Vergonya

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Vergonyós)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Vergonya
Monasterio viejo de San Juan de la Peña (RPS 19-04-2019) capitel representando la vergüenza.png
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La vergonya o empegueïment és un sentiment o torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda o per timidesa. També pot aparèixer quan es transgredeixen les normes socials o familiars.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Fer alguna cosa dolenta i no sentir vergonya és la prova definitiva d'un caràcter malvat.[1]
Book icoline.svg  — Aristòtil
  • Si un estat està governat pels principis de la raó, la pobresa i la misèria són objecte de vergonya. Si un estat no està governat pels principis de la raó, la riquesa i els honors són els objectes de la vergonya.[2]
(en xinès) 邦有道貧且賤焉恥也,邦無道富且貴焉恥也。
Book icoline.svg Analectes. — Confuci

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A falta vella, vergonya nova.[3]
  • A les vuit, sense vergonya al llit.[4]
  • Al pobre vergonyant, dona-li de quan en quan.[3]
  • Baixa el porc el cap avergonyit en saber que sa mare és una bacona.[3]
  • Com més poques barbes, manco vergonya.[5]
  • El diable té una manta i un tabal; la manta per tapar la vergonya i el tabal per divulgar-la un cop comesa.[6]
  • El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit.[7]
  • El vi no té vergonya.[8]
  • La vergonya era verda i se la va menjar un burro.[3]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ase.[3]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ruc.[3]
(var.) La vergonya cria ronya.
(var.) La vergonya danya al pobre.
  • Mai perd el qui dóna, si el qui pren té vergonya.[3]
  • Mal vergonyós, per l'octubre perillós.[3]
  • Més val vergonya en la cara que dolor en el cor.[5]
  • Ni dona desvergonyida, ni planta pel maig florida.[9]
  • No perd qui dóna si el que rep té vergonya.[8]
  • On hi ha molts diners, hi ha poca vergonya.[8]
  • Pa llescat, sense vergonya és menja.[8]
  • Qui cau i s'aixeca, no és cap vergonya.[3]
  • Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona.[6]
  • Qui no es dóna vergonya d’ofendre no se'n dóna de demanar perdó.[8]
  • Qui no té vergonya, tot lo món és seu.[5]
  • Qui no té i no estalvia, mai no eixirà de pobre i passarà vergonya.[8]
  • Qui té vergonya, es mor de fam.[5]
(var.) Qui té vergonya, té mal any.
  • Qui té vergonya, no menja confits.[3]
  • Si el meu amo em poda al gener i em llaura al febrer, vergonya m'hauria de fer si no li omplo el celler.[3]
  • Si et menges pa torrat sense vergonya ja està menjat.[3]
  • Val més tornar-se roig de vergonya que groc de ràbia.[3]
  • Vergonya i honor, la dona que la perd mai més la troba.[9]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Caure-li a un la cara de vergonya.[3]
Frase feta Passar molta vergonya.
  • Estar a la vergonya.[3]
Frase feta Estar exposat a la contemplació de la gent com a delinqüent.
  • Hi han deixat la vergonya.[5]
Frase feta Es diu quan s'han menjat tot el contingut d'un plat o cassola fora una petita part.
  • Pobre vergonyant.[3]
Frase feta Ser un pobre home. Infeliç.
  • Tenir més por que vergonya.[3]
Frase feta Ser un desvergonyit.
  • Tindre molta por però molt poca vergonya.[3]
Frase feta No estimar la pròpia honra, no torbar-se per les humiliacions o per les pròpies malifetes.
(var.) Tenir tanta vergonya com el gos de Poma.
(var.) Tenir tanta vergonya com es ca d'En Pinyol.
Frase feta Tenir molt poca vergonya o no tenir-ne gens
  • Vergonya a perdre.[3]
Frase feta Es diu de qui fa una cosa que no és obligada, però que sembla necessària.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18 de maig de 2009. [Consulta: 4 febrer 2013].
  2. Thoreau, 2012.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 setembre 2019].
  4. Conca, 1988.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vergonya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,0 6,1 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 21 març 2018].
  7. Amades, 1931, p. 52-56.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic». Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament de Godella. [Consulta: 21 març 2018].
  9. 9,0 9,1 Cinc mil, 1965.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Thoreau, Henry David. La Desobediència civil. Cànoves i Samalús: Proteus, 2012. ISBN 9788415549574.