinquitur spes.
Book icoline.svg Llibre IX. § 1.
  • Que estigui lluny de les meves paraules l'ofensa.[1]
(en llatí) Absit invidia verbo.
Book icoline.svg Llibre IX. § 19.
Llibre X
  • És injust que, sota l'arbre que hom ha plantat, un altre en culli el fruit.[1]
(en llatí) Quam quis arborem conseverit, sub ea legere alium fructum indignum est.
Book icoline.svg Llibre X. § 24.
Llibre XXI
(en llatí) Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur.
Book icoline.svg Llibre XXI. § 7.
En relació a l'abandó en que Romà deixà Sagunt, davant l'assalt d'Anníbal.
Llibre XXII
Aníbal vencedor contempla por primera vez Italia desde los Alpes de Francisco de Goya
«Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.» (Maharbal)
  • Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.[1]
(en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.
Book icoline.svg Llibre XXII. § 32.
  • La precipitació és imprudent i cega.[1]
(en llatí) Festinatio improvida est et caeca.
Book icoline.svg Llibre XXII. § 39.
  • Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.[1]
(en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.
Book icoline.svg Llibre XXII. § 51. — Maharbal
Paraules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.
Llibre XXVIII
  • Les coses desconegudes es temen més.[1]
(en llatí) Maior ignoratum rerum est terror.
Book icoline.svg Llibre XXVIII. § 44.
Llibre XXX
  • Els fets passats es poden reprovar més que corregir.[1]
(en llatí) Praeterita magis reprehendi possunt quam corrigi.
Book icoline.svg Llibre XXX. § 30.
Llibre XXXIV
  • Cap llei no és prou satisfactòria per a tothom.[1]
(en llatí) Nulla lex satis commoda omnibus est.
Book icoline.svg Llibre XXXIV. § 3.
  • Val més no acusar un malvat que absoldre'l.[1]
(en llatí) Hominem improbum non accusari tutius est quam absolvi.
Book icoline.svg Llibre XXXIV. § 4.
Llibre XXX
  • Com més propícia és la fortuna, menys cal fiar-se'n.[1]
(en llatí) Maximae culque fortunae minime credendum est.
Book icoline.svg Llibre XXX. § 30.
  • Millor i més segura és una pau certa que no un una victòria esperada.[1]
(en llatí) Melior tutiorque est certa pax quam sperata victoria.
Book icoline.svg Llibre XXX. § 30.
Llibre XXXIV
  • Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.[1]
(en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.
Book icoline.svg Llibre XXXIV. § 49.
Llibre XXXV
  • Amb el costum el treball es fa més lleuger.[1]
(en llatí) Consuetudine levior fit labor.
Book icoline.svg Llibre XXXV. § 35.
Llibre XL
  • Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.[1]
(en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
Book icoline.svg Llibre XL. § 46.
Llibre XLV
  • No et refiïs de la sort present.[1]
(en llatí) Praesenti ne credas fortunae!
Book icoline.svg Llibre XLV. § 8.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.