Tit Livi
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Patavium (Itàlia) 59 aC |
| Mort |
Pàdua (Itàlia) 17 dC (74/75 anys) |
| Ocupació | Historiador, escriptor i poeta |
| Drets d'autor | |
 Les citacions es troben en domini públic. | |
 | |
Tit Livi [Titus Livius] (Pàdua, 59 aC — Pàdua, 17 dC) fou un historiador romà.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Des que fou fundada la ciutat.»[1](en llatí) Ad urbe conditaTítol de la seva obra més coneguda, també abreviat com a.u.c. Segons la llegenda, Roma fou fundada per Ròmul l'any 753 aC.
Història de Roma (Ad urbe condita)
[modifica | modifica el codi]- «La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.»[1](en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.
Llibre II. § 47
- «Més val tard que mai.»[1](en llatí) Potius sero quam numquam. Llibre IV. § 2
- «La necessitat és l'última arma i la més poderosa.»[1](en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est. Llibre IV. § 28
- «Ai, dels vençuts!»[1](en llatí) Vae victis! Llibre V. § 48Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".
- «Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.»[1](en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit. Llibre XXII. § 32
- «Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.»[1](en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis. Llibre XXII. § 51 — MaharbalParaules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.
- «Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.»[1](en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi. Llibre XXXIV. § 49
- «Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.»[1](en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent. Llibre XL. § 46
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.