Ferradura
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
calçat i lucky symbol (en)  |
 | |
Una ferradura és una peça en forma d'una «U», construïdes de ferro, cautxú, plàstic o cuir, que es claven o encolen en la vora dels cascs dels cavalls. Les ferradures utilitzades per als bous i vaques tenen una altra forma que s'adapta a les seves peülles, amb dues ungles a cada pota. S'utilitzen per a protegir els cascs i peülles contra el desgast i la ruptura.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) Per un clau es perdé una ferradura, per una ferradura un cavall, i per un cavall un cavaller.[2]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Qui fa servir alhora els quatre elements, aire, aigua, foc i terra?[3]
- Ferrador
- Qui ha fet unes sabates sense pell abans que el sabater?[3]
- Ferrador
- Sóc de ferro i amb forats.
Tinc adornat mon voltant.
Sóc plebeia puix per terra
tot el dia estic anant.
I encar que ma vàlua és poca,
m'imiten bo i fent-me or.
I aquell que un dia a mi em troba
em guarda puix que duc sort.[4]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Camí de ferradura.[5]
Camí estret on només poden circular bèsties.
- Ésser molt llest, àgil o tenir habilitat.
- Expressió en forma amenaçadora quan algú ha fet passar algú altre per moltes gestions per resoldre un assumpte.
- (var.) Ensenyar les ferradures.[5]
- Animal equí que tendeix a cocejar.
- Quan algú està molt malalt.
- Estar a punt de morir.
- Una al clau i tres en la ferradura.[5]
- Encertar alguna cosa que no s'encerta.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 juny 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Amades, 1982.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ferradura». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.