Vés al contingut

Història de Roma

Afegeix enllaços
De Viquidites
Infotaula d'obraHistòria de Roma
Ab Urbe condĭta
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Titus Livi
Modifica dades a Wikidata

Història de Roma [Ab Urbe Condita] és una obra sobre la història de l'antiga Roma escrita en llatí per Tit Livi, la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat". L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de Roma, fet que s'acostuma a situar en l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'August, l'època en què vivia Livi.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
Llibre I
  • Uns sembren, uns altres cullen.[1]
(en llatí) Alii sementem faciunt, alii metent.
Llibre I. § 24,5.
Llibre II
  • Obrar i sofrir valentament és propi d'un romà.[2]
(en llatí) Et facere et pati fortia Romanum est.
Llibre II. § 12.
Paraules de Muci Escèvola al rei etrusc Porsenna.
  • La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.[2]
(en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.
Llibre II. § 47.
Llibre III
(en llatí) Fit fastidium copia.
Llibre III. § 1.
Llibre IV
  • Més val tard que mai.[2]
(en llatí) Potius sero quam numquam.
Llibre IV. § 2.
  • La necessitat és l'última arma i la més poderosa.[2]
(en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.
Llibre IV. § 28.
Llibre V
Il·lustració de Brennus and Camillus
«Ai, dels vençuts!»(Brennus)
(en llatí) Vae victis!
Llibre V. § 48.
Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".
Llibre VI
  • Ningú no vol ésser superat, i menys per un parent.[2]
(en llatí) A proximis quisque minime anteiri vult.
Llibre VI. § 34.
Llibre IX
  • La guerra és justa per a qui és necessària, i les armes són legítimes per a qui no es deixa cap altra esperança que les armes.[2]
(en llatí) Iustum est bellum, quibus necessarium, et pia arma, quibus nulla nisi in armis relinquitur spes.
Llibre IX. § 1.
  • Que estigui lluny de les meves paraules l'ofensa.[2]
(en llatí) Absit invidia verbo.
Llibre IX. § 19.
Llibre X
  • És injust que, sota l'arbre que hom ha plantat, un altre en culli el fruit.[2]
(en llatí) Quam quis arborem conseverit, sub ea legere alium fructum indignum est.
Llibre X. § 24.
Llibre XXI
(en llatí) Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur.
Llibre XXI. § 7.
En relació a l'abandó en que Romà deixà Sagunt, davant l'assalt d'Anníbal.
Llibre XXII
Aníbal vencedor contempla por primera vez Italia desde los Alpes de Francisco de Goya
«Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.» (Maharbal)
  • Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.[2]
(en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.
Llibre XXII. § 32.
  • La precipitació és imprudent i cega.[2]
(en llatí) Festinatio improvida est et caeca.
Llibre XXII. § 39.
  • Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.[2]
(en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.
Llibre XXII. § 51. — Maharbal
Paraules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.
Llibre XXVIII
  • Les coses desconegudes es temen més.[2]
(en llatí) Maior ignoratum rerum est terror.
Llibre XXVIII. § 44.
Llibre XXX
  • Els fets passats es poden reprovar més que corregir.[2]
(en llatí) Praeterita magis reprehendi possunt quam corrigi.
Llibre XXX. § 30.
Llibre XXXIV
  • Cap llei no és prou satisfactòria per a tothom.[2]
(en llatí) Nulla lex satis commoda omnibus est.
Llibre XXXIV. § 3.
  • Val més no acusar un malvat que absoldre'l.[2]
(en llatí) Hominem improbum non accusari tutius est quam absolvi.
Llibre XXXIV. § 4.
Llibre XXX
  • Com més propícia és la fortuna, menys cal fiar-se'n.[2]
(en llatí) Maximae culque fortunae minime credendum est.
Llibre XXX. § 30.
  • Millor i més segura és una pau certa que no un una victòria esperada.[2]
(en llatí) Melior tutiorque est certa pax quam sperata victoria.
Llibre XXX. § 30.
Llibre XXXIV
  • Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.[2]
(en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.
Llibre XXXIV. § 49.
Llibre XXXV
  • Amb el costum el treball es fa més lleuger.[2]
(en llatí) Consuetudine levior fit labor.
Llibre XXXV. § 35.
Llibre XL
  • Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.[2]
(en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
Llibre XL. § 46.
Llibre XLV
  • No et refiïs de la sort present.[2]
(en llatí) Praesenti ne credas fortunae!
Llibre XLV. § 8.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ Erasme de Rotterdam, 2018.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 Peris i Juan, 2001.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Història_de_Roma&oldid=137850»