Història de Roma

Història de Roma

Ab Urbe condĭta
Projectes germans
Informació a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor	Titus Livi
Llengua	llatí
Gènere	historiografia
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.

Història de Roma [Ab Urbe Condita] és una obra sobre la història de l'antiga Roma escrita en llatí per Tit Livi, la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat". L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de Roma, fet que s'acostuma a situar en l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'August, l'època en què vivia Livi.

Citacions

Llibre I

• «Uns sembren, uns altres cullen.»
  (en llatí) Alii sementem faciunt, alii metent.
  Llibre I. § 24,5

Llibre II

• «Obrar i sofrir valentament és propi d'un romà.»
  (en llatí) Et facere et pati fortia Romanum est.
  Llibre II. § 12
  Paraules de Muci Escèvola al rei etrusc Porsenna.

• «La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.»
  (en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.
  Llibre II. § 47

Llibre III

• «De l'abundància neix el fastig.»
  (en llatí) Fit fastidium copia.
  Llibre III. § 1

Llibre IV

• «Més val tard que mai.»
  (en llatí) Potius sero quam numquam.
  Llibre IV. § 2

• «La necessitat és l'última arma i la més poderosa.»
  (en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.
  Llibre IV. § 28

Llibre V

«Ai, dels vençuts!»(Brennus)

• «Ai, dels vençuts!»
  (en llatí) Vae victis!
  Llibre V. § 48
  Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".

Llibre VI

• «Ningú no vol ésser superat, i menys per un parent.»
  (en llatí) A proximis quisque minime anteiri vult.
  Llibre VI. § 34

Llibre IX

• «La guerra és justa per a qui és necessària, i les armes són legítimes per a qui no es deixa cap altra esperança que les armes.»
  (en llatí) Iustum est bellum, quibus necessarium, et pia arma, quibus nulla nisi in armis relinquitur spes.
  Llibre IX. § 1

• «Que estigui lluny de les meves paraules l'ofensa.»
  (en llatí) Absit invidia verbo.
  Llibre IX. § 19

Llibre X

• «És injust que, sota l'arbre que hom ha plantat, un altre en culli el fruit.»
  (en llatí) Quam quis arborem conseverit, sub ea legere alium fructum indignum est.
  Llibre X. § 24

Llibre XXI

• «Mentre a Roma es delibera, Sagunt és assaltada.»
  (en llatí) Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur.
  Llibre XXI. § 7
  En relació a l'abandó en que Romà deixà Sagunt, davant l'assalt d'Anníbal.

Llibre XXII

«Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.» (Maharbal)

• «Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.»
  (en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.
  Llibre XXII. § 32

• «La precipitació és imprudent i cega.»
  (en llatí) Festinatio improvida est et caeca.
  Llibre XXII. § 39

• «Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.»
  (en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.
  Llibre XXII. § 51 — Maharbal
  Paraules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.

Llibre XXVIII

• «Les coses desconegudes es temen més.»
  (en llatí) Maior ignoratum rerum est terror.
  Llibre XXVIII. § 44

Llibre XXX

• «Els fets passats es poden reprovar més que corregir.»
  (en llatí) Praeterita magis reprehendi possunt quam corrigi.
  Llibre XXX. § 30

Llibre XXXIV

• «Cap llei no és prou satisfactòria per a tothom.»
  (en llatí) Nulla lex satis commoda omnibus est.
  Llibre XXXIV. § 3

• «Val més no acusar un malvat que absoldre'l.»
  (en llatí) Hominem improbum non accusari tutius est quam absolvi.
  Llibre XXXIV. § 4

Llibre XXX

• «Com més propícia és la fortuna, menys cal fiar-se'n.»
  (en llatí) Maximae culque fortunae minime credendum est.
  Llibre XXX. § 30

• «Millor i més segura és una pau certa que no un una victòria esperada.»
  (en llatí) Melior tutiorque est certa pax quam sperata victoria.
  Llibre XXX. § 30

Llibre XXXIV

• «Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.»
  (en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.
  Llibre XXXIV. § 49

Llibre XXXV

• «Amb el costum el treball es fa més lleuger.»
  (en llatí) Consuetudine levior fit labor.
  Llibre XXXV. § 35

Llibre XL

• «Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.»
  (en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
  Llibre XL. § 46

Llibre XLV

• «No et refiïs de la sort present.»
  (en llatí) Praesenti ne credas fortunae!
  Llibre XLV. § 8

Bibliografia

• Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.