Aristòtil

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAristòtil
Aristoteles Louvre.jpg
Bust d'Aristòtil
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Estageira
384 aC
Mort Calcis
322 aC
Ocupació escriptor, filòsof, metafísic, biòleg, cosmòleg, lògic, zoòleg, crític literari, matemàtic, ètic, epistemòleg, filòsof polític, polímata, filòsof del llenguatge, astrònom i científic
Modifica dades a Wikidata

Aristòtil [ἈριστοτέληΘ] (Estagira, Tràcia, 384 aC — Calcídia, Eubea, 322 aC) fou un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.[1]
  • El problema de mentir és que quan expliquis la veritat no et creuran.[2]
  • El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu.[3]
  • El savi no té com a prioritat buscar el plaer, sinó evitar el dolor.[2]
  • En general els béns que provenen de l'atzar són els que provoquen enveja.[4]
  • Els grans coneixements engendren els grans dubtes.[1]
  • Fer alguna cosa dolenta i no sentir vergonya és la prova definitiva d'un caràcter malvat.[2]
  • L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.[2]
  • L'esperança és el somni de l'home despert.[1]
  • La decisió no és un impuls.[5]
  • La natura és eterna, no pas les coses.[4]
  • La natura no fa res en va.[4]
  • La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.[1]
  • Més s'estima allò que amb més treball es guanya.[4]
  • Qualsevol pot enfadar-se, això és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això certament, no resulta tan fàcil.[3]
  • Res trobem a la ment que abans no hagi passat pels sentits.[2]
  • Si viu sol [és incapaç de viure en societat o no en té cap necessitat], o bé és un Déu o bé una bèstia.[6][7]
Book icoline.svg Política, Llibre I, c. 340 aC.
  • Som el que fem repetidament. L'excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.[2]
  • Són pitjors els nous rics que els que ja fa molt de temps que ho són.[4]
  • Tot extrem és viciós, la virtut es troba al mig.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18 de maig de 2009. [Consulta: 4 febrer 2013].
  3. 3,0 3,1 García, Joan J. «Píndoles de felicitat», cop. 2011. [Consulta: 4 febrer 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  5. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  6. Torralba, Francesc. L'art de saber estar sol. Lleida: Pagès, 2009. ISBN 9788497798341. 
  7. «Aristotle, Politics». Library at the University of Wales, Swansea. [Consulta: 19 desembre 2016].