Vés al contingut

Ausiàs March

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaAusiàs March
Estàtua d'Ausiàs March (1959) a Gandia. Feta per Josep Rausell Sanchis inspirada en la taula de Sant Sebastià (segle xv), atribuïda a Jacomart i considerada erròniament un retratat de March.
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Beniarjó
1397
Mort València
3 de març de 1459 (61/62 anys)
Ocupació Poeta, escriptor i cavaller
Modifica dades a Wikidata

Ausiàs March (Regne de València, 1400 — València, 3 de març de 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català.

  • Los malfactors volgren tot l'any duràs,
    perquè llurs mals haguessen cobriment.[1]
Cants d'Amor, poema XLV.
  • La velletat en Valencians mal prova,
    é no se com jo faça obra nova.[2]
Cants de Mort, poema VII.

Citacions sobre Ausiàs March

[modifica | modifica el codi]
  • Cavaller valencià de nació catalana.[3]
(en castellà) Caballero valenciano de nación catalana.
Descripció de l'autor feta a Castella al segle X[[]]VI per Baltasar de Romaní, en publicar-se una traducció al castellà de la seva obra poètica.
  • Dels principals nobles catalans i provençals, que ve a acabar en Ausiàs March, cridat amb justícia el Petrarca Valencià [...]. El segle XV pot decidir-se al que omple l'ombra d'Ausiàs March.[4]
(en castellà) De los principales nobles catalanes y provenzales, que viene a terminar en Ausiàs March, llamado con justicia el Petrarca Valenciano [...]. El siglo XV puede decirse que lo llena la sombra de Ausiàs March.
  • He sentit contar una anècdota —no en garanteixo l’autenticitat— que resulta prodigiosament adequada, ací. Diuen que una vegada Francesc Cambó va intervenir en un míting, a València. Cambó hi va parlar en català: en el seu dialecte, vull dir. Era, sembla, el moment de les prèdiques de l’Espanya Gran i totes aquelles històries, entre les quals hi havia la de la Gran Catalunya. Amb tota la seva trastienda classista, allò, al capdavall, responia a una realitat i a una aspiració objectivament útil per als valencians. Doncs bé: a les primeres frases de l’orador, un dels assistents a l’acte el va interrompre amb un crit sorprenent: «¡Viva Cervantes!». Com que l’incident el provocaven uns republicans tan burgesos com Cambó, no és des de l’angle classista que cal valorar el fet. La irrisorietat del «¡viva!» era elemental. Però el que em convé de subratllar és que la interrupció —la protesta «anticatalana»—, en tant que valenciana, no es feia a base de dir «Visca Ausiàs March!», ni tan sols «Vixca Bernat i Baldoví!». El lector —confio— em dispensarà de més comentaris, per raó de les circumstàncies.[5]
  • Mossèn Ausiàs March, el qual encara viu, és gran trobador i home de molt elevat esperit.[6]
(en castellà) Mossén Ausiàs March, el qual aún bive, es grand trobador e omne de asaz elevado spíritu.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Invitació a la poesia, 2005, p. 32-33.
  2. Pastor Fuster, 1827, p. 24-26.
  3. Garcia Grau, Manuel. Polítiques (i) lingüístiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 77. [Enllaç no actiu]
  4. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, 1847. 
  5. Nosaltres, els valencians, pàgina 135 (Joan Fuster).
  6. Proemio y carta (Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana). Citat a XXX.- LA LÍRICA DE LA EDAD MEDIA AL RENACIMIENTO (II): AUSIÀS MARCH; Ausiàs March (portal Lletra);

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]